Llengua yasa

Infotaula de llenguaLlengua yasa
Bongwe
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.400 (2011)[1]
Autòcton deRegió del Sud i Província Litoral Modifica el valor a Wikidata
EstatCamerun, Guinea Equatorial i Gabon Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu nord-occidentals
llengües sawabantus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yko Modifica el valor a Wikidata
Glottologyasa1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyko Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1749 Modifica el valor a Wikidata
IETFyko Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages558 Modifica el valor a Wikidata

El yasa (Yassa) és una llengua bantu[2] de Camerun (uns 1.490 parlants al departament Océan de la Regió del Sud (Camerun)) i Guinea Equatorial parlada pels pobles pescadors de la costa, coneguts com a ndowe o playeros (uns 910 parlants. També és parlat pels pigmeus, potser babongo, a Gabon.

El yasa també és conegut com a Bongwe, Lyaasa, i Maasa. Els principals dialectes sónIyasa, Bweko, Vendo, Bodele, Marry, One, Asonga, Bomui, Mogana, Mooma, Mapanga. Podria ser un dialecte del Kombe.

Referències

  1. Llengua yasa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. Nova Llista Guthrie Arxivat 2018-02-03 a Wayback Machine. per Jouni Filip Maho, 2009
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Llengües indígenes
Criolls
Llengües d'emigrants
  • Vegeu aquesta plantilla
Gabon Llengües de Gabon
Llengua oficial
Llengües nacionals
Llengües indígenes
  • Baka
  • Barama
  • Bekwel
  • Benga
  • Bubi
  • Bwisi
  • Duma
  • Kande
  • Kaningi
  • Kili
  • iKota
  • Lumbu
  • Mahongwe
  • Mbama
  • Mbangwe
  • Mbere
  • Myene
  • Ndasa
  • Ndumu
  • Ngom
  • Njebi
  • Pinji
  • Punu
  • Sake
  • Sangu
  • Seki
  • Sighu
  • Simba
  • Sira
  • Teke septentrional
  • Teke occidental
  • Tsaangi
  • Tsogo
  • Vili
  • Vumbu
  • Wandji
  • Wumbvu
  • Yasa
  • Vegeu aquesta plantilla
Camerun Llengües del Camerun
Llengües oficials
Llengües principals
Llengües indígenes
  • Abon
  • Afade
  • Aghem
  • Ambo
  • Bafaw-Balong
  • Bafia
  • Baka
  • Baldemu
  • Bamali
  • Bambalang
  • Bana
  • Bangolan
  • Bankon
  • Basaa
  • Bata
  • Bati
  • Batu
  • Bebele
  • Bebil
  • Beti
  • Bikya
  • Bishuo
  • Bitare
  • Bomwali
  • Bonkeng
  • Bubi
  • Bung
  • Buwal
  • Byep
  • Caka
  • Ceve
  • Chamba Leko
  • Cuvok
  • Daba
  • Dek
  • Dowayo
  • Ɗugwor
  • Duli
  • Eman
  • Esimbi
  • Eton
  • Evant
  • Fa’
  • Fang
  • Fanji
  • Fe'fe'
  • Fut
  • Gawar
  • Gbanu
  • Gbanzili
  • Ghomala'
  • Gidar
  • Glavda
  • Gude
  • Gunu
  • Gvoko
  • Haussa
  • Hdi
  • Hijuk
  • Hina
  • Hya
  • Ipulo
  • Iyive
  • Jimi
  • Jina
  • Kaalong
  • Kabba
  • Kako
  • Kali
  • Kanuri
  • Kare
  • Kasabe
  • Kera
  • Ki
  • Kogo
  • Kol
  • Koma
  • Kpwe
  • Kuo
  • Kutin
  • Kwa’
  • Kwakum
  • Kwasio
  • La'bi
  • Lagwan
  • Malimba
  • Limbum
  • Luo
  • Maɗa
  • Mafa
  • Majera
  • Makaa
  • Malgbe
  • Manenguba
  • Mangbai
  • Manza
  • Maslam
  • Massa
  • Matal
  • Mazagway
  • Mbə’
  • Mboa
  • Mbudum
  • Mbuko
  • Mbule
  • Mbum
  • Mefele
  • Məgaka
  • Mengisa
  • Menyam
  • Merey
  • Mesaka
  • Mfumte
  • Mofu-Gudur
  • Moloko
  • Mono
  • Mpade
  • Mpumpong
  • Mser
  • Mundang
  • Mungaka
  • Musgu
  • Muyang
  • Nagumi
  • Nda’nda’
  • Ndai
  • Nen
  • Nga'ka
  • Ngambay
  • Ngiemboon
  • Ngomba
  • Ngombale
  • Ngwe
  • Nimbari
  • NNjem
  • Njerep
  • Nkongho
  • Noho
  • Noni
  • Giziga septentrional
  • Mofu septentrional
  • Gbaya del nord-oest
  • Nyokon
  • Nyong
  • Nzakambay
  • Nzanyi
  • Nzime
  • Oblo
  • Oroko
  • Otank
  • Pam
  • Papia
  • Parkwa
  • Pinyin
  • Pol
  • Pongo
  • Psikyɛ
  • Rombi
  • Sharwa
  • Giziga meridional
  • Suwu
  • Swo
  • Tibea
  • Tikar
  • To
  • Tsuvan
  • Tupuri
  • Vame
  • Vemgo-Mabas
  • Vengo
  • Vere
  • Voko
  • Wom
  • Wuzlam
  • Yamba
  • Yambe
  • Yasa
  • Yedina
  • emba
  • Yeni
  • Zizilivakan
  • Zulgo-Gemzek
  • Zumaya
Vegeu també: Alfabet general de les llengües de Camerun