Llengua puinave

Infotaula de llenguaLlengua puinave
Wãnsöhöt Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deGuainía, Vichada i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pui Modifica el valor a Wikidata
Glottologpuin1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepui Modifica el valor a Wikidata
UNESCO309 Modifica el valor a Wikidata
IETFpui Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2767 Modifica el valor a Wikidata

El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.

Varietats

  • Puinave
    • Occidental: Bravos, Guaripa
    • Oriental: Mansos
  • Macú
    • Macú
    • Tikié
    • Kerarí
    • Papurí
    • Nadöbo

Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis .[1]

Relacions amb altres llengües

De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".[2]

Fonologia

Consonants

Labials Alveolars Velars Glotals
Oclusives Orals p t k
Nasals m n
Fricatives s h

Vocals

Anteriors

Posteriors no arrodonides

Posteriors arrodonides
Tancades i ĩ ɯ u
Mitjanes e ɤ ɤ̃ o õ
Obertes a ã

Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.

La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).

Tons

El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.

Referències

  1. Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317. 
  2. Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Barbacoanes
Bora–Witoto
Txibtxa
Chocó
Guahibanes
Tucanes
Altres
Criolls/altres
  • Llanero
  • Palenquero
  • Crioll sanandresano
  • Romaní
Llengües de signes
  • Llengua de signes colombiana
  • Llengua de signes de Providencia
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països