Joaquín Planell Riera

Joaquín Planell Riera

Biografia
Naixement	22 novembre 1891 Vitòria
Mort	3 juliol 1969 (77 anys) Madrid
Ministre d'Indústria[1]
18 de juliol de 1951 – 10 de juliol de 1962
← Juan Antonio Suanzes Fernández Gregorio López-Bravo de Castro →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Civil espanyola i Guerra del Rif
Família
Cònjuge	Teresa Rodríguez del Valle
Germans	Francesc Planell i Riera
Premis (1962)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1962)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1962)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1961)  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Creu Llorejada de Sant Ferran  Premi Daoíz
Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 19 desembre 1962 – 6 juny 1964 – Gregorio López-Bravo de Castro → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 18 desembre 1951 – 5 abril 1952 ← Juan Antonio Suanzes Fernández Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Indústria 19 juliol 1951 – 11 juliol 1962 Diputat al Congrés dels Diputats

Joaquín Planell Riera (Vitoria, 22 de novembre de 1891 - Madrid, 3 de juliol de 1969) va ser un militar i polític català, fills de catalans, pare militar.

Biografia

El 1910 va ingressar en l'Acadèmia d'Artilleria, s'hi graduà en 1915 i fou destinat a la fàbrica d'artilleria de Trubia. Després va formar part de diverses comissions tècniques, viatjant als Estats Units en 1923. Va participar en les campanyes del Marroc i va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran per les seves accions al desembarcament d'Alhucemas (1926).^[2] Va exercir d'agregat militar de l'ambaixada de la Segona República Espanyola als Estats Units entre 1930 i 1934.

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Alacant, on fou empresonat. Pel juliol de 1937 aconseguí escapar-se i es va unir el bàndol revoltat en la Guerra Civil Espanyola. Fou nomenat cap de la seu de la fabricació del Quartell General del general Franco entre 1937 i 1939. Després de la guerra va ser nomenat Vicepresident de l'INI entre 1945 i 1951, i ministre d'Indústria entre 1951 i 1962. La seva influència en l'INI fonamental per a instal·lar a Barcelona la SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme), que va ser fundada en 1950 per l'INI

Durant la seva gestió es va crear l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (posteriorment Repsol). Després del seu cessament va ser designat Director del Banco de Crédito Industrial. Va morir després d'una llarga malaltia i fou enterrat a La Pola Siero.^[3]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Antonio Suanzes Fernández	Ministre d'Indústria i Comerç 1951-1962	Succeït per: Gregorio López-Bravo de Castro