Chocho

Infotaula de llenguaChocho
ngigua
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants616 (2005)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües popolocanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2coz
ISO 639-3coz Modifica el valor a Wikidata
Glottologchoc1279 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecoz Modifica el valor a Wikidata
IETFcoz Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3458 Modifica el valor a Wikidata

El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.

Classificació

El chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.[2]

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Variants

D'acord amb l'INALI, existeixen tres variants:[3]

  1. Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc.
  2. Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas.
  3. Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.

Fonologia

Les taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.[4]

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Qualitat de les vocals

El chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].[4]

Consonants

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Post-
alveolar
Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d k g ʔ
Fricativa f θ s z ʃ ʒ ʂ ʐ x
Africada ts͡ tʃ͡ tʂ͡
Nasal m n
Vibrant múltiple r
Vibrant simple ɾ
Lateral l

Tons

L'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix.

3 (á)
2 (ā)
1 (à)

Compta amb tres tons de contorn:

To alt descendent [â]
Tons mitjà ascendent [aá]
To baix ascendent [ǎ]

Característiques

Quant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.

Referències

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the world (en anglès). 6a. Dallas, Texas: SIL International, 2009. 
  3. INALI. «Chocholteco». Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas, 2008.
  4. 4,0 4,1 Mock, Carol C. «Los casos morfosintácticos del chocho». Anales de antropología, 19, 20, 1982, pàg. 345-378 [Consulta: 19 juliol 2012].

Bibliografia

  • Belmar, Francisco. Idiomas indígenas del estado de Oaxaca. El chocho, 1899. 
  • Veerman-Leichsenring, Annette. Gramática del chocho de Santa Catarina Ocotlán, Oaxaca. Leiden, Países Bajos: CNWS Publications, 2000. ISBN 978-90-5789-038-3. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.