Llengua batanga

Infotaula de llenguaLlengua batanga
Noho, Tanga
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants6.000 (1982) Camerun Camerun
9.000 (2001) Guinea Equatorial Guinea Equatorial[1]
EstatCamerun i Guinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2bnm
ISO 639-3bnm Modifica el valor a Wikidata
Glottologbata1285 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebnm Modifica el valor a Wikidata
IETFbnm Modifica el valor a Wikidata

El batanga, tanga, o noho (també Bano’o, Banoho, Banoo, Nohu i Noku), és una llengua bantu de Camerun i Guinea Equatorial. Hi ha un total de 15.000 parlants, d'ells 9.000 a la Guinea Equatorial i 6.000 al Camerun (al departament Océan de la Regió del Sud (Camerun)). Es divideix en tres dialectes i diversos subdialectes:

  • Puku (Naka, Kribi Bapoko)
  • Nohu (Noko, Londgi Banoo)
  • Tanga (Fifinda Batanga)

Els parlants de malimba mostren un cert grau d'intel·ligibilitat mútua i l'anomenen "Vell Malimba".[2]

Referències

  1. Llengua batanga referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. M. Lamberty - A rapid appraisal survey of Malimba in Cameroon

Enllaços externs

  • Noho o batanga a multitree.org
  • Vegeu aquesta plantilla
Guinea Equatorial Llengües de Guinea Equatorial
Llengües oficials
Llengües indígenes
Criolls
Llengües d'emigrants
  • Vegeu aquesta plantilla
Camerun Llengües del Camerun
Llengües oficials
Llengües principals
Llengües indígenes
  • Abon
  • Afade
  • Aghem
  • Ambo
  • Bafaw-Balong
  • Bafia
  • Baka
  • Baldemu
  • Bamali
  • Bambalang
  • Bana
  • Bangolan
  • Bankon
  • Basaa
  • Bata
  • Bati
  • Batu
  • Bebele
  • Bebil
  • Beti
  • Bikya
  • Bishuo
  • Bitare
  • Bomwali
  • Bonkeng
  • Bubi
  • Bung
  • Buwal
  • Byep
  • Caka
  • Ceve
  • Chamba Leko
  • Cuvok
  • Daba
  • Dek
  • Dowayo
  • Ɗugwor
  • Duli
  • Eman
  • Esimbi
  • Eton
  • Evant
  • Fa’
  • Fang
  • Fanji
  • Fe'fe'
  • Fut
  • Gawar
  • Gbanu
  • Gbanzili
  • Ghomala'
  • Gidar
  • Glavda
  • Gude
  • Gunu
  • Gvoko
  • Haussa
  • Hdi
  • Hijuk
  • Hina
  • Hya
  • Ipulo
  • Iyive
  • Jimi
  • Jina
  • Kaalong
  • Kabba
  • Kako
  • Kali
  • Kanuri
  • Kare
  • Kasabe
  • Kera
  • Ki
  • Kogo
  • Kol
  • Koma
  • Kpwe
  • Kuo
  • Kutin
  • Kwa’
  • Kwakum
  • Kwasio
  • La'bi
  • Lagwan
  • Malimba
  • Limbum
  • Luo
  • Maɗa
  • Mafa
  • Majera
  • Makaa
  • Malgbe
  • Manenguba
  • Mangbai
  • Manza
  • Maslam
  • Massa
  • Matal
  • Mazagway
  • Mbə’
  • Mboa
  • Mbudum
  • Mbuko
  • Mbule
  • Mbum
  • Mefele
  • Məgaka
  • Mengisa
  • Menyam
  • Merey
  • Mesaka
  • Mfumte
  • Mofu-Gudur
  • Moloko
  • Mono
  • Mpade
  • Mpumpong
  • Mser
  • Mundang
  • Mungaka
  • Musgu
  • Muyang
  • Nagumi
  • Nda’nda’
  • Ndai
  • Nen
  • Nga'ka
  • Ngambay
  • Ngiemboon
  • Ngomba
  • Ngombale
  • Ngwe
  • Nimbari
  • NNjem
  • Njerep
  • Nkongho
  • Noho
  • Noni
  • Giziga septentrional
  • Mofu septentrional
  • Gbaya del nord-oest
  • Nyokon
  • Nyong
  • Nzakambay
  • Nzanyi
  • Nzime
  • Oblo
  • Oroko
  • Otank
  • Pam
  • Papia
  • Parkwa
  • Pinyin
  • Pol
  • Pongo
  • Psikyɛ
  • Rombi
  • Sharwa
  • Giziga meridional
  • Suwu
  • Swo
  • Tibea
  • Tikar
  • To
  • Tsuvan
  • Tupuri
  • Vame
  • Vemgo-Mabas
  • Vengo
  • Vere
  • Voko
  • Wom
  • Wuzlam
  • Yamba
  • Yambe
  • Yasa
  • Yedina
  • emba
  • Yeni
  • Zizilivakan
  • Zulgo-Gemzek
  • Zumaya
Vegeu també: Alfabet general de les llengües de Camerun