Sinus Lunicus

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreSinus Lunicus

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
TipusSinus Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
EpònimPrograma Luna Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades32° 22′ N, 1° 51′ O / 32.36°N,1.85°O / 32.36; -1.85 Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ04 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature5566 Modifica el valor a Wikidata

El Sinus Lunicus (en llatí, "Badia del Lunik") és una àrea de mar lunar situada el llarg del bord sud-est de la Mare Imbrium. Està format per la superfície confinada entre els destacats cràters Arquimedes al sud-oest, Autòlic al sud-est, i Arístil·los al nord-est. La badia està oberta al nord-oest, i és vorejada per els Montes Spitzbergen, una petita cadena muntanyenca.

Ubicació del Sinus Lunicus sobre el globus lunar i els cràters que el circumden

L'adopció del nom de Sinus Lunik va ser aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) en 1970, com una commemoració del lloc d'aterratge de la primera sonda espacial a fer contacte amb un altre cos interplanetari. La sonda soviètica Lunik 2 va aterrar a l'espai situat entre els cràters Arquimedes i Autolycus el 14 de setembre de 1959.

Les coordenades selenogràfiques oficials del Sinus Lunicus són 31.8° Nord i 1.4° Oest, amb un diàmetre envolupant de 126 quilòmetres.

Els elements característics més distintius de la badia són les seves complexes muralles exteriors formades pels materials ejectats procedents dels cràters Aristillus i Autolycus, i dels petits cràters satèl·lit Arquimedes C i Arquimedes D. L'albedo de la seva superfície fosca és augmentat pel material dispersat pels sistemes de marques radials d'Autòlic i d'Arístil·los. El meridià Lunar principal (o la línia de zenith) passa a 40  km del seu centre.

Denominació

El nom de la badia va ser adoptat per la Unió Astronòmica Internacional en 1970.

Vegeu també

Referències

  • (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
  • Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982. 
  • Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
  • Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2. 
  • Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3. 
  • McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
  • Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
  • Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4. 
  • Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000. 
  • Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8. 
  • Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2. 
  • Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6. 
  • Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3. 

Enllaços externs

  • «Digital Lunar Orbiter Photographic Atles of the Moon» (en anglès). [Consulta: 1r juliol 2018].
  • «LROC :: QuickMap - Targeting Mapa LROC» (en anglès). [Consulta: 1r juliol 2018].