Mecànica dels fluids

Túnel de vent
Mecànica dels medis continus
Lleis
Sòlids
Tensió
Deformació
Compatibilitat
Elasticitat
lineal
Plasticitat
Flexió
Llei de Hooke
Teories de falla
Mecànica de la fractura
Mecànica de contacte
sense fricció
amb fricció
  • Vegeu aquesta plantilla

La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.[1] Els fluids són els líquids i els gasos. És una branca de la mecànica dels medis continus que es divideix en dos camps, la hidroestàtica o estàtica de fluids, que estudia els fluids en equilibri estàtic, i la hidrodinàmica o dinàmica de fluids, que estudia els fluids sotmesos a forces no nul·les, en moviment. L'estudi de la mecànica dels fluids ja és documentada a l'antiga Grècia on Arquimedes va iniciar l'estudi de la hidroestàtica. A l'edat mitjana els físics Al-Biruni i Al-Khazini avançarien en la hidroestàtica i començarien l'estudi de la dinàmica dels fluids.

Tanmateix, la mecànica de fluids i en especial la hidrodinàmica és un camp d'estudi amb força problemes sense resoldre o parcialment resolts. Es tracta d'una disciplina matemàticament complexa que sovint requereix l'anàlisi numèrica amb l'ajut dels ordinadors. Una nova branca denominada Dinàmica de Fluids Computacional segueix aquest camí de la informàtica per tal de resoldre els problemes. També s'utilitza la velocimetria per imatge de partícules, un mètode experimental que permet l'anàlisi i la visualització del flux d'un fluid.

Referències

  1. «Mecànica de Fluids». [Consulta: 1r febrer 2023].

Bibliografia addicional

  • Hera Jiménez, S.A. de las. Mecánica de fluidos en ingeniería. S.l.: Iniciativa Digital Politècnica, 2012. ISBN 978-84-7653-9361.
  • Orchillés Balbastre, A.V.; Sanchotello, M. Mecànica de fluids. Valencia: Universitat de València, 2007. ISBN 978-84-3706-5625.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Absorció (Ab)Acceleració (Ac)Alfven (Al)Arquimedes (Ar)Atwood (A)Bagnold (Ba)Bansen (Ba)Bejan (Be)Best (X)Bingham (Bm)Biot (Bi)Blake (Bl)Bodenstein (Bo)Boltzmann (Bo)Bond (Bo)Boussinesq (Bo)Brenner (Br)Brinkman (Br)Bulygin (Bu)Cameron (Ca)Capil·lar (Ca)Capil·laritat (Cap)Cauchy (Ca)Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} )Chandrasekhar (Q)Clausius (Cl)Condensació (Co)Cowling (Co)Crocco (Cr)Damköhler (Da)Darcy (Da)Dean (D)Deborah (De)Dukhin (Du)Eckert (Ec)Ekman (Ek)Ellis (El)Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } )Eötvös (Eo) • Euler (Eu)Fedorov (Fe)Froude (Fr)Galilei (Ga)Görtler (G)Goucher (Go)Graetz (Gz)Grashof (Gr)Gukhman (Gu)Hagen (Hg)Hartmann (Ha)Hatta (Ha)Hedström (He)Hersey (Hs)Iribarren (Ir) / (ξ)Jeffreys (Je)Joule (Jo)Karlovitz (Ka)Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir)Knudsen (Kn)Kutateladze (K)Laplace (La)Lewis (Le)Lundquist (Lu)Mach (M) / (Ma)Mach crític (Mcr) / (M*) Marangoni (Ma)Morton (Mo)Newton (Np)Nusselt (Nu)Ohnesorge (Oh)Péclet (Pe)Potència (Np)Prandtl (Pr)Prandtl magnètic (Prm)Prandtl turbulent (Prt)Rayleigh (Ra)Reech (Re)Reynolds (Re)Reynolds magnètic (Rem)Richardson (Ri)Roshko (Ro)Rossby (Ro)Rouse (P) / (Z)Ruark (Ru)Schiller (Sch)Schmidt (Sc)Scruton (Sc)Sherwood (Sh)Shields ( τ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } )Sommerfeld (S)Stanton (St)Stokes (Stk)Strouhal (St)Stuart (St) / (N)Suratman (Su)Taylor (Ta)Thring (Th)Ursell (U)Weber (We)Weissenberg (Wi)Womersley (α) / (Wo)Zwietering (S)
Registres d'autoritat