Mocho'

Infotaula de llenguaMocho'
Qato'k
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMèxic Mèxic 106 (2010)[1]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióINALI
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mhc
ISO 639-3mhc Modifica el valor a Wikidata
Glottologmoch1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemhc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1358 Modifica el valor a Wikidata
IETFmhc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages141 Modifica el valor a Wikidata

El mocho' ([mot͡ʃoʔ]), motozintleo o cotoque és una llengua maia del tronc q'anjo'bal parlada pels mochos al municipi de Motozintla, Chiapas, Mèxic. Una variant dialectal anomenada tuzanteco es parla a les localitats de Belisario Dominguez i Tuzantán.[3] L'idioma mocho' és una llengua en greu perill d'extinció, perquè compta amb només 141 parlants segons el cens de l'INEGI de l'any 2010 (106 segons l'INALI).

Classificació

El mocho' juntament amb el q'anjob'al i el jakaltek formen el grup lingüístic kanjobalan, i al seu torn, aquest pertany al tronc kanjobalan-chuj del tronc de llengües maies.[4]

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i [i], ii [] u [u], uu []
Intermitjana e [e], ee [] o [o], oo []
Oberta a [a], aa []

Diftongs

Alguns diftongs que es presenten en moccho' són:

ay [aj]
ey [ej]
oy [oj]

Text mostra

Una endevinalla en mocho'.

En mocho'

¡A ke mu chelawitaa ch'in!
Jel ka'on tyakon si
juune' kuch mar is
xmajaka ti' bej.

Ja'e aqoqo.[5]

En català

¡A que no endevines, nen!
Si vas a tallar llenya,
un garrí molt fluix,
et buscarà en el camí.

El vesper.

Referències

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desaparición publicat per l'INALI
  2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  3. CDI. «Mochós-Motozintlecos». Monografías de los pueblos indígenas, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 gener 2014].
  4. Native languages of the americas. «Mocho maya pronuciation and spelling guide».
  5. Flores Farfán, José Antonio. Adivinanzas en lenguas mayas: ch'ol, mocho', tesltal, q'anjob'al. México: CIESAS, 2007, p. 40. ISBN 968-496--620-2. 

Bibliografia

  • (anglès) Martin, Laura, Irrealis Constructions in Mocho (Mayan), Anthropological Linguistics, 40:2, pp. 198-213, 1998.

Enllaços externs

  • Projecte Idiomes en perill d'extinció: mocho'.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.
  • Vegeu aquesta plantilla
Huasteca
Yucateca
Chol–Tzeltal
Q'anjobal–Chujn
Mam
Gran Quitxé