Josep Sendra i Navarro

Infotaula de personaJosep Sendra i Navarro
Biografia
Naixement27 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Tinent d'alcalde Tarragona
4 abril 1979 – 8 maig 1983
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Tarragona

Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, mediador d'assegurances, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1975–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Òmnium Cultural
Cooperativa Obrera Tarraconense
Comissió dels Vint
Associació Nacional de Control de Plagues i Aplicació de Pesticides Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJordi-Miquel Sendra i Vellvè Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2016)  Creu de Sant Jordi
  • (2006)  Fill Predilecte de Tarragona Modifica el valor a Wikidata

Josep Sendra i Navarro (Tarragona, 27 de febrer de 1932 - 30 de juliol de 2021[1]) fou un gestor i polític català. Com a diputat va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Trajectòria

Nascut a Tarragona l'any 1932,[2] després de la guerra civil espanyola la família s'exilià a l'Alta Savoia fins a 1940. Posteriorment va tornar a Catalunya fins a la seva mort el juliol de 2021.[1]

Inicis

En el camp professional fou president de la Cooperativa Obrera Tarraconense de 1952 a 1977. Del 1975 al 1978 va ser president de l'"Asociación Nacional de Control de Plagas y Aplicación de Pesticidas" i representant espanyol a l'"European Confederation of national Pest Control Associations (1974-1982)".

En el camp associatiu fou president Casal Tarragoní (1969-1977) i del patronat de Nostra Senyora de la Mercè d'ajut a presos (1973-1977), la vicepresidència d'Òmnium Cultural del Tarragonès fins al 1977. També va ser president de Càritas i de la Cooperativa Obrera Tarraconense.[2]

Trajectòria política

El 1974 entrà a Convergència Democràtica de Catalunya va formar part del Consell i l'Executiva Nacional durant diverses èpoques- Del 1985 al 1990 fou president de la Mesa del Consell Nacional del partit. Fou elegit diputat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1977 pel Pacte Democràtic per Catalunya. Formà part de la Comissió dels Vint que va redactar al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[2]

A les eleccions municipals de 1979 fou escollit conseller de l'ajuntament de Tarragona i fou tinent d'alcalde de Sanitat i Medi Ambient.

El 1981 fou nomenat coordinador territorial de la Delegació de[3] de la Generalitat a Tarragona. Més tard elegit diputat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988.

El l'any 2006 és nomenat "fill predilecte de la Ciutat de Tarragona".[4] El 2009 fou nomenat Tarragoní de l'Any.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Mor als 89 anys Josep Sendra i Navarro, fill predilecte de la Ciutat de Tarragona». Diari Més, 30-07-2021 [Consulta: 30 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Ollés, Albert «Mig segle de defensa del catalanisme». FET a TARRAGONA, 11-04-2015 [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. DOG Ordre de Nomenament (21-7-1981) de J. Sendra Coordinador territorial Governació
  4. Notícia del suport per la Creu de sant Jordi al seu fiil predilecte[Enllaç no actiu]
  5. Diari el Punt-Avui del 10-9-2009 "L'ex regidor Josep Sendra, elegit "Tarragoní de l'Any"

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Legislatura Constituent (1977- 1979)
Barcelona
Macià Alavedra i Moner  · Josep Andreu i Abelló  · Heribert Barrera i Costa  · Juli Busquets i Bragulat  · Dolors Calvet i Puig  · Anton Cañellas i Balcells  · Vicenç Capdevila Cardona  · Carlos Cigarrán Rodil  · Josep Espinet Chancho  · Luis Fuertes Fuertes  · Cipriano García Sánchez  · Carlos Güell de Sentmenat  · Rodolf Guerra i Fontana  · Antoni Gutiérrez Díaz  · Manuel Jiménez de Parga Cabrera  · Gregorio López Raimundo  · Laureà López Rodó  · Eduardo Martín Toval  · Marta Mata i Garriga  · Raimon Obiols i Germà  · Ángel Manuel Perera Calle  · Jordi Pujol i Soley  · Juan de Dios Ramírez Heredia  · Juan Ramos Camarero  · Francesc Ramos i Molins  · Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Riera i Mercader  · Miquel Roca i Junyent  · Carles Sentís i Anfruns  · Jordi Solé i Tura  · Ramón Trías i Fargas  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Miguel Núñez González
Tarragona
Lleida
Girona
← 1936-1939 •••• I Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Aureli Argemí i Roca · Enric Argullol i Murgadas · Emili Armengol i Abril · Josep Bastons i Fàbrega · Joan S. Beltran i Cavaller · Mercè Boada i Rovira · Òscar Cadiach i Puig · Carles Canut i Bartra · Bonaventura Clotet Sala · Carles Colomer Casellas · Josefa Contijoch Pratdesaba · Sol Daurella i Comadran · Josep Enric Llebot Rabagliati · Jordi Llovet Pomar · Guillem López Casasnovas · Maria Victòria Molins · Josep Navarro Vives · Ada Parellada i Garrell · Artur Quintana i Font · Josep-Enric Rebés Solé · Joandomènec Ros i Aragonès · Josep Santacreu i Bonjoch · Josep Sendra i Navarro · Carles Taché Mitjans · Kikuro Tani · Mateo Valero i Cortés · Mariàngela Vilallonga Vives Acadèmia Tastavins del Penedès · Associació Caramelles del Roser · Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya · Consell Cultural de les Valls d'Àneu · Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana · Festival Internacional de Música Castell de Peralada · Fundació La Marató de TV3 · Fundació Pere Tarrés · Fundació Vila Casas · Institut Ramon Muntaner de Figueres · Lluïsos d'Horta · Revista de Catalunya · Sala Cabanyes, Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023