Taïeb Louhichi

Infotaula de personaTaïeb Louhichi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) الطيب الوحيشي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata
Mareth (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure Louis-Lumière Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Tunísia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, sociòleg, cineasta, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtaieblouhichi.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0521801 Allmovie: p236404 TMDB.org: 1422758 Modifica el valor a Wikidata

Taïeb Louhichi (àrab: الطيب الوحيشي, aṭ-Ṭayyib al-Wḥīxī) (Mareth, Tunísia, 16 de juny de 1948 - Tunis, Tunísia, 21 de febrer de 2018) va ser un director de cinema, guionista i cineasta tunisià. Les seves obres més conegudes inclouen el seu primer llargmetratge, Dhil al ardh (1982), Majnoun Layla (1989) i Raqsat errihu (2004)..[1][2]

Primera vida i educació

Louhichi va néixer el 1948 a Mareth, Tunísia. Inicialment va estudiar literatura i va obtenir un doctorat en sociologia abans de passar al cinema.[1] Louhichi va estudiar a l'Institut de Formation Cinématographique i l'Escola del carrer Vaugirard a París, França.

Carrera

Louhichi va rodar diversos curtmetratges com Mon village, un village parmi tant d'autres, guanyador del Tanit d'or a les Jornades Cinematogràfiques de Cartago el 1972, El Khammes (El aparcer), premiat en nombrosos festivals l'any 1976 i Cartago, anné 12. Va estrenar el seu primer llargmetratge, Dhil al ardh, el 1982. que va guanyar diversos premis al 8è Festival Panafricà de Cinema i Televisió d'Ouagadougou (FESPACO), inclòs el de millor guió.[1] El debut de Louhichi també es va projectar a la Setmana Internacional de la Crítica al 35è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]

El 1989, Louhichi va rodar i va llançar Majnoun Layla, que va ser seleccionada per a la competició a la 46a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1] Dos anys més tard, Majnoun Layla va guanyar el Premi del Públic a la inauguració del Festival del Cinema Africano, d'Asia e America Latina di Milano el 1991.[1][3]També va ser nomenat Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres a França.[4]

Louhichi va patir ferides greus en un accident de cotxe el 2006 als Emirats Àrabs Units mentre visitava el país per presidir el jurat d'un festival de cinema dels Emirats.[1]

El 2011, va filmar el documental Les Gens de l'étincelle sobre la revolució de Tunísia.[1] Va estrenar L'Enfant du soleil el 2013. La seva última pel·lícula, La Rumeur de l'eau[1][5] es va estrenar, pòstumament, als cinemes de Tunísia el 2 de març de 2018.[6]

El 2020, la seva ciutat natal, Mareth, organitza la primera edició del Taïeb Louhichi Film Festival. [7]

Filmografia

Llargmetratges

Curtmetratges

  • 1970 : Masques
  • 1971 : Loge d'artiste
  • 1971 : Le Cri de pierre
  • 1971 : Labyrinthes
  • 1973 : Ziara ou visite à l'aïeul marabout[12]
  • 1975 : El Khammès [13]
  • 1978 : Carthage an 12 (Carthage, Year 12)[14]
  • 1994 : Le chant du Baye Fall[15]
  • 1995 : La Cité des sciences à Tunis [16]
  • 1999 : La Force des petits [17]
  • 2000 : Le Fil d'Oumou Sy [18]

Documentals

Mort

Taïeb Louhichi va morir el 21 de febrer de 2018, als 69 anys.[1][2]

Honors

  • Festival de Cinema de Cartago (1972) : Tanit d'or (curtmetratge documental) per Mon village, un village parmi tant d'autres
  • Festival de Cinema de Cartago (1976) : Premi de la Crítica (curtmetratge documental) per El Khammès[28]
  • Festival Internacional del Curtmetratge d’Oberhausen (1977) : Premi Internacional del Jurat per El Khammès (The Sharecropper)
  • Festival de Cinema de Cabourg (1977) : Premi especial del jurat i premi de la premsa per El Khammès[28]
  • Festival Internacional del Curtmetratge de Lille (1977) : Premi per El Khammès[28]
  • ACCT (1979) : Gran Premi (curtmetratge documental) per El Khammès[28]
  • Festival Internacional de Cinema de Canes (1982) : Premi Unesco i menció del jurat ecumènic per Dhil al ardh[29]
  • Fesival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg (1982) : Ducat d’Or per Dhil al ardh[30]
  • Taormina Film Fest (1982) : City Prize and Italian Critic Prize for Dhil al ardh
  • Festival Internacional de Cinema de Moscou (1983) : Premi especiald el jurat Dhil al ardh
  • Fespaco (1983) : Millor guió i millor fotografia per Dhil al ardh
  • International Film Festival Vues d'Afrique (1985) : Gran premi de Les Journées du cinéma africain de Montréal per Dhil al ardh[31]
  • Fespaco (1991) : Millor edició de so per Majnoun Layla
  • Festival del Cinema Africano, d'Asia e America Latina di Milano (1991) : Premi de l’audiència Majnoun Layla
  • Rencontres cinématographiques de Dakar (1994) : Golden Dak RECIDAK per Kër Jo Ouakam[32]
  • Festival Internacional de Cinema de Bari (1998) : Gran Premi per Noces de lune
  • MNET (1998) : Premi als millors decorats Noces de lune[33]
  • International Film Festival Vues d'Afrique (1999) : Mention de la jeunesse aux Journées du cinéma africain
  • Arab Film Festival Rotterdam (2004) : Premi Especial del Jurat per La Danse du vent[34]
  • African Film Festival in Khouribga (2004) : Premi de La Cinéphilie i millor actor La Danse du vent
  • Festival international du cinéma arabe de Gabès (2015) : Prix d'honneur pel total de la seva obra
  • Ecrans Noirs Festival (2015) : Premi d’honor Charles Menzah pel treball del director
  • Festival de Cinema Transsaharià de Zagora (2018) : Premi especial pel seu treball[35]
  • Premi especial pel seu treball al Festival Internacional de Cinema d'Alexandria 2018[36] i al Festival de Cinema Mediterrani d'Annaba 2018[37]
  • Premi d'Honor per tota la seva obra al Festival Internacional de Cinema Àrab de Gabès 2018
  • Homenatge al seu treball a la Cinémathèque de Tunis 2018, al Cinema La Clef Paris 2018 (a càrrec de TV5 Monde Afrique, l'Organització Internacional de la Francofonia, el Gremi de Directors i Productors Africans, Cinemawon i CNCI Tunísia).
  • Homenatge pel seu treball al Festival Panafrican de Cinema i Televisió de Ouagadougou 2019 i als Rencontres Cinématographiques de Dakar 2019.[38]

Enllaços externs

  • Web oficial de Taïeb Louhichi

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Le cinéaste tunisien Taïeb Louhichi n'est plus». fr, 21-02-2018 [Consulta: 17 març 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 Chennoufi, Anouar «Décès du réalisateur tunisien Taïeb Louhichi». Tunivisions, 21-02-2018 [Consulta: 17 març 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 18 desembre 2022].
  3. ↑ «40e jour du décès de Taieb Louhichi : Des témoignages forts et émouvants». Web Manager Center, April 2, 2018.
  4. ↑ «Home | Taïeb Louhichi».
  5. ↑ «La rumeur de l'eau de Taïeb Louhichi : Un dernier film pour la route». Kapitalis, March 5, 2018.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.taieblouhichi.com/home/en
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.pressreader.com/tunisia/le-temps-tunisia/20200218/281745566403046 Plantilla:Bare URL inline
  8. ↑ «Majnoun Layla (1989) - IMDb». IMDb.
  9. ↑ «Press Area | Taïeb Louhichi».
  10. ↑ «Child of the Sun / l'Enfant du Soleil | African Film Festival, Inc».
  11. ↑ «Special Screenings - JCC 2017».
  12. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  13. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  14. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  15. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  16. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  17. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  18. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  19. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  20. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  21. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  22. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  23. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  24. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  25. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  26. ↑ «Filmography | Taïeb Louhichi».
  27. ↑ «Filmographie | Taïeb Louhichi».
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Métayer (Le)» (en francès). maghrebdesfilms.fr. [Consulta: 25 agost 2018]..
  29. ↑ «Filmographie». taieblouhichi.com. Arxivat de l'original el 10 de maig 2018. [Consulta: 9 maig 2018]..
  30. ↑ Taïeb Louhichi a Internet Movie Database (anglès).
  31. ↑ «ZIZOU ouvrira le 34e Festival international de cinéma Vues d'Afrique» (en francès). vuesdafrique.com, 15-03-2018. Arxivat de l'original el 9 de maig 2018. [Consulta: 9 maig 2018]..
  32. ↑ «Taïeb Louhichi» (en francès). cinematunisien.com. [Consulta: 9 maig 2018]..
  33. ↑ «Coup de projecteur sur les réalisateurs» (en francès). temoignages.re, 07-10-2005. [Consulta: 9 maig 2018]..
  34. ↑ «Cinéma - La danse du vent de Taïeb Louhichi : prix spécial du jury à Rotterdam» (en francès). fr.allafrica.com, 07-07-2004. [Consulta: 9 maig 2018]..
  35. ↑ «Un film indien décroche le Grand prix du Festival international du film transsaharien de Zagora» (en francès). medias24.com, 17 December 2018. [Consulta: 17 December 2018].[Enllaç no actiu].
  36. ↑ «Nour el Sherif Pictures and Photos - Getty Images».
  37. ↑ «Annaba: Le cinéma tunisien à l'honneur, au Festival du Film», 20-03-2018.
  38. ↑ webmanagercenter.com; Bessais, Raja. «Fespaco 2019: Hommage à la mémoire de Taieb Louhichi». Webmanagercenter, 13-02-2019. [Consulta: 20 novembre 2020].