Tadej Pogačar

Infotaula de personaTadej Pogačar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Klanec (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEslovènia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2017-2018 Rog-Ljubljana
2019- UAE Team Emirates Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r juliol 2023Tour de França de 2023 (2n)
2023UCI Europa Tour 2023 (1r)
2023Classificació Mundial UCI 2023 (1r)
1r juliol 2022Tour de França de 2022 (2n)
2022Classificació Mundial UCI 2022 (1r)
2022UCI Europa Tour 2022 (1r)
24 juliol 2021ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - ciclisme en ruta masculí (3r)
26 juny 2021Tour de França de 2021 (1r)
2021UCI Europa Tour 2021 (1r)
2021Classificació Mundial UCI 2021 (1r)
29 agost 2020Tour de França de 2020 (1r)
2020UCI Europa Tour 2020 (2n)
2020Classificació Mundial UCI 2020 (2n)
24 agost 2019Volta a Espanya de 2019 (1r)
31 gener 2019UCI Europa Tour 2019 (14è)
2019Classificació Mundial UCI 2019 (15è)
2018UCI Europa Tour 2018 (28è)
2018UCI Àsia Tour 2018 (270è)
2018Classificació Mundial UCI 2018 (112è)
2017Classificació Mundial UCI 2017 (464è)
2017UCI Europa Tour 2017 (258è) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaUrška Žigart Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2021)  Bicicleta d'or
  • (2021)  Trofeu Internacional Flandrien
  • (2021)  Orde del Mèrit Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://tadejpogacar.com/
IMDB: nm13824217 Facebook: tadej.pogacar.5 Twitter (X): TamauPogi Instagram: tadejpogacar Youtube: UC919mLOYglQxa41BJ8uCSCA UCI: 149727 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Eslovènia Eslovènia
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Bronze Tòquio 2020 ruta
Campionat del Món Maillot arc iris
Bronze Glasgow 2023 ruta

Tadej Pogačar (Klanec, 21 de setembre de 1998) és un ciclista eslovè, professional des del 2017, que corre a l'equip UAE Team Emirates.

Ha guanyat dos cops la general del Tour de França i onze etapes i també s'ha imposat a tres Monuments ciclistes: la Liège–Bastogne–Liège, el Giro di Lombardia (tres cops) i el Tour de Flandes. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat.

Actualment, és el número 1 a l'UCI World Ranking.[1] Ha estat a la primera posició durant un nombre rècord de setmanes i un nombre rècord de setmanes consecutives. Les temporades 2021, 2022 i 2023 ha acabat com el primer en el rànquing.[2][3]

Trajectòria

Inicis

Pogačar va seguir al seu germà gran, Tilen, i es va unir al club ciclista Rog Ljubljana quan tenia nou anys.[4] El 2011, quatre anys més tard, va cridar l'atenció de l'exciclista eslovè Andrej Hauptman, qui es va fixar en ell mentre perseguia un grup d'adolescents més grans en una cursa. Pensant que Pogačar patia per no despenjar-se del pilot, va dir als organitzadors de la cursa que l'haurien d'ajudar; però aquests li van respondre que, de fet, Pogačar era a punt de doblar aquell grup.[5]

Llavors, Hauptman va començar a entrenar-lo al Rog-Ljubljana en la categoria sub-23, equip amb qui aconseguiria, entre d'altres èxits, imposar-se a la classificació de joves de la Volta a Eslovènia de 2017 i 2018, competint contra ciclistes força més grans que ell. A mitjans de 2018, just abans que s'imposés al Tour de l'Avenir, Pogačar va fitxar per l'UAE Team Emirates, equip al qual també s'unia Hauptman com a director esportiu.[4]

UAE Team Emirates (2019 – actualment)

2019

Tadej Pogačar a la Volta a Califòrnia

Va fer el seu debut professional al Tour Down Under, on va quedar tretzè[4] i, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional: durant la temporada, va guanya la classificació general i una etapa tant a la Volta a l'Algarve com a la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,[6] el campionat nacional eslovè en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya, competició on, a més, va quedar segon de la general i va guanyar la classificació dels joves.[7] A més, va aconseguir imposar-se en la classificació dels joves a la Volta a l'Algarve, l'Itzulia, la Volta a Califòrnia i el Tour d'Eslovènia.

2020

Tadej Pogačar el 2020.

Va començar la temporada guanyant la general de la Volta a la Comunitat Valenciana[8] i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19.

Tadej Pogačar durant la contrarellotge decisiva del Tour de França de 2020

Un cop represa la temporada, va quedar segon a la prova en línia dels campionats eslovens i primer de la prova contrarellotge. Posteriorment, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar els 57 segons de temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič i imposar-se per quasi un minut a la general.[9] Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També fou el primer ciclista que guanyarel Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.[10] A més, també va guanyar tres etapes.

2021

El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè, qui va tornar a ser entrenat per Hauptman. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys[11] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.[12] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.[12] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.[13] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.

2022

Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato.[14] Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú.[15] Després de participar en els mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.[16][17]

2023

Pogačar al Tour de França de 2023.

Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada,[18] i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general.[19] Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves.[20] Durant les clàssiques de primavera, va quedar quart a la Milà-San Remo,[21] tercer a l'E3 Saxo Classic i es va imposar al Tour de Flandes,[22] a l'Amstel Gold Race[23] i a la Fletxa Valona.[24] D'aquesta manera, fou el tercer ciclista capaç de guanyar el Tour de França i el Tour de Flandes, fita només aconseguida fins llavors per Louison Bobet i Eddy Merckx.[25]

El 23 d'abril, quan intentava completar el Tríptic de les Ardenes, va patir una caiguda durant la Lieja-Bastogne-Lieja i es va fracturar el canell,[26] fet que va dificultar la seva preparació per al Tour de França, on va arribar-hi només havent fet un bloc d'entrenament (enlloc dels dos habituals)[27] i només havent competit (i guanyat) als campionats nacionals eslovens de ruta i de contrarellotge.[28] La seva participació al Tour de França es preveia com una lluita contra Jonas Vingegaard, el vencedor de l'edició anterior, i així fou. Tot i que Pogačar va aconseguir guanyar la sisena etapa,[29] no va aconseguir superar el danès a la classificació general, i, de fet, va veure com Vingegaard s'imposava clarament a l'única contrarellotge individual[30] i, encara més, li treia quasi cinc minuts a l'etapa següent, de manera que quedava a més de set minuts del líder.[31] Malgrat aquesta gran distància, l'eslovè fou capaç de vèncer també la penúltima etapa i d'acabar segon a la classificació general.[32]

Als Campionats del món de ciclisme en ruta de 2023, realitzats a Glasgow, Escòcia, Pogačar va competir en les modalitats de ciclisme en ruta i de contrarrellotge individual;[33] s'emportà la medalla de bronze en ciclisme en ruta i en la contrarrellotge acabà en 21a posició.[34][35] A continuació, va acabar la temporada competint a les clàssiques italianes, on va aconseguir quedar entre els cinc primers en les quatre curses i revalidar el triomf al Lombardia.[36]

2024

Abans de començar una temporada que incloïa els Jocs Olímpics, Pogačar va decidir adoptar un enfocament diferent a l'habitual: participaria a dues grans voltes (Giro i Tour) i endarreriria l'inici competitiu fins al març,[37] quan es va imposar en solitari a la Strade Bianche després de més de 80 km escapat.[38] Davant de tots els reptes competitus de la temporada, l'eslovè indicava que la seva prioritat era el Mundial, tot i que també va reconèixer que volia guanyar les tres grans voltes i que, per això, debutaria al Giro.[37] Pogačar va córrer el seu primer monument de la temporada, la Milà-Sanremo, on, després d'un esprint final reduït, aconseguí la tercera posició darrera el belga Jasper Philipsen i l'australià Michael Matthews.[39] Dos dies més tard feia el seu debut a la Volta a Catalunya, prova que s'enduia amb autoritat: no només hi guanyà la classificació general, sinó que també s'imposà a quatre etapes i a les classificacions de punts i de la muntanya.[40] A més, la seva victòria fou la que tingué la diferència més gran de temps sobre el segon classificat des del 1983.[41]

A l'abril, Pogačar competí a la Lieja-Bastogne-Lieja on, després d'un atac a la Cota de La Redoute, s'emportà la victòria en solitari i, amb ella, el seu sisè monument.[42]

Palmarès

2015
2016
2017
2018
2019 (8 victòries professionals)
2020 (9)
2021 (13)
2022 (16)
  • 1r Líder de la classificació general de la general a la Tirrena-Adriàtica
    • 1r Líder de la classificació per punts de la Classificació de punts
    • 1r Líder de la classificació dels joves de la Classificació de joves
    • Vencedor de la 4a i 6a etapa
2023 (16)
2024 (8)

Resultats a la Volta a Espanya

Resultats al Tour de França

Referències

  1. ↑ «UCI World Ranking Road». uci.org. [Consulta: 22 octubre 2023].
  2. ↑ Martín, Jesús Mariano. «Pogacar termina 2023 como líder del ciclismo». as.com, 19-10-2023. Arxivat de l'original el 20 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  3. ↑ Tomé, Diego. «Tadej Pogacar lidera el UCI World Ránking por tercer año consecutivo». RTVE, 18-10-2023. Arxivat de l'original el 18 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 McGrath, Andy. «Tadej Pogačar: from Slovenian village unicyclist to Tour de France champion» (en anglès). rouleur.cc, 21-06-2021. [Consulta: 4 octubre 2023].
  5. ↑ Fotheringham, William «Primoz Roglic and Tadej Pogacar an odd couple leading Slovenia's charge to glory» (en anglès). The Guardian, 20-09-2020. ISSN: 0261-3077.
  6. ↑ Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019. [Consulta: 6 setembre 2020].
  7. ↑ «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  8. ↑ «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
  9. ↑ «Pogacar: la rebel·lió d'un post-adolescent». L'esportiu de Catalunya, 20-09-2020. [Consulta: 16 març 2023].
  10. ↑ «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  11. ↑ Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  13. ↑ Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].
  14. ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar, sense rival en la Strade Bianche - 05 març 2022». L'esportiu de Catalunya, 05-03-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  15. ↑ Sánchez, Borja. «L'estiu de la seva vida». L'esportiu de Catalunya, 25-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  16. ↑ «Tadej Pogačar - 2022». ProCyclingStats.com. [Consulta: 16 febrer 2023].
  17. ↑ «Enric Mas s'imposa a Pogacar i s'adjudica el Giro d'Emilia». https://www.feimkilometres.com,+01-10-2022.+Arxivat de l'original el 2023-02-16. [Consulta: 16 febrer 2023].
  18. ↑ López-Egea, Sergi. «Pogacar inicia el curs ciclista guanyant entre les oliveres de Jaén». Superdeporte, 13-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  19. ↑ López Egea, Sergi. «Pogacar s'anota la Volta a Andalusia amb la victòria en tres de les cinc etapes». Levante, 19-02-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  20. ↑ J.M. «Pogacar guanya la París-Niça i Roglic s'endú la Tirreno-Adriàtica». L'esportiu de Catalunya, 12-03-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  21. ↑ Sánchez, Borja. «Mathieu Van der Poel guanya la Milà San Remo». L'esportiu de Catalunya, 18-03-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  22. ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar ja té el Tour de Flandes al palmarès - 03 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 03-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  23. ↑ Sánchez, Borja. «Triomf marca de la casa de Tadej Pogacar a l'Amstel Gold Race - 16 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 16-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  24. ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar també guanya la Flecha Valona - 19 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  25. ↑ esport3. «Caiguda massiva en un Tour de Flandes que s'endú un colossal Pogacar», 02-04-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  26. ↑ Sánchez, Borja. «Segona Lieja-Bastogne-Lieja per a Remco Evenepoel - 23 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 23-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  27. ↑ Marcé, Robert. «Vingegaard, l'home tranquil que destrossa els rivals». Ara.cat, 22-07-2023. [Consulta: 4 octubre 2023].
  28. ↑ Fotheringham, Alasdair. «Tadej Pogacar follows up TT national title with first gold in Slovenian road race» (en anglès). Cyclingnews.com, 25-06-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  29. ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  30. ↑ Marsà, Robert. «Vingegaard assesta un cop d'efecte al Tour de França pràcticament definitiu». El Nacional, 18-07-2023. Arxivat de l'original el 19 juliol 2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
  31. ↑ Sánchez, Borja. «La reina corona Vingegaard». L'esportiu de Catalunya, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  32. ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  33. ↑ Farrand, Stephen. «Tadej Pogacar confirmed for Worlds despite Tour de France fatigue». Cycling News, 31-07-2023. Arxivat de l'original el 1 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  34. ↑ «Pogačar takes podium after mythical World Championships». UAE Team Emirates, 06-08-2023. Arxivat de l'original el 13 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  35. ↑ «World Championships ME - ITT 2023 Time Trial Results». Pro Cycling Stats. Arxivat de l'original el 11 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  36. ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar guanya a Llombardia». L'esportiu de Catalunya, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  37. ↑ 37,0 37,1 Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar correrà la Volta a Catalunya - 19 des 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-12-2023. [Consulta: 3 març 2024].
  38. ↑ Sánchez, Borja. «Exhibició de Tadej Pogacar a l'Strade Bianche». L'espirtiu de Catalunya, 02-03-2024. [Consulta: 3 març 2024].
  39. ↑ Howell-Jones, James. «Milan-San Remo: Jasper Philipsen takes victory in photo-finish sprint». Global Cycling Network, 16-03-2024. Arxivat de l'original el 16 març 2024. [Consulta: 17 març 2024].
  40. ↑ Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'esprint a Montjuïc, el colofó a la seva Volta». Borja Sànchez, 24-03-2024. [Consulta: 24 març 2024].
  41. ↑ Padilla, Toni. «Catalunya s'enamora de Tadej Pogacar, guanyador d'una Volta per recordar anys i panys». Ara.cat, 24-03-2024. [Consulta: 24 març 2024].
  42. ↑ Price, Matilda. «Liège-Bastogne-Liège: Tadej Pogačar wins with 35km solo attack». Global Cycling Newtork, 21-04-2024. Arxivat de l'original el 21 abril 2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  43. ↑ Romero, Gisela. «TADEJ POGACAR SE ADJUDICA EL TOUR DE L’AVENIR 2018 Y MADER GANA LA ÚLTIMA ETAPA». noticiclismo.com, 26-08-2018. Arxivat de l'original el 21 setembre 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  44. ↑ «Grand Prix Priessnitz spa 2018 Stage 3 results». Pro Cycling Stats. [Consulta: 21 setembre 2023].

Enllaços externs

  • Tadej Pogačar - Lloc web oficial (anglès) (eslovè)
  • Tadej Pogačar a ProCyclingStats
  • Fitxa a sitiodeciclismo.net
  • Fitxa a cyclebase.nl
  • Fitxa a museociclismo.it
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot groc Guanyadors del Tour de França
1903 Maurice Garin • 1904 Henri Cornet • 1905 Louis Trousselier • 1906 René Pottier • 1907-1908 Lucien Petit-Breton • 1909 François Faber • 1910 Octave Lapize • 1911 Gustave Garrigou • 1912 Odile Defraye • 1913-1914 Philippe Thys • 1915-1918 (Primera Guerra Mundial) • 1919 Firmin Lambot • 1920 Philippe Thys • 1921 Léon Scieur • 1922 Firmin Lambot • 1923 Henri Pélissier • 1924-1925 Ottavio Bottecchia • 1926 Lucien Buysse • 1927-1928 Nicolas Frantz • 1929 Maurice de Waele • 1930 André Leducq • 1931 Antonin Magne • 1932 André Leducq • 1933 Georges Speicher • 1934 Antonin Magne • 1935 Romain Maes • 1936 Sylvère Maes • 1937 Roger Lapébie • 1938 Gino Bartali • 1939 Sylvère Maes • 1940-1946 (Segona Guerra Mundial) • 1947 Jean Robic • 1948 Gino Bartali • 1949 Fausto Coppi • 1950 Ferdi Kübler • 1951 Hugo Koblet • 1952 Fausto Coppi • 1953-1954-1955 Louison Bobet • 1956 Roger Walkowiak • 1957 Jacques Anquetil • 1958 Charly Gaul • 1959 Federico Martín Bahamontes • 1960 Gastone Nencini • 1961-1962-1963-1964 Jacques Anquetil • 1965 Felice Gimondi • 1966 Lucien Aimar • 1967 Roger Pingeon • 1968 Jan Janssen • 1969-1970-1971-1972 Eddy Merckx • 1973 Luís Ocaña • 1974 Eddy Merckx • 1975 Bernard Thévenet • 1976 Lucien van Impe • 1977 Bernard Thévenet • 1978-1979 Bernard Hinault • 1980 Joop Zoetemelk • 1981-1982 Bernard Hinault • 1983-1984 Laurent Fignon • 1985 Bernard Hinault • 1986 Greg LeMond • 1987 Stephen Roche • 1988 Pedro Delgado • 1989-1990 Greg LeMond • 1991-1992-1993-1994-1995 Miguel Indurain • 1996 Bjarne Riis • 1997 Jan Ullrich • 1998 Marco Pantani • 1999-2000-2001-2002-2003-2004-2005 (Lance Armstrong) • 2006 Óscar Pereiro • 2007 Alberto Contador • 2008 Carlos Sastre • 2009 Alberto Contador • 2010 Andy Schleck • 2011 Cadel Evans • 2012 Bradley Wiggins • 2013 Chris Froome • 2014 Vincenzo Nibali • 2015-2016-2017 Chris Froome • 2018 Geraint Thomas • 2019 Egan Bernal • 2020-2021 Tadej Pogačar • 2022-2023 Jonas Vingegaard
  • Vegeu aquesta plantilla
Líder de la classificació de muntanya Guanyadors del Gran Premi de la muntanya al Tour de França
1933 Vicente Trueba • 1934 René Vietto • 1935 Félicien Vervaecke • 1936 Julián Berrendero • 1937 Félicien Vervaecke • 1398 Gino Bartali • 1939 Sylvère Maes • 1947 Pierre Brambilla • 1948 Gino Bartali • 1949 Fausto Coppi • 1950 Louison Bobet • 1951 Raphaël Géminiani • 1952 Fausto Coppi • 1953 Jesús Loroño • 1954 Federico Bahamontes • 1955–1956 Charly Gaul • 1957 Gastone Nencini • 1958–1959 Federico Bahamontes • 1960–1961 Imerio Massignan • 1962–1964 Federico Bahamontes • 1965–1967 Julio Jiménez • 1968 Aurelio González • 1969–1970 Eddy Merckx • 1971–1972 Lucien Van Impe • 1973 Pedro Torres • 1974 Domingo Perurena • 1975 Lucien Van Impe • 1976 Giancarlo Bellini • 1977 Lucien Van Impe • 1978 Mariano Martínez • 1979 Giovanni Battaglin • 1980 Raymond Martin • 1981 Lucien Van Impe • 1982 Bernard Vallet • 1983 Lucien Van Impe • 1984 Robert Millar • 1985 Luis Herrera • 1986 Bernard Hinault • 1987 Luis Herrera 1988 Steven Rooks • 1989 Gert-Jan Theunisse • 1990 Thierry Claveyrolat • 1991–1992 Claudio Chiappucci • 1993 Tony Rominger • 1994–1997 Richard Virenque • 1998 Christophe Rinero • 1999 Richard Virenque • 2000 Santiago Botero • 2001–2002 Laurent Jalabert • 2003–2004 Richard Virenque • 2005–2006 Michael Rasmussen • 2007 Mauricio Soler • 2008 Carlos Sastre • 2009 Franco Pellizotti • 2010 Anthony Charteau • 2011 Samuel Sánchez • 2012 Thomas Voeckler • 2013 Nairo Quintana • 2014 Rafał Majka • 2015 Chris Froome • 2016 Rafał Majka • 2017 Warren Barguil • 2018 Julian Alaphilippe • 2019 Romain Bardet • 2020–2021 Tadej Pogačar • 2022 Jonas Vingegaard • 2023 Giulio Ciccone
  • Vegeu aquesta plantilla
Líder de la classificació dels joves Guanyadors de la Classificació dels joves al Tour de França
1975 Francesco Moser • 1976 Enrique Martínez Heredia • 1977 Dietrich Thurau • 1978 Henk Lubberding • 1979 Jean-René Bernaudeau • 1980 Johan van der Velde • 1981 Peter Winnen • 1982 Phil Anderson • 1983 Laurent Fignon • 1984 Greg LeMond • 1985 Fabio Parra • 1986 Andrew Hampsten • 1987 Raúl Alcalá • 1988 Erik Breukink • 1989 Fabrice Philipot • 1990 Gilles Delion • 1991 Álvaro Mejía • 1992 Eddy Bouwmans • 1993 Antonio Martín • 1994–1995 Marco Pantani • 1996–1998 Jan Ullrich • 1999 Benoît Salmon • 2000 Francisco Mancebo • 2001 Óscar Sevilla • 2002 Ivan Basso • 2003 Denís Ménxov • 2004 Vladímir Karpets • 2005 Iaroslav Popòvitx • 2006 Damiano Cunego • 2007 Alberto Contador • 2008–2010 Andy Schleck • 2011 Pierre Rolland • 2012 Tejay van Garderen • 2013 Nairo Quintana • 2014 Thibaut Pinot • 2015 Nairo Quintana • 2016 Adam Yates • 2017 Simon Yates • 2018 Pierre Latour • 2019 Egan Bernal • 2020–2023 Tadej Pogačar
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot Volta Guanyadors de la Volta a Catalunya
1911 Sebastià Masdeu • 1912 Josep Magdalena • 1913 Joan Martí • 1914–1919 • 1920 José Pelletier • 1921–1922 • 1923 Maurice Ville • 1924-1925 Muç Miquel • 1926-1927 Victor Fontan • 1928-1929-1930 Marià Cañardo • 1931 Salvador Cardona • 1932 Marià Cañardo • 1933 Alfredo Bovet • 1934 Bernardo Rogora • 1935-1936 Marià Cañardo • 1937–1938 • 1939 Marià Cañardo • 1940 Christophe Didier • 1941 Antonio Andrés Sancho • 1942 Federico Ezquerra • 1943 Julián Berrendero • 1944 Miquel Casas • 1945 Bernardo Ruiz • 1946 Julián Berrendero • 1947-1948 Emilio Rodríguez Barros • 1949 Emile Rol • 1950 Antoni Gelabert • 1951 Primo Volpi • 1952 Miquel Poblet • 1953 Salvador Botella • 1954 Walter Serena • 1955 José Gómez del Moral • 1956 Anicet Utset • 1957 Jesús Loroño • 1958 Richard van Genechten • 1959 Salvador Botella • 1960 Miquel Poblet • 1961 Henri Duez • 1962 Antoni Karmany • 1963 Joseph Novales • 1964 Joseph Carrara • 1965 Antonio Gómez del Moral • 1966 Arie den Hartog • 1967 Jacques Anquetil • 1968 Eddy Merckx • 1969 Mariano Díaz • 1970 Franco Bitossi • 1971 Luis Ocaña • 1972 Felice Gimondi • 1973 Domingo Perurena • 1974 Bernard Thévenet • 1975 Fausto Bertoglio • 1976 Enrique Martínez Heredia • 1977 Freddy Maertens • 1978 Francesco Moser • 1979 Vicent Belda • 1980 Marino Lejarreta • 1981 Faustino Rupérez • 1982 Alberto Fernández • 1983 Josep Recio • 1984 Sean Kelly • 1985 Robert Millar • 1986 Sean Kelly • 1987 Álvaro Pino • 1988 Miguel Indurain • 1989 Marino Lejarreta • 1990 Laudelino Cubino • 1991-1992 Miguel Indurain • 1993 Álvaro Mejía • 1994 Claudio Chiappucci • 1995 Laurent Jalabert • 1996 Alex Zülle • 1997 Fernando Escartín • 1998 Hernán Buenahora • 1999 Manuel Beltrán • 2000 José María Jiménez • 2001 Joseba Beloki • 2002 Roberto Heras • 2003 José Antonio Pecharromán • 2004 Miguel Ángel Martín Perdiguero • 2005 Iaroslav Popòvitx • 2006 David Cañada • 2007 Vladímir Karpets • 2008 Gustavo César Veloso • 2009 Alejandro Valverde • 2010 Joaquim Rodríguez • 2011 Michele Scarponi • 2012 Michael Albasini • 2013 Daniel Martin • 2014 Joaquim Rodríguez • 2015 Richie Porte • 2016 Nairo Quintana • 2017 Alejandro Valverde • 2018 Alejandro Valverde • 2019 Miguel Ángel López • 2020 • 2021 Adam Yates • 2022 Sergio Higuita • 2023 Primož Roglič • 2024 Tadej Pogačar