William Ewart Gladstone
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1809 Liverpool (Anglaterra) |
| Mort | 19 maig 1898 (88 anys) Hawarden Castle (Gal·les) (en)  |
| Sepultura | abadia de Westminster |
| Lord del Segell Privat | |
| 20 agost 1892 – 10 març 1894 ← George Cadogan – Edward Marjoribanks → | |
 Primer ministre del Regne Unit | |
| 15 agost 1892 – 2 març 1894 ← Robert Gascoyne-Cecil – Archibald Primrose → | |
| Lord del Segell Privat | |
| 15 agost 1892 – 2 març 1894 ← George Cadogan – Edward Marjoribanks → | |
| Líder de la Cambra dels Comuns | |
| 15 agost 1892 – 2 març 1894 ← Arthur Balfour – William Vernon Harcourt → | |
| Membre del 25è Parlament del Regne Unit | |
| 4 juliol 1892 – 8 juliol 1895 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-cinquena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Midlothian (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1892 | |
| Líder de l'oposició del Regne Unit Cambra dels Comuns del Regne Unit | |
| 20 juliol 1886 – 11 agost 1892 ← Michael Hicks Beach – Arthur Balfour → | |
| Membre del 24è Parlament del Regne Unit | |
| 2 juliol 1886 – 9 agost 1886 (returned for another seat and chose to sit there (en) ) Legislatura: vint-i-quatrena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Leith Burghs (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1886 | |
| Membre del 24è Parlament del Regne Unit | |
| 1r juliol 1886 – 28 juny 1892 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-quatrena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Midlothian (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1886 | |
| Lord del Segell Privat | |
| 17 febrer 1886 – 20 juliol 1886 ← Dudley Ryder – George Cadogan → | |
| Primer ministre del Regne Unit | |
| 1r febrer 1886 – 20 juliol 1886 ← Robert Gascoyne-Cecil – Robert Gascoyne-Cecil → | |
| Líder de la Cambra dels Comuns | |
| 1r febrer 1886 – 2 juliol 1886 ← Michael Hicks Beach – Lord Randolph Churchill → | |
| Membre del 23è Parlament del Regne Unit | |
| 24 novembre 1885 – 26 juny 1886 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-tresena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Midlothian (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1885 | |
| Líder de l'oposició del Regne Unit Cambra dels Comuns del Regne Unit | |
| juny 1885 – febrer 1886 ← Stafford Northcote – Michael Hicks Beach → | |
| Ministre d'Hisenda del Regne Unit | |
| 28 abril 1880 – 16 desembre 1882 ← Stafford Northcote – Hugh Culling Eardley Childers → | |
| Líder de la Cambra dels Comuns | |
| 23 abril 1880 – 9 juny 1885 ← Stafford Northcote – Michael Hicks Beach → | |
| Primer ministre del Regne Unit | |
| 23 abril 1880 – 9 juny 1885 ← Benjamin Disraeli – Robert Gascoyne-Cecil → | |
| Membre del 22è Parlament del Regne Unit | |
| 31 març 1880 – 3 maig 1880 (returned for another seat and chose to sit there (en) ) Legislatura: vint-i-dosena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Leeds (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1880 | |
| Membre del 22è Parlament del Regne Unit | |
| 31 març 1880 – 18 novembre 1885 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-dosena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Midlothian (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1880 | |
| Líder de l'oposició del Regne Unit Cambra dels Comuns del Regne Unit | |
| febrer 1874 – febrer 1875 ← Benjamin Disraeli – Spencer Cavendish → | |
| Membre del 21è Parlament del Regne Unit | |
| 31 gener 1874 – 24 març 1880 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-unena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Greenwich (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1874 | |
| Primer ministre del Regne Unit | |
| 3 desembre 1868 – 17 febrer 1874 ← Benjamin Disraeli – Benjamin Disraeli → | |
| Líder de la Cambra dels Comuns | |
| 3 desembre 1868 – 17 febrer 1874 ← Benjamin Disraeli – Benjamin Disraeli → | |
| Membre del 20è Parlament del Regne Unit | |
| 17 novembre 1868 – 26 gener 1874 (dissolució parlamentària) Legislatura: vintena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Greenwich (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1868 | |
| 18è President de la Royal Statistical Society | |
| 1867 – 1869 ← Richard Monckton Milnes, 1er Baron Houghton – William Newmarch (en) → | |
| Líder de l'oposició del Regne Unit Cambra dels Comuns del Regne Unit | |
| juny 1866 – desembre 1868 ← Benjamin Disraeli – Benjamin Disraeli → | |
| Líder de la Cambra dels Comuns | |
| octubre 1865 – 26 juny 1866 ← Henry John Temple – Benjamin Disraeli → | |
| Membre del 19è Parlament del Regne Unit | |
| 11 juliol 1865 – 11 novembre 1868 (dissolució parlamentària) Legislatura: dinovena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: South Lancashire (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit del 1865 | |
| Membre del 18è Parlament del Regne Unit | |
| 28 abril 1859 – 6 juliol 1865 (dissolució parlamentària) Legislatura: divuitena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Oxford University (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1859 | |
| Lord High Commissioner of the Ionian Islands (en) | |
| 25 gener 1859 – 17 febrer 1859 ← John Young – Henry Knight Storks → | |
| Membre del 17è parlament del Regne Unit | |
| 27 març 1857 – 23 abril 1859 (dissolució parlamentària) Legislatura: dissetena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Oxford University (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1857 | |
| Membre del 16è Parlament del Regne Unit | |
| 7 juliol 1852 – 21 març 1857 (dissolució parlamentària) Legislatura: setzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Oxford University (en) Electe a: eleccions generals del Regne Unit de 1852 | |
| Membre del 15è parlament del Regne Unit | |
| 29 juliol 1847 – 1r juliol 1852 (dissolució parlamentària) Legislatura: quinzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Oxford University (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1847 | |
| President de la Comissió del Comerç | |
| 15 maig 1843 – 5 febrer 1845 ← Frederick John Robinson – James Broun-Ramsay → | |
| Membre de 14è Parlament del Regne Unit | |
| 29 juny 1841 – 23 desembre 1845 (official appointment (en) ) Legislatura: catorzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Newark (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1841 | |
| Membre del 13è parlament del Regne Unit | |
| 24 juliol 1837 – 23 juny 1841 (dissolució parlamentària) Legislatura: tretzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Newark (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1837 | |
| Membre del 12è parlament del Regne Unit | |
| 6 gener 1835 – 17 juliol 1837 (dissolució parlamentària) Legislatura: dotzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Newark (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1835 | |
| Membre de l'onzè parlament del Regne Unit | |
| 10 desembre 1832 – 29 desembre 1834 (dissolució parlamentària) Legislatura: onzena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Newark (en) Electe a: eleccions al Parlament del Regne Unit de 1832 | |
| Vice-President of the Board of Trade (en) | |
| Membre del Consell Privat del Regne Unit | |
| Secretary of State for War and the Colonies (en) | |
| ← Edward Smith-Stanley – Henry George Grey → | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Eton College (1821–1827) Christ Church College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Lloc de treball | Londres |
| Ocupació | polític, estadístic, diplomàtic, escriptor |
| Ocupador | Universitat d'Edimburg |
| Partit | Partit Liberal (1859–) Partit Conservador (1834–1846) Partit Tory (1828–1834) |
| Membre de | Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre honorari) (1892–1898) Societat Erudita Sèrbia (membre honorari) (1880–1892) Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1862–) Royal Society American Antiquarian Society Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Historic Society of Lancashire and Cheshire (en) Acadèmia de Ciències d'Hongria Accademia della Crusca |
| Nom de ploma | Scrutator |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Catherine Gladstone (en) (1839–valor desconegut) |
| Fills | William Henry Gladstone, Helen Gladstone, Agnes Gladstone (en) , Stephen Edward Gladstone (en) , Herbert Gladstone, Mary Gladstone, Henry Gladstone, 1st Baron Gladstone of Hawarden, Catherine Jessy Gladstone (en) |
| Pares | John Gladstone i Anne MacKenzie Robertson (en) |
| Germans | John Neilson Gladstone |
Premis
| |
Signatura  | |
Veu de William Ewart Gladstone (anglès) | |
  | |
William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat;[1] líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Va ser un dels estadistes més cèlebres de l'època victoriana, rival de Disraeli, i encara se'l considera un dels més importants primers ministres que ha tingut el Regne Unit; Winston Churchill el citava com inspirador seu.
Biografia
Gladstone procedia d'una família benestant, la qual cosa li va permetre educar-se a l'Eton College i Oxford. Els seus primers passos en la política els va donar el 1832 com a diputat del partit conservador, aleshores anomenat Partit Tory, però anys més tard va deixar de banda els conservadors per unir-se al liberalisme (Whig), situant-se a favor de lliure canvi i acostant-se més a l'Església.
De 1843 a 1845 va ser ministre de comerç, i de 1845-1846 ministre de les Colònies durant el mandat de Robert Peel, el líder de l'ala liberal dels conservadors. Després de la mort d'aquest, va arribar a ser ministre d'hisenda i va aprofitar per impulsar l'alliberament del comerç exterior durant els governs d'Aberdeen, De 1852 a 1855, i Palmerston, de 1859 a 1865. Aquest any va ser determinant per a la història política britànica, ja que després de la mort de Palmerston es va produir un realineament de partits, fusionant el Tory i el Whig al Partit Liberal, i sobretot, pel definitiu pas de Gladstone com esquerrá, en esdevenir el líder d'aquest partit. El 1868 es va convertir en primer ministre, càrrec que va ocupar fins a 1874. Des 1880-1885 tornaria a encapçalar el gabinet, repetint el 1886 i des de 1892 a 1894. Entre les seves tasques més importants es destaca la reobertura de l'exèrcit i de les universitats, suprimint prejudicis religiosos i privilegis econòmics. També va estendre el sistema d'oposicions per a l'accés a la funció pública, va formar el sistema educatiu, i el 1872 va introduir el vot secret.
La crisi agrícola de finals del segle xix el va portar a acceptar l'adquisició forçosa de nous mercats, havent d'anar en contra de les seves idees contràries a l'imperialisme. Això va ser cosa que va provocar l'ocupació d'Egipte el 1882 i l'entrada al Sudan el 1885.
Va dictar les lleis de la Terra (1870 i 1881) i la Llei de prevenció de crims de 1882 per reprimir la violència nacionalista que col·lapsava a Irlanda, però com això no va ser suficient, va impulsar el projecte de llei Home Rule el 1886 que implicava per a aquest país un Parlament autònom. Aquest projecte no va ser aprovat pels liberals unionistes, els que es van passar al partit conservador liderats per Joseph Chamberlain. L'autogovern d'Irlanda i l'oposició a l'imperialisme en la política exterior van provocar que fos postergat en les següents eleccions.
Va dimitir el 1894, retirant-se de la política després que la Cambra dels Lords vetés el seu últim projecte de Home Rule per a Irlanda, aprovat en els Comuns. Va ser succeït per Lord Salisbury, que havia estat el seu rival des de la mort de Benjamin Disraeli.
El 1885 va declinar l'oferta d'un comtat que li va fer la Reina ..
En la cultura popular
Gladstone ocupa un lloc destacat en la història de la trilogia de Bartimeu, en el qual s'executa el govern britànic pels mags. Gladstone es coneix dins del llibre, com el mag més poderós, i encara que no s'inclou com un personatge, objectes diversos dels seus, és a dir, el seu personal, són punts centrals de la trama. El llibre ofereix una història alternativa de Gladstone, en el qual va matar Disraeli en un duel i ajudar a les forces britàniques a l'expansió colonial.
Lord Acton va escriure el 1880 que considerava Gladstone com un "dels tres grans liberals" (juntament amb Edmund Burke i Macaulay).
Referències
- ↑ «William Ewart Gladstone». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
