Llengua puinave
Wãnsöhöt  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 3.000 (2007 ) |
| Autòcton de | Guainía, Vichada i Amazones |
| Estat | Colòmbia i Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pui |
| Glottolog | puin1248 |
| Ethnologue | pui |
| UNESCO | 309 |
| IETF | pui |
| Endangered languages | 2767 |
El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.
Varietats
- Puinave
- Occidental: Bravos, Guaripa
- Oriental: Mansos
- Macú
- Macú
- Tikié
- Kerarí
- Papurí
- Nadöbo
Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis .[1]
Relacions amb altres llengües
De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".[2]
Fonologia
Consonants
| Labials | Alveolars | Velars | Glotals | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | Orals | p | t | k | |
| Nasals | m | n | |||
| Fricatives | s | h | |||
Vocals
| Anteriors | Posteriors no arrodonides | Posteriors arrodonides | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i ĩ | ɯ | u |
| Mitjanes | e | ɤ ɤ̃ | o õ |
| Obertes | a ã |
Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.
La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).
Tons
El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.
Referències
- ↑ Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.
- ↑ Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.
| Llengües oficials |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres |
| ||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives |
| ||||||||||||||||||||
| Llengua de signes |
| ||||||||||||||||||||
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
