Al camerino
| Creació | 1900 |
|---|---|
| Material | pastel  |
| Col·lecció | Museu Picasso (Ciutat Vella) |
Al camerino és un quadre del 1900 pintat per Pablo Picasso i dipositat al Museu Picasso de Barcelona.[1]
Context històric i artístic
Al final d'octubre del 1900 Picasso viatja per primera vegada a París. L'acompanya el seu amic, el pintor Carles Casagemas i Coll. Li han seleccionat l'obra Darrers moments per a ésser exhibida a l'Exposició Universal que té lloc a la capital francesa.[1]
L'estada dona a Picasso l'oportunitat de prendre contacte directe amb els corrents d'avantguarda i amb l'obra d'artistes com Cézanne, Toulouse-Lautrec, Pierre Bonnard i Vincent van Gogh que s'exposa en aquests moments a les galeries d'art. També li permet desenvolupar les seues grans dots d'observació de tot el que l'envolta. De fet, el que el fascina realment és la vida de la ciutat, els locals nocturns i els seus personatges, els llocs animats i bulliciosos. D'aquestes indrets, n'extreu la cabaretera de Al camerino mentre es maquilla, abans de sortir a l'escenari.[1]
Descripció
És un pastel sobre paper de 48 × 53 cm, en el qual l'expressió dels sentiments sura per damunt de tot respecte a les normes compositives, com en moltes obres de Théophile Alexandre Steinlen. L'exquisit ús del color, ple de matisos i amb el floriment d'una cromàtica viva, mostra, una vegada més, el domini de l'ofici que ha assolit el jove.[1]
El tema de la dona emmirallant-se o fent-se la toaleta s'inicia aquest any en l'obra picassiana i es manté en filigrana fins que esclata amb una virulència extraordinària entre 1905 i 1906. El cos femení, en totes les seues facetes, atreu des de ben aviat Picasso i esdevé un dels seus temes preferits.[1]
Referències
Enllaços externs
- Museu Picasso de Barcelona Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. (català)
