Joan Reventós i Carner

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Joan Reventós i Carner
Biografia
Naixement26 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2004 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
10è President del Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)
← Joaquim Xicoy i BassegodaJoan Rigol i Roig →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)
Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)
Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 11 desembre 1995
Circumscripció electoral: Barcelona
Ambaixador d'Espanya a França
1983 – 1986
← Miguel Solano AzaJuan Durán-Loriga Rodrigáñez →
1r President del PSC
1983 – 1996
← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 26 març 1980 – Xavier Rocha i Rocha →
Legislatura: primera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

1r Primer secretari del PSC
1978 – 1983
← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Conseller sense cartera
5 desembre 1977 – 27 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1950) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, professor d'universitat, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978)
Moviment Socialista de Catalunya (1949–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareManuel Reventós i Bordoy Modifica el valor a Wikidata
ParentsJaume Carner i Romeu (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català,[1] un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.[2]

Biografia

Inicis

Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era net de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.

Trajectòria durant el franquisme

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació2019[cal citació] en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.[1]

L'etapa democràtica

Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona de 1986 a 1995. Ha estat president de la Comissió d'Afers Exteriors i de la Comissió d'Autonomies i Administració Territorial del Senat d'Espanya.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.

Obra publicada

Assaig

  • Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939. Barcelona: Editorial El pi de les tres branques, 1974
  • Amb un altre nom. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Col·lecció El Balancí)
  • Un sol combat. Barcelona: Ediciones Grijalbo, 1986 (Col·lecció/80)
  • Petjades. Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1989.
  • Missió a París. Memòries d'un ambaixador. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Col·lecció Biografies i Memòries)
  • Noves Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1993.
  • Novíssimes semblances. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2000
  • Amics, companys i mestres. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2006
  • Tal com ho vaig viure [1927-1958]. Fundació Rafael Campalans. Barcelona - Desembre 2009.

Poesia

Joan Reventós escrivia poesia sota el pseudònim de Pere Oliva.

  • El Delta (1967)
  • Serà quan comencin a daurar-se les fulles (1988)
  • Els àngels no saben vetllar els morts (1996)
  • Os anjos não sabem velar os mortos. Editorial Paralaxe Editora. São Paulo - Agost 2008. Edició bilingüe.

Referències

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 466. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «Joan Reventós i Carner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

  • Biografia a la pàgina web del Parlament de Catalunya
  • (castellà) Fitxa de Joan Reventós al Congrés dels Diputats
  • (castellà) Fitxa del Senat
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1932–1933Lluís Companys
1933–1938Joan Casanovas
1938–1940Josep Irla
1940–1949Antoni Rovira

1949–1954Manuel Serra
1954–1980Francesc Farreras
1980–1984Heribert Barrera
1984–1988Miquel Coll

1988–1995Joaquim Xicoy
1995–1999 • Joan Reventós
1999–2003Joan Rigol
2003–2010Ernest Benach

2010–2015Núria de Gispert
2015–2017Carme Forcadell
2018-2021Roger Torrent
2021-2022Laura Borràs
2023-actualitatAnna Erra

  • Vegeu aquesta plantilla
1980-1984: Joan Reventós i Carner  · 1984-1995: Raimon Obiols i Germà  · 1995-1999: Joaquim Nadal i Farreras  · 1999-2003: Pasqual Maragall i Mira  · 2003-2004: Artur Mas i Gavarró  · 2004-2010: Artur Mas i Gavarró  · 2010-2012: Joaquim Nadal i Farreras  · 2012: Xavier Sabaté i Ibarz  · 2013-2015: Oriol Junqueras i Vies  · 2015-2019: Inés Arrimadas García  · 2019-2021: Carlos Carrizosa Torres  · 2021-actualitat: Salvador Illa i Roca
Figura creada el 2004. Els anteriors abans de la regulació es consideren de facto.
  • Vegeu aquesta plantilla
Presidents del PSC-PSOE
1983-1996: Joan Reventós i Carner · 1996-2000: Raimon Obiols i Germà · 2000-2007: Pasqual Maragall i Mira · 2007-2008: Vacant · 2008-2011: Isidre Molas i Batllori· 2011-2014 : Vacant · 2014-2019: Àngel Ros i Domingo · 2019-2021: Núria Marín Martínez · 2021-Actual: Miquel Iceta i Llorens
  • Vegeu aquesta plantilla
Primers Secretaris del PSC-PSOE
1978-1983: Joan Reventós i Carner · 1983-1996: Raimon Obiols i Germà · 1996-2000: Narcís Serra i Serra · 2000-2011: José Montilla i Aguilera · 2011-2014: Pere Navarro i Morera · 2014-2021: Miquel Iceta i Llorens  · 2021- Salvador Illa i Roca
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Legislatura Constituent (1977- 1979)
Barcelona
Macià Alavedra i Moner  · Josep Andreu i Abelló  · Heribert Barrera i Costa  · Juli Busquets i Bragulat  · Dolors Calvet i Puig  · Anton Cañellas i Balcells  · Vicenç Capdevila Cardona  · Carlos Cigarrán Rodil  · Josep Espinet Chancho  · Luis Fuertes Fuertes  · Cipriano García Sánchez  · Carlos Güell de Sentmenat  · Rodolf Guerra i Fontana  · Antoni Gutiérrez Díaz  · Manuel Jiménez de Parga Cabrera  · Gregorio López Raimundo  · Laureà López Rodó  · Eduardo Martín Toval  · Marta Mata i Garriga  · Raimon Obiols i Germà  · Ángel Manuel Perera Calle  · Jordi Pujol i Soley  · Juan de Dios Ramírez Heredia  · Juan Ramos Camarero  · Francesc Ramos i Molins  · Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Riera i Mercader  · Miquel Roca i Junyent  · Carles Sentís i Anfruns  · Jordi Solé i Tura  · Ramón Trías i Fargas  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Miguel Núñez González
Tarragona
Lleida
Girona
← 1936-1939 •••• I Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Barcelona
Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Luis Fuertes Fuertes  · Eduardo Martín Toval  · Carlos Cigarrán Rodil  · Raimon Obiols i Germà  · Juli Busquets i Bragulat  · Marta Mata i Garriga  · Josep Valentín i Anton  · Rodolf Guerra i Fontana  · Francesc Ramos i Molins  · Francisco Parras i Collado  · Gregorio López Raimundo  · Cipriano García Sánchez  · Jordi Solé i Tura  · Juan Ramos Camarero  · Josep Maria Riera i Mercader  · Eulàlia Vintró Castells  · Miguel Núñez González  · Carles Sentís i Anfruns  · Joaquim Molins i Amat  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Anton Cañellas i Balcells  · José María Mesa Parra  · Manuel Torres Izquierdo  · Jordi Pujol i Soley  · Ramón Trías i Fargas  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Heribert Barrera i Costa  · Antoni de Senillosa i Cros  · Xavier Rocha i Rocha  · Carles Gasòliba i Böhm  · Jaume Valls i Ortiz  · Anna Balletbò i Puig  · Pere Jover i Presa  · Salvador Clotas i Cierco  · Antoni Montserrat i Solé · Josep Pujadas Domingo · Joan Rigol i Roig  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Ángel Manuel Perera Calle  · Josep Pi-Sunyer i Cuberta
Tarragona
Lleida
Girona
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Quarta Legislatura (1989 - 1993)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← III Legislatura •••• V Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Cinquena Legislatura (1993 - 1996)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← IV Legislatura •••• VI Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
1978: Joan Miró  · 1979: Pau Casals  · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer  · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí  · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa  · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha  · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé  · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori  · 1986: Frederic Marès  · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll  · 1990: Ramon Aramon  · 1991: Narcís Jubany  · 1993: Ramon Roca  · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat  · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge  · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet  · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell  · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall  · 2004: Joan Oró  · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis  · 2006: Antoni Gutiérrez  · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall  · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla  · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat  · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet  · 2011: Heribert Barrera (pòstum)  · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia  · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas  · 2014: Jordi Savall  · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés  · 2016: Muriel Casals (pòstum)  · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes  · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú  · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina  · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví  · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació