Constel·lació de la Grua

Per a altres significats, vegeu «Grua (desambiguació)».
Infotaula constel·lacióGrua 
Nom en llatíGrus
AbreviaturaGru
GenitiuGruis
Simbologiala Grua
Ascensió recta22
Declinació−47
Àrea366 graus quadrats
Posició 45a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed2 α i β
Estel més brillantα Gru (Al Na'ir) (+1,73m)
Meteors
  • ??????
  • ??????
Limita amb
  • Piscis Austrinus
  • Microscopium
  • Indus
  • Tucana
  • Phoenix
  • Sculptor
Visible a latituds entre +34° i −90°.
Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Grua (Grus) fou esmentada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a l'obra Uranometria, però podria ser que hagués estat descoberta anteriorment. Aquesta constel·lació conté poques estrelles visibles per l'ull nu.

Estrelles principals

α Gruis

És l'estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud aparent d'1,73, és l'estel 32è més brillant del cel. α Gruis és quasi un gegant blau, uns tres cops més gran que el Sol. Volta sobre ell mateix unes 120 vegades més ràpidament, a uns 250 km/s a l'equador.

És un estel doble amb un company de la magnitud 12,3.

δ Gruis

δ Gruis és un estel doble que pot ser resolt per l'ull nu. δ ¹ és un gegant groc de la magnitud 3,97 i δ ² Gru un gegant vermell de magnitud 4,11. Estan nogensmenys allunyades l'una de l'altra 30 anys llum i sense cap interacció entre elles.

Altres estrelles

β Gruis, el segon estel de la constel·lació és només un poc menys lluminós que alfa (magnitud 2,13).

μ Gruis, de la mateixa manera que δ Gruis, és un estel doble que pot ser vist per l'ull nu. Els seus components són de la magnitud 4,84 i 5,11.

θ Gruis és un estel triple.

Objectes celestes

La constel·lació Grus és pobra en objectes celestes. Malgrat això s'hi troba NGC 7552, una radiogalàxia espiral. Es tracta de fet de la més brillant d'un cúmul de galàxies en aquest indret i on també hi trobam NGC 7582 i NGC 7599.

Història

La constel·lació és una de les dotze que van crear Pieter Dirkszoon Keyser i Frederic de Houtman entre 1595 i 1597, i fou referenciada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a la seva obra Uranometria. Estaria molt al sud perquè els astrònoms de la Mediterrània li donassin nom. Era considerada pels astrònoms àrabs com la coa del Piscis Austrinus.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Constel·lació de la Grua
Estrelles (llista)
Bayer
  • α (Alnair)
  • β (Tiaki)
  • γ (Aldhanab)
  • δ1
  • δ2
  • ε
  • ζ
  • η
  • θ
  • ι
  • κ
  • λ
  • μ1
  • μ2
  • ν
  • ξ
  • ο
  • π1
  • π2
  • ρ
  • σ1
  • σ2
  • τ1
  • τ2
  • τ3
  • υ
  • φ
Variable
HR
HD
Altres
  • 2MASS J22282889–4310262
  • Gliese 832
  • PSR J2144−3933
  • S5-HVS1
  • WASP-95
  • WISE 2220−3628
Exoplanetes
Estrella
Gliese 832
    • b
    • c
HD 208487
HD 213240
Tau1 Gruis
    • b
Galàxies
  • NGC 7552
  • NGC 7582
  • NGC 7599
Cúmuls de galàxies
  • Abell S1063
Filaments galàctics
Portal Portal d'astronomia
  • Vegeu aquesta plantilla
Àguila  · Altar  · Andròmeda  · Aquari  · Àries  · Au del Paradís  · Balança  · Balena  · Bessons  · Bover  · Brúixola  · Burí  · Ca Major  · Ca Menor  · Cabellera de Berenice  · Camaleó  · Capricorn  · Cassiopea  · Cavallet  · Cavallet de Pintor  · Cefeu  · Centaure  · Cigne  · Coloma  · Compàs  · Copa  · Corb  · Corona Austral  · Corona Boreal  · Cotxer  · Cranc  · Creu del Sud  · Dofí  · Dragó  · Eridà  · Escaire  · Escorpió  · Escultor  · Escut  · Fènix  · Forn  · Gall Dindi  · Girafa  · Grua  · Guineueta  · Hèrcules  · Hidra Femella  · Hidra Mascle  · Indi  · Linx  · Lira  · Llangardaix  · Llebre  · Llebrers  · Lleó  · Lleó Menor  · Llop  · Màquina Pneumàtica  · Microscopi  · Mosca  · Octant  · Orió  · Orada  · Ossa Major  · Ossa Menor  · Pegàs  · Peix Austral  · Peix Volador  · Peixos  · Perseu  · Popa  · Quilla  · Rellotge  · Reticle  · Sageta  · Sagitari  · Serpent  · Serpentari  · Sextant  · Taure  · Taula  · Telescopi  · Triangle  · Triangle Austral  · Tucà  · Unicorn  · Vela  · Verge
Portal Portal d'astronomia
Bases d'informació