Piaroa

Infotaula de llenguaPiaroa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsVeneçuela Veneçuela 13.000 (2012)
Colòmbia Colòmbia 700 (2012)
Autòcton deGuaviare, Vaupés, Vichada, Bolívar i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Llengües salibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable i 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pid Modifica el valor a Wikidata
Glottologpiar1243 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere87-FAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepid Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2055 Modifica el valor a Wikidata
IETFpid Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2954 Modifica el valor a Wikidata

El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.[1]. Loukotka (1968) informa que es parla al llarg del riu Sipapo, el riu Orinoco i el riu Ventuari.[2]

La llengua wirö (comunament anomenada maco) n'està estretament relacionada, formant la branca piaroiana de la família.[3]

Utilització

El piaroa és una llengua en perill d’extinció, però gràcies a la forta identitat ètnica de la seva gent, es conserva molt bé. A Veneçuela és reconegut per l'article 4 de la Llei de llengües indígenes de 2008 als Estats d'Amazones i Bolívar.[4] El parlen aproximadament 13.000 persones a Veneçuela el 2012, principalment a la riba sud de l'Orinoco i el riu Paguasa a Manapiare al Estat d'Amazones i a Estat de Bolívar. A Colòmbia, tenia 770 parlants el 2012 al municipi de Santa Rita (Vichada), entre els rius Vichada i Guaviare al departament de Vichada. Els seus parlants també utilitzen el maquiritari, el yabarana i el castellà.

Fonologia

Consonants
Bilabial Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
nor. lab.
Oclusiva Plana p t k kʷ ʔ
Aspirada pʰ~ɸ tʰ kʰ kʰʷ hˣ
Ejectiva pʼ tʼ kʼ kʷʼ
Glotal ˀb ˀd
Africada Plana t͡ʃ~t͡s
Aspirada t͡sʰ
Ejectiva t͡sʼ
Fricativa s
Nasal m n
Bategant/Lateral ɾ ʎ
Aproximant w j~dʲ
Vocals
Frontal Central Posterior
Tancada i ɨ u ɯ
Mitjana e ɤ~o
Oberta æ ɑ~ɒ

[5]

Referències

  1. ↑ Bibliothèque Nationale de France, bnf.
  2. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. ↑ Zamponi, R. 2017 'Betoi-Jirara, Sáliban, and Hodɨ: relationships among three linguistic lineages of the mid-Orinoco region'. Anthropological Linguistics 59: 263-321.
  4. ↑ Piaroa a Ethnologue (18th ed., 2015).
  5. ↑ Mosonyi, Esteban E. Elementos De Gramática Piaroa: Algunas Consideraciones Sobre Sus Clases Nominales, 2002. 

Bibliografia

  • Germán Nicolás Freire i Aimé Tillett (dirs.). «Los Piaroa (Huǫttü̧ją/De’aruhua)». A: Salud Indígena en Venezuela. 1. GEA, 2007, p. 383. ISBN 978-9802260485. .
  • Overing, Joanna. «Los Wothuha». A: Los Aborígenes de Venezuela. Etnología contemporánea 2. Fundación La Salle de Ciencias Naturales-Instituto Caribe de Antropología y Sociología, 1988, p. 736. ISBN 9-80010241-8. .
  • Rivet, Paul «Affinités du Saliba et du Piaróa». Journal de la Société des Américanistes, 12, 1920, pàg. 11-20.
  • Zent, Stanford R. «Piaroa». A: Encyclopedia of World Cultures. South America. 7. G.K. Hall, 1994, p. 488. ISBN 0-81611813-2. 
  • Harald Hammarström «The status of the least documented language families in the world». Language Documentation & Conservation, 2010, pàg. 177-212. ISSN: 1934-5275.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Barbacoanes
Bora–Witoto
Txibtxa
Chocó
Guahibanes
Tucanes
Altres
Criolls/altres
  • Llanero
  • Palenquero
  • Crioll sanandresano
  • Romaní
Llengües de signes
  • Llengua de signes colombiana
  • Llengua de signes de Providencia