Simulació de malaltia
La simulació de malaltia és la fabricació, disminució o exageració de símptomes físics o psicològics dissenyats per aconseguir un resultat desitjat, com ara evitar anar a treballar o obtenir beneficis econòmics.[1][2]
La simulació de malaltia no és un diagnòstic mèdic, però es pot registrar com un "focus d'atenció clínica" o un "motiu de contacte amb els serveis de salut".[2][3] La simulació de malaltia es classifica com a diferent d'altres formes de conducta d'exageració de malalties [4] com ara el trastorn de símptomes somàtics i el trastorn factici o síndrome de Münchhausen, tot i que no tots els professionals de la salut mental estan d'acord amb aquesta formulació.[5]
El fet de no detectar casos reals de simulació suposa una càrrega econòmica per als sistemes d'atenció sanitària, els programes de compensació dels treballadors i els programes de discapacitat. Així mateix, les falses acusacions de simulació sovint perjudiquen pacients o demandants genuïns.[6][7]
Referències
- ↑ Gale Encyclopedia of Medicine, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 , abril 2019.
- ↑ Bienenfield, David. «Malingering». Medscape. WebMD LLC, 15-04-2015. Arxivat de l'original el 30 desembre 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Hamilton, James C. «Chapter 37: Excessive Illness Behavior». A: Fogel. Psychiatric Care of the Medical Patient (en anglès). 3rd. Oxford University Press, p. 743–755. DOI 10.1093/med/9780199731855.003.0037. ISBN 9780199731855. OCLC 947145299.
- ↑ Hamilton, James C. «Chapter 8: Factitious Disorder in Medical and Psychiatric Practices». A: Rogers. Clinical Assessment of Malingering and Deception. 3rd. Nova York: Guilford, 2008, p. 128-144. ISBN 9781593856991. OCLC 175174373.
- ↑ Garriga, Michelle Psychiatric Times, 24, 3, març 2007.
- ↑ Shapiro, Allan P.; Teasell, Robert W. Current Pain and Headache Reports, 2, 1, març 1998, pàg. 19–28. DOI: 10.1007/s11916-998-0059-5.
