Ramon Aramon i Serra
 Il·lustració de Ramon Aramon i Serra  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1907 Barcelona |
| Mort | 17 juliol 2000 (92 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Montjuïc (Barcelona, (agrupació 14a, nínxol columbari B 1285) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central |
| Es coneix per | President d'honor de l'IEC |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, escriptor, professor d'universitat, lingüista, romanista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1942–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues |
| Gènere | Sardana |
| Família | |
| Fills | Núria Aramon i Stein |
Premis
| |
Signatura  | |
Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907[1] – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[2]
Biografia
Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona, fill de Ramon Aramon i Dolors Serra.[1] Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[3] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[4] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[5] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[5] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[6]
Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[7][8] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[9] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[10] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[11]
Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[12]
Premis i reconeixements
Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[8] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 12696.
- ↑ AAVV. Ramon Aramon i Serra: sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 30 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21. ISBN 978-84-7283-565-8.
- ↑ «Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra». La Xarxa, 18-07-2000. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
- ↑ 5,0 5,1 Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: Segona sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 214. ISBN 978-84-8415-328-3.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 12, 2001, p. 530.
- ↑ «Ramon Aramon i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 8,0 8,1 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 244. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ Casassas, Oriol. Leandre Cervera i Astor, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 19. ISBN 978-84-7283-912-0.
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 458. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43
Enllaços externs
- L'IEC acomiada Ramon Aramon i Serra, un dels seus principals impulsors
- Ramon Aramon a l'Institut d'Estudis Catalans Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- Ramon Aramon i Serra i els "Estudis Romànics" (Revista del IEC - secció de filologia)
- Llista de sardanes a Sardanista.cat
Lola Anglada · Ramon Aramon · Enric Bagué · Agustí Bartra · Antoni Bergós · Moisès Broggi · Josep Maria de Casacuberta · Antoni Cumella · Ramon Faus · Tomàs Garcés · Eusebi Güell · Lluís Llach · Josep Mainar · Marià Manent · Victorià Muñoz · Raimon Noguera · Josep Riba · Lluís Solé · Joan Triadú |  | |
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 · 2001 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 · 2021 · 2022 · 2023 | ||
