Constel·lació de l'Unicorn

Infotaula constel·lacióUnicorn 
Nom en llatíMonoceros
AbreviaturaMon
GenitiuMonocerotis
Simbologial'Unicorn
Ascensió recta7,15
Declinació−5,74
Àrea482 graus quadrats
Posició 35a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Monocerotis (3,93m)
Meteors
  • December Monocerids
  • Alpha Monocerids
Limita amb
  • Canis Major
  • Canis Minor
  • Gemini
  • Hydra
  • Lepus
  • Orion
  • Puppis
Visible a latituds entre +75° i −85°.
Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'Unicorn (Monoceros) és una constel·lació feble del cel hivernal, envoltada per Orió a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est. Bordejada també per Canis Minor, Lepus, i Puppis.

Fets notables

Monoceros és una constel·lació quasi invisible, amb només unes poques estrelles de la quarta magnitud. α Monocerotis té una magnitud aparent de 3,93, és una mica més brillant que γ Monocerotis, amb una magnitud visual de 3,98.

Però Monoceros té alguna cosa interessant per veure amb l'ajut d'un telescopi petit. β Monocerotis és una estrella triple impressionant, les tres estrelles formen un triangle que sembla que subjectat. Les magnituds aparents de les estrelles són 4,7, 5,2 i 6,1. William Herschel el va descobrir el 1781 i ho comentava com "una de les vistes més boniques en els cels".

Epsilon Monocerotis és una binària, amb magnituds aparents de 4,5 i 6,5.

S Monocerotis, o 15 Monocerotis, és una estrella variable blanca blavosa i està localitzada en el centre de NGC 2264. Tanmateix la variació de la seva magnitud no és massa gran. Té una estrella companya de la magnitud aparent 8.

V838 Monocerotis va tenir una explosió que començà el 6 de gener de 2002.

Objectes notables del cel profund

Monoceros conté molts de cúmuls i nebuloses, els més notables són:

Història

Monoceros és una constel·lació moderna, generalment se suposa que li va donar nom l'astrònom i teòleg holandès Petrus Plancius el 1613 i registrada per Jakob Bartsch com a Unicornus en el seu planisferi de 1624; però Heinrich Wilhelm Olbers i Ludwig Ideler indiquen que la constel·lació és més antiga, ja que apareix a obres tan prest com 1564, i Joseph Juste Scaliger informa d'haver-la trobada a una antiga esfera Persa.

Mitologia

Degut al fet que Monoceros és una constel·lació moderna no té associada mitologia clàssica. Sigui com sigui, en la mitologia medieval; l'unicorn és un animal mític, que sembla un cavall però que porta una banya formant una espiral simple en el front. Era comuna creença que aquesta banya podia servir d'antídot contra el verí. Aquest animal és sovint símbol de la castedat i la puresa.

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Constel·lació de l'Unicorn
Estrelles (llista)
Bayer
Flamsteed
  • 1
  • 2
  • 3
  • 6
  • 7
  • 9
  • 10
  • 12
  • 13
  • 14
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 23
  • 24
  • 25
  • 27
  • 28
  • 77 Ori
  • 78 Ori
Variable
  • R
  • S (15)
  • T
  • U
  • V
  • RU
  • RW
  • SV
  • TU
  • UX
  • VV
  • VY
  • AO
  • AR
  • AU
  • AX
  • BE
  • BN
  • BT
  • BX
  • CL
  • CS
  • CV
  • CW
  • DD
  • FU
  • IM
  • PZ
  • V372
  • V396
  • V474
  • V505
  • V569
  • V577
  • V578
  • V582
  • V588
  • V589
  • V590
  • V592
  • V614
  • V638
  • V641
  • V644
  • V653
  • V682
  • V684
  • V689
  • V694
  • V695
  • V696
  • V700
  • V715
  • V721
  • V728
  • V731
  • V739
  • V743
  • V750
  • V753
  • V827
  • V838
  • V926
HR
  • 2150
  • 2154
  • 2179
  • 2205
  • 2224
  • 2234
  • 2237
  • 2267
  • 2270
  • 2280
  • 2292
  • 2300
  • 2313
  • 2317
  • 2321
  • 2324
  • 2325
  • 2328
  • 2333
  • 2342
  • 2347
  • 2355
  • 2367
  • 2370
  • 2375
  • 2378
  • 2381
  • 2386
  • 2395
  • 2406
  • 2409
  • 2418
  • 2426
  • 2430
  • 2440
  • 2458
  • 2461
  • 2467
  • 2469
  • 2474
  • 2479
  • 2502
  • 2508
  • 2514
  • 2521
  • 2530
  • 2543
  • 2551
  • 2555
  • 2570
  • 2572
  • 2577
  • 2582
  • 2584
  • 2589
  • 2599
  • 2606
  • 2610
  • 2613
  • 2622 (Citalá)
  • 2624
  • 2627
  • 2636
  • 2639
  • 2647
  • 2655
  • 2656
  • 2663
  • 2676
  • 2694
  • 2731
  • 2732
  • 2739
  • 2752
  • 2765
  • 2806
  • 2807
  • 2811
  • 2833
  • 2865
  • 2866
  • 2867
  • 2876
  • 2883
  • 2920
  • 2958
  • 3014
  • 3047
  • 3054
  • 3072
  • 3150
  • 3172
  • 3174
  • 3189
HD
  • 42132
  • 44179
  • 44219
  • 45090
  • 45215
  • 45652 (Lusitânia)
  • 46149
  • 46150
  • 46202
  • 46223
  • 46375
  • 46966
  • 48099
  • 49933
  • 50064
  • 50138
  • 50281
  • 52265 (Citalá)
  • 65938
  • 66428
GJ
Altres
  • A0620-00
  • AFGL 961
  • COROT-1
  • COROT-4
  • COROT-5
  • COROT-7
  • COROT-12
  • COROT-13
  • COROT-14
  • COROT-18
  • COROT-19
  • COROT-20
  • Monoceors R2 IRS 3
  • NGC 2264 IRS 1
  • Plaskett's Star
  • Ross 614
  • Scholz's Star
  • SCR 0640−0552
  • UGPS J0652+0324
  • UGPS J0722−0540
Cúmuls estel·lars
Oberts
Regions H II
Events astronòmics
Pluja de meteors
  • Monoceròtids
Portal Portal d'astronomia
  • Vegeu aquesta plantilla
Àguila  · Altar  · Andròmeda  · Aquari  · Àries  · Au del Paradís  · Balança  · Balena  · Bessons  · Bover  · Brúixola  · Burí  · Ca Major  · Ca Menor  · Cabellera de Berenice  · Camaleó  · Capricorn  · Cassiopea  · Cavallet  · Cavallet de Pintor  · Cefeu  · Centaure  · Cigne  · Coloma  · Compàs  · Copa  · Corb  · Corona Austral  · Corona Boreal  · Cotxer  · Cranc  · Creu del Sud  · Dofí  · Dragó  · Eridà  · Escaire  · Escorpió  · Escultor  · Escut  · Fènix  · Forn  · Gall Dindi  · Girafa  · Grua  · Guineueta  · Hèrcules  · Hidra Femella  · Hidra Mascle  · Indi  · Linx  · Lira  · Llangardaix  · Llebre  · Llebrers  · Lleó  · Lleó Menor  · Llop  · Màquina Pneumàtica  · Microscopi  · Mosca  · Octant  · Orió  · Orada  · Ossa Major  · Ossa Menor  · Pegàs  · Peix Austral  · Peix Volador  · Peixos  · Perseu  · Popa  · Quilla  · Rellotge  · Reticle  · Sageta  · Sagitari  · Serpent  · Serpentari  · Sextant  · Taure  · Taula  · Telescopi  · Triangle  · Triangle Austral  · Tucà  · Unicorn  · Vela  · Verge
Portal Portal d'astronomia