Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret
 Imatge externa no lliure | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Pablo Picasso |
| Creació | 1939 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | retrat |
| Mida | 46 ( ) × 38 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Picasso (Ciutat Vella) |
Retrat de Jaume Sabartés amb gorgera i barret és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per Pablo Picasso el 1939 a Royan i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a l'Espai Sabartés del museu, i formava part de la col·lecció privada del mateix Jaume Sabartés. El quadre està signat Picasso i datat Royan 22.10.39 a la part inferior dreta de l'obra.
Descripció
El retrat de Sabartés fet a Royan el 1939 representa una fita en la iconografia de Sabartés en l'obra de Picasso. En el moment de dur a terme el retrat, les seves vides s'havien tornat a ajuntar, i en aquell instant, no només els uneix l'amistat, sinó que, a més, Sabartés s'ha convertit en el seu secretari personal i en el testimoni més discret i fidel de la biografia picassiana.
Aquest darrer retrat a l'oli significa la materialització d'una antiga aspiració de Sabartés. Ell mateix fa una minuciosa descripció del moment en què fou creat:
| « | Per distreure'l o perquè sí, és a dir sense solta ni volta, quan em sembla que es cansa de sostenir un soliloqui i per fer-li sentir que me l'escolto, m'agafa per dir-li: M'agradaria fer-me un retrat amb una gorgera, a la manera dels senyorassos del segle xvi, i barret amb ploma per cobrir el cap. Ja te'l faré, em contesta despreocupadament. | » |
| — Jaume Sabartés | ||
Aquesta escena té lloc el 1938, i el desig de Sabartés de veure's com un gentilhome dels temps de Felip II, culmina amb aquest retrat realitzat a Royan el 1939, un retrat ple d'ironia, d'aquella ironia, barreja de burla i afecte, que era la base de la seva amistat.
Els dibuixos de l'any anterior[2] són un brou de cultiu idoni perquè la caracterització desitjada per Sabartés prengui cos definitivament en aquest retrat del seu amic. És una obra que se cenyeix a les pautes del moment de l'artista: la distorsió dels trets, el tractament del nas, l'aparent dislocació facial que no es desvia gens ni mica de les senyes d'identitat que formen la fisonomia i el caràcter del vell amic, a qui farà constants al·lusions en la seva obra tant d'una forma literària com gràfica.
Vegeu també
- Poeta decadent (MPB 70.232).
Referències
Bibliografia
- Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3.
