Soldanat de Malaca

Plantilla:Infotaula geografia políticaSoldanat de Malaca
کسلطانن ملايو ملاک
Kesultanan Melayu Melaka
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 2° 11′ 20″ N, 102° 23′ 04″ E / 2.188889°N,102.384444°E / 2.188889; 102.384444
CapitalMalaca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialmalai Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Kingdom of Singapura (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1400 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució15 agost 1511 Modifica el valor a Wikidata
Següentsultanat de Lingga Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governMonarquia
• Cap d'estatSoldà
Monedatin ingot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El soldanat de Malaca (en malai: Kesultanan Melayu Melaka; escriptura jawi: کسلطانن ملايو ملاک) va ser un soldanat malai centrat a l'estat modern de Malaca, Malàisia. Les tesis històriques convencionals marquen c. 1400 com l'any fundador del sultanat per un rei Parameswara de Singapur (rei de Singapur), Parameswara, també conegut com Iskandar Shah (després de convertir-se a l'islam).[1]:245–246 Al segle XV, la seva capital es va convertir en un dels ports de transbordament més importants de la seva època, amb un territori que abastava gran part de la península Malaia, les illes Riau i una part significativa de la costa nord de Sumatra a l'actual Indonèsia.[2]

Com a bulliciós port comercial internacional, Malaca va sorgir com a centre d’aprenentatge i difusió islàmica i va fomentar el desenvolupament de la llengua, la literatura i les arts malaies. Va anunciar l’època daurada dels soldanats malais de l’arxipèlag, en què el malai clàssic es va convertir en la lingua franca del sud-est marítim d’Àsia i l'escriptura jawi es va convertir en el mitjà principal d’intercanvi cultural, religiós i intel·lectual. És a través d’aquests desenvolupaments intel·lectuals, espirituals i culturals, que l’època malaca va ser testimoni de l'establiment d’una identitat malaia,[3][4] la "malaització" de la regió i la posterior formació d’un Alam Melayu.[5]

L'any 1511 la capital de Malaca va caure en mans de l'Imperi portuguès, obligant l'últim sultà, Mahmud Shah (r. 1488-1511), a retirar-se cap a la resta del seu imperi, on la seva descendència va establir noves dinasties governants, Johor i Perak. El llegat polític i cultural del sultanat es manté fins als nostres dies. Durant segles, Malaca s’ha mantingut com un exemple de civilització malaiomusulmana. Va establir sistemes de comerç, diplomàcia i governança que van persistir fins al segle xix i va introduir conceptes com el daulat, una noció de sobirania clarament malaia, que continua configurant la comprensió contemporània del regnat malai.[6] La caiguda de Malaca va beneficiar Brunei quan els seus ports es van convertir en un nou punt d'intercanvi (entrepôt), ja que el regne va emergir com un nou imperi musulmà a l'arxipèlag malai, atraient a molts comerciants musulmans que van fugir de l'ocupació portuguesa després de la conversió del governant de Brunei a l'islam.[7][8]

Comerç

Malaca es va desenvolupar des d’un petit assentament fins a convertir-se en un espai cosmopolita al cap d’un segle. Aquesta ràpida progressió es va atribuir a diversos factors, entre els quals es trobaven la seva ubicació estratègica al llarg d’una de les rutes marítimes més importants del món, l'estret de Malaca, i la creixent demanda de productes bàsics tant de l'est com de l’oest. Els vaixells de l'est que portaven mercaderies procedents de la Xina, Ryukyu, Java i les illes Moluques entrarien pel monsó nord-est de desembre a gener, mentre que els vaixells que sortien a ports de la costa índia, el mar Roig i l’Àfrica oriental navegarien amb el monsó sud-oest.[9]

Hi havia altres ports al llarg de l'estret de Malaca com Kedah a la península i Jambi i Palembang a Sumatra, però cap d'ells va estar a punt de desafiar l'èxit de Malaca com a centre de comerç internacional. Malaca tenia un avantatge sobre aquests ports perquè els seus governants creaven un entorn segur i propici per als negocis. Els registres xinesos de mitjan segle xv afirmaven que Malaca va florir com a centre de comerç a causa de les seves efectives mesures de seguretat. També tenia un port ben equipat i ben gestionat. Entre les instal·lacions proporcionades als comerciants hi havia magatzems, on podien allotjar amb seguretat les seves mercaderies mentre esperaven vents alisis favorables, així com elefants per transportar mercaderies als magatzems. La gestió de Malaca de la seva població mercant ètnicament diversa - es diu que es parlaven 84 idiomes diferents a Malaca durant el seu apogeu - és particularment reveladora. Per administrar el mercat cosmopolita, els comerciants es van agrupar segons la regió i es van col·locar sota un dels quatre shahbandars.[9]

Malaca tenia pocs productes nacionals amb els quals poder comerciar. Produïa petites quantitats d'estany i or, així com peixos secs, tot i que fins i tot la sal per a la conservació del peix s’havia d’obtenir d’altres llocs de la regió. Els socis comercials de Malaca subministraven productes bàsics, inclosos els vegetals, el bestiar boví i el peix. Es va importar arròs, principalment de consum local. Per tant, gran part de l’activitat mercantil a Malaca es basava en el flux de mercaderies procedents d’altres parts de la regió. Entre les funcions més crucials de Malaca hi havia el seu paper tant com a centre de recollida de claus, nou moscada i macís de les illes de les espècies com a centre de redistribució de teixits de cotó procedents de ports de Gujarat, la costa de Coromandel, la costa de Malabar i Bengala. Altres mercaderies comercialitzades a Malaca inclouen porcellana, seda i ferro de la Xina i productes naturals de l'arxipèlag malai, com ara càmfora, sàndal, espècies, peixos, ous de peix i algues. De les regions costaneres a banda i banda de l'estret de Malaca provenien productes forestals; canya, resina, arrels i cera, i una mica d’or i estany. Aquestes mercaderies van ser enviades a ports a l'oest de Malaca, especialment a Gujarat.[9]

Els lingots d'estany eren una moneda comercial única de Malaca. Cada bloc pesava poc més d’una lliura. Deu blocs formaven una unitat anomenada "paquet petit" i 40 blocs formaven un "paquet gran". Malacca també va emetre monedes d'or i plata com a moneda comercial del regne.

Referències

  1. ↑ Cœdès, George. The Indianized states of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1. 
  2. ↑ Ahmad Sarji 2011, p. 119
  3. ↑ Barnard 2004, p. 7
  4. ↑ Andaya & Andaya 1984, p. 55
  5. ↑ Mohamed Anwar 2011, pàg. 28–30
  6. ↑ Ahmad Sarji 2011, p. 109
  7. ↑ P. M. Holt; Ann K. S. Lambton; Bernard Lewis The Cambridge History of Islam. Cambridge University Press, 1977, p. 129. ISBN 978-0-521-29137-8. 
  8. ↑ Barbara Watson Andaya; Leonard Y. Andaya A History of Early Modern Southeast Asia, 1400–1830. Cambridge University Press, 19 febrer 2015, p. 159. ISBN 978-0-521-88992-6. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Ahmad Sarji 2011, p. 114

Vegeu també

Bibliografia

  • A. Samad, Ahmad. Sulalatus Salatin (Sejarah Melayu). Dewan Bahasa dan Pustaka, 1979. ISBN 983-62-5601-6.  Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
  • Abdul Rahman, Haji Ismail; Abdullah Zakaria, Ghazali; Zulkanain, Abdul Rahman. A New Date on the Establishment of Melaka Malay Sultanate Discovered. Institut Kajian Sejarah dan Patriotisme (Institute of Historical Research and Patriotism), 2011 [Consulta: 4 novembre 2012].  Arxivat 1 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  • Abshire, Jean E. The History of Singapore. Greenwood, 2011. ISBN 978-0-313-37742-6. 
  • Ahmad Ibrahim; Sharon Siddique; Yasmin Hussain. Readings on Islam in Southeast Asia. Institute of Southeast Asian Studies, 1985. ISBN 9971-988-08-9. 
  • Ahmad Sarji, Abdul Hamid. The Encyclopedia of Malaysia. 16 - The Rulers of Malaysia. Editions Didier Millet, 2011. ISBN 978-981-3018-54-9. 
  • Andaya, Barbara Watson; Andaya, Leonard Yuzon. A History of Malaysia. Londres: Palgrave Macmillan, 1984. ISBN 0-333-27672-8. 
  • Barnard, Timothy P. Contesting Malayness: Malay identity across boundaries. Singapore: Singapore University press, 2004. ISBN 9971-69-279-1. 
  • Borschberg, Peter. The Singapore and Melaka Straits. Violence, Security and Diplomacy in the 17th Century. Singapore: National University of Singapore Press https://www.academia.edu/4302722,+2010. ISBN 978-9971-69-464-7. 
  • Borschberg, Peter, ed.. Water and State in Asia and Europe. New Delhi: Manohar https://www.academia.edu/4311610,+2008. ISBN 978-81-7304-776-3. 
  • Borschberg, Peter. The Melaka Empire, c.1400-1528. Leiden: Brill, 2019. ISBN 978-90-04-40766-4. 
  • Chase, Kenneth Warren. Firearms: a global history to 1700. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-82274-2. 
  • Cohen, Warren I. East Asia at the center: four thousand years of engagement with the world. Columbia University Press, 2000. ISBN 0-231-10109-0. 
  • Cortesao, Armando. The Suma Oriental of Tome Pires, 1512–1515. Laurier Books Ltd, 1990. ISBN 978-81-206-0535-0. 
  • Description of the Starry Raft (1436) Xin Cha Shen Lan 星槎勝覽
  • Dodge, Ernest S. Islands and Empires: Western Impact on the Pacific and East Asia. Volume 7 of Europe and the World in Age of Expansion. University of Minnesota Press, 1976. ISBN 0-8166-0853-9. 
  • Esposito, John L. The Oxford History of Islam. Nova York: Oxford University Press, 1999. ISBN 978-81-206-0535-0. 
  • Fujian Sheng xin wen ban gong shi. Zheng He's Voyages Down the Western Seas. Beijing: China Intercontinental Press, 2005. ISBN 978-7-5085-0708-8. 
  • Guillot, C.; Lombard, Denys; Ptak, Roderich. From the Mediterranean to the China Sea: miscellaneous notes. Otto Harrassowitz Verlag, 1998. ISBN 3-447-04098-X. 
  • Hack, Karl; Rettig, Tobias. Colonial armies in Southeast Asia. Routledge, 2006. ISBN 978-0-415-33413-6. 
  • Hao, Zhidong. Macau History and Society. Hong Kong: Hong Kong University Press, 2011. ISBN 978-988-8028-54-2. 
  • Latourette, Kenneth Scott. The Chinese, their history and culture, Volumes 1–2. Macmillan, 1964. ISBN 978-0-02-568920-6. 
  • Leyden, John. Malay Annals (translated from the Malay language). Longman, Hurst, Rees, Orme and Brown, 1821. 
  • Li, Qingxin. Maritime silk road. China Intercontinental Press, 2006. ISBN 978-7-5085-0932-7. 
  • Liow, Joseph Chinyong. The Politics of Indonesia-Malaysia Relations: One Kin, Two Nations. Routledge, 2004. ISBN 978-0-415-34132-5. 
  • Mohamed Anwar, Omar Din. Asal Usul Orang Melayu: Menulis Semula Sejarahnya (The Malay Origin: Rewrite Its History). Jurnal Melayu, Universiti Kebangsaan Malaysia, 2011 [Consulta: 4 juny 2012]. 
  • Ooi, Keat Gin. Southeast Asia: a historical encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor. ABC-CLIO, 2004. ISBN 1-57607-770-5. 
  • Ooi, Keat Gin. Historical Dictionary of Malaysia. Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-5955-5. 
  • Perpustakaan Negara Malaysia. Nation's History - Ancient Malay Government, 2000 [Consulta: 4 octubre 2012].  Arxivat 24 de març 2012 a Wayback Machine.
  • Reid, Anthony; Marr, David. Perceptions of the past in Southeast Asia. MacMillan, 1991. ISBN 0-333-57689-6. 
  • Ricklefs, M.C.. A History of Modern Indonesia Since c.1300, 2nd Edition. Publisher: Heinemann Educational Books, 1979. ISBN 978-0-7081-1760-6. 
  • Sabrizain. Sejarah Melayu - A History of The Malay Peninsula [Consulta: 4 octubre 2012]. 
  • Tsang, Susan; Perera, Audrey. Singapore at Random. Didier Millet, 2011. ISBN 978-981-4260-37-4. 
  • Wade, Geoff. Southeast Asia in the Ming Shi-lu: an open access resource. Asia Research Institute and the Singapore E-Press, National University of Singapore, 2005 [Consulta: 6 novembre 2012].