Joan Rigol i Roig

Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

Molt Honorable
Joan Rigol i Roig

Biografia
Naixement	4 abril 1943 Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)
Mort	7 maig 2024 (81 anys)
3r President Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya
2007 – 2016 ← Joaquim Xicoy i Bassegoda – Núria de Gispert i Català →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució parlamentària) Legislatura: sisena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
11è President del Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 ← Joan Reventós i Carner – Ernest Benach i Pascual →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Senador al Senat espanyol
16 juny 1993 – 4 novembre 1999 Nomenat per: Parlament de Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
18 juny 1984 – 19 desembre 1985 ← Max Cahner i Garcia – Joaquim Ferrer i Roca → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Conseller de Treball
8 maig 1980 – 18 juny 1984 ← Joan Codina i Torres – Oriol Badia i Tobella → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Diputat al Congrés dels Diputats
3 març 1980 – 1r setembre 1980 ← Macià Alavedra i Moner – Josep Maria Trias de Bes i Serra → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Dades personals
Formació	Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE Business School
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític
Partit	Demòcrates de Catalunya (2015–2024) Unió Democràtica de Catalunya (1976–2015)
Membre de	Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions
Premis (2019)  Creu de Sant Jordi (1996)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943 - 7 de maig de 2024) fou un polític català i 11è president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.^[1][2]

Milità a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i al llarg de la seva trajectòria també exercí càrrecs polítics destacats en l'àmbit nacional català, com el de conseller de Cultura i conseller de Treball, i en l'espanyol, com a diputat al Congrés dels Diputats i al Senat. El 2015, amb el començament del procés independentista, UDC va es va fracturar i la direcció va decidir de trencar els vincles amb Convergència. Arran d’això, Rigol va abandonar UDC i va participar en la fundació de Demòcrates de Catalunya, on encara militava.^[1]

Biografia

Inicis

Home de formació humanística i de sòlides conviccions religioses, fou ordenat sacerdot i es va secularitzar un temps després.^[3] Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE, membre de l'Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions. Esdevingué doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 2008, per la tesi «Fonament Teològic de la dignitat de la persona en la filosofia política de Jacques Maritain» i posteriorment, també doctor en Filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya, per la tesi «Amor més enllà de la mort» sobre l'obra filosòfica del dramaturg francès Gabriel Marcel.

L'any 1976 s'afilià a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual en fou el president des del 1987 fins a l'any 2000. Fou diputat al Congrés dels Diputats els anys 1979-1980.

Entrada al Govern

Nomenat conseller de Treball en la primera legislatura (1980-1984), fomentà el diàleg entre la patronal i els sindicats, i coordinà els esforços de les administracions per fer minvar en els aturats els efectes de la greu crisi econòmica.

Conseller de Cultura (1984-1985) en la següent legislatura, promogué un Pacte Cultural amb totes les forces polítiques, implicant-hi un ampli ventall d'intel·lectuals d'ideologies diverses, procurant la coordinació de totes les administracions catalanes en el foment de la cultura.

Parlament de Catalunya

Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), presidí la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya^[4] (1999-2003).

Senat espanyol

Designat senador en representació de la Generalitat l'any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Des d'aquesta tribuna privilegiada, en la Ponència de Reforma Constitucional, posà tots els esforços en la defensa del caràcter nacional del poble català i ha promogut la reforma del Senat per tal que esdevingués una autèntica cambra representativa de les nacions i regions que configuren Espanya. També ocupà la presidència del Comitè per a l'Estudi del Pla Integral de suport a les Famílies.

El 2015 abandonà Unió per la seva fractura amb Convergència Democràtica i endegà la seva participació amb el moviment independentista català.^[1] El 2017 s'incorporà a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell mateix any.^[5]

Vida social

Compromès en la vida ciutadana, fou membre actiu de diferents patronats de caràcter sociocultural (Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Fundació Olof Palme, Institut d'Humanitats, la Fundació Joan Maragall, Capella Reial de Catalunya i Institut Universitari Ortega y Gasset). Exercí també de president del Patronat de la Sagrada Família, càrrec que deixà l'any 2011, i de president del Patronat de la Muntanya de Montserrat.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 «per la seva destacada trajectòria política, en especial com a 11è president del Parlament de Catalunya durant quatre anys».^[6]

Obres

El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d'humanisme cristià, el publicà a través de les obres següents:

• Crisi i país (1984)
• Poble i consciència nacional (1986)
• Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989)
• Política i comunitat: el meu nacionalisme (1996).
• Camins de diàleg (2003)
• Paraules del president Joan Rigol (2004)
• Compromís polític i sentit cristià (2005)
• Dignitat de la persona (2008)
• Política, les meves conviccions (2010)
• Amor més enllà de la mort en G. Marcel (2013)
• Sobre la Mort i l'Amor (2015)
• Restaurar la política (2018)

Referències

Enllaços externs

• Biografia del Parlament de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
• Fitxa del Senat