Yvette Lundy

Infotaula de personaYvette Lundy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Henriette Yvette Lundy Modifica el valor a Wikidata
22 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
Oger (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Épernay (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómembre de la Resistència Francesa, professora d'escola Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Possum (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Servei Històric de Defensa [ SHD/ AC 21 P 567132]
  • Service historique de la Défense - site de Vincennes [ GR 16 P 380527], [ SHD/ GR 28 P 4 278 41] Modifica el valor a Wikidata
Premis

Yvette Lundy, nascuda el 22 d'abril de 1916 a Oger i morta el 3 de novembre de 2019 a Épernay, fou una resistent francesa, arrestada i després deportada als camps de concentració de Ravensbrück i de Buchenwald.

Biografia

De la Primera Guerra Mundial a la Segona

Yvette Lundy va néixer en una família de pagesos originaris de Beine, a prop de Reims, actualment Beine-Nauroy[1] Prové d'una família nombrosa[2]de dues germanes (Berthe i Marguerite) i quatre germans (André, René, Georges i Lucien). Durant la Primera Guerra Mundial la seva família es va veure obligada a fugir del poble, que es trobava aleshores a les primeres línies de les batalles de Xampanya, i es va establir durant la guerra a Oger.

Després de créixer a Beine, Yvette Lundy va tornar al seu poble natal com a professora. El 1938 va ocupar el seu càrrec a Gionges, on també va ser secretària de l'ajuntament.[1][2]

El maig de 1940, durant l'Èxode, va deixar el departament per tornar-hi el juliol de 1940.

La Resistència

Sota l'Ocupació, proporciona documents falsos i cartilles de racionament, especialment a presoners escapats del camp de Bazancourt, així com una família jueva a petició d'un amic que treballava a París.

Ofereix allotjament per a treballadors refractaris al servei laboral obligatori, resistents perseguits i tripulacions aliades que rebien el suport de la xarxa d'escapament Possum.

La deportació

El 19 de juny de 1944, Yvette va ser arrestada a Gionges. Per protegir els seus germans i germanes René, Lucien, Georges i Berthe, que també participen en la Resistència, fa creure, durant els interrogatoris, que és filla única. És encarcerada a la presó de Châlons-sur-Marne, i després enviada al camp de Romainville.

Després el 18 de juliol de 1944 va ser deportada com a resistent a Neue Bremm, i després a Ravensbrück on porta el número 47.360.[2]

El 16 de novembre de 1944 va ser traslladada a Buchenwald, amb el número 208, on va ser assignada al Kommando de Schlieben.

Va ser alliberada el 21 d'abril de 1945 per l'Exèrcit Roig. Després d'una marxa d'almenys dos-cents quilòmetres, Yvette Lundy i el seu grup de deportats aconsegueixen arribar a Halle, des d'on són repatriats a París en avió fins a Bourget el 8 de maig de 1945, abans de ser acollits a l'Hôtel Lutetia.

Una memòria de la Resistència i la deportació

Des d'aleshores, Yvette Lundy es va convertir en una gran figura de la Resistència de Marne. Des de 1959 es va dedicar a transmetre la memòria de la Resistència i la deportació. Continuà testimoniant fins al final de la seva vida, particularment amb els joves, particularment en el context del Concours national de la résistance et de la déportation.[2][3]

És autora de Le fil de l'araignée[4]la història de la seva vida, publicada el 2012[5]

Va inspirar a Tony Gatlif el personatge de Mademoiselle Lundi en el seu film Korkoro, amb Marc Lavoine i Marie-Josée Croze, estrenat el 2009.

Yvette Lundy morí a Épernay el 3 de novembre del 2019.[6]

Condecoracions

Publicació

  • Yvette Lundy. Laurence Boisson-Barbarot. Le fil de l'araignée. Itinéraire d'une résistante déportée marnaise (en francès). LB-com, 2012 (Book & Mystère). ISBN 979-1090911017. 

Notes i referències

  1. 1,0 1,1 Jean-Pierre Husson; Jocelyne Husson. «Yvette Lundy, déportée à Ravensbrück, une grande figure de la Résistance marnaise» (en francès). Centre national de documentation pédagogique. Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 3 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Yvette Lundy, figure de la Résistance, est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
  3. «Décès d'Yvette Lundy, figure de la Résistance française» (en francès). Le Figaro, 03-11-2019.
  4. En català, "El fil de l'aranya"
  5. «Yvette Lundy, 101 ans et toujours résistante» (en francès). L'Express, 19-05-2017.
  6. Eric Turpin «Mort d'Yvette Lundy, à l'âge de 103 ans, une grande figure de la résistance» (en francès). France Bleu, 03-11-2019 [Consulta: 3 novembre 2019].
  7. «Décret du 14 avril 2017 portant élévation et nomination aux dignités de grand'croix et de grand officier» (en francès). legifrance.gouv.fr.
  8. «Déportée Résistante, Yvette Lundy, élevée Grand Officier De La Légion D'honneur» (en francès). L'Est-Éclair, 07-04-2017.