Sigyn

Loki i Sigyn, M.E. Winge, 1863.

Sigyn era, en la mitologia norrena, la muller de Loki, amb qui va tenir dos fills: Narfi o Nari, i Áli o Váli (cf. Lokasenna, text en prosa a l'estrofa 65, Vǫlospá 34 i Gylfaginning 49), germanastres per tant del Fenrisúlfr (el llop Fenrir), el Miðgarðsormr (també anomenat Jǫrmungandr) i Hel, la deessa de la mort, els tres altres fills que Loki va tenir amb la gýgr Angrboða.

Quan en Loki, arran de la mort de Baldr, fou lligat pels ansos a tres roques (una sota les seves espatlles, l'altra sota la ronyonada i la tercera sota les sofrages) amb els budells del seu fill Váli (segons la versió de l'Snorri, amb els budells del seu fill Narfi), la Sigyn no el va abandonar pas: va decidir romandre dreta al seu costat recollint en una ribella (norrè occidental antic: munnlaug) el verí que queia d'una serp lligada damunt el cap d'ell per la deessa Skaði. Quan la ribella s'omplia i la Sigyn l'havia de buidar, les gotes de verí podien caure damunt la cara d'en Loki: aleshores el déu es recargolava de dolor, provocant d'aquesta manera els terratrèmols i tremolors de la terra que sacsegen la terra. Una tradició moderna (i val a dir que amb força imaginació) sol situar al riu Þjórsá les tres roques a les quals els ansos van fermar el déu Loki, i, en concret, a l'indret conegut amb el nom de Tröllkonuhlaup -relativament a prop del volcà Hekla-. En la tradició rondallística islandesa (cf. http://www.snerpa.is/net/thjod/gissur.htm), l'origen de les tres roques planes i el topònim Tröllkonuhlaup s'expliquen perquè la dona trol de Búrfell no volia mullar-se els peus quan havia de passar el riu Þjórsá cada cop que volia anar a visitar la seva germana, la dona trol de Bjólfell.

Etimològicament, el nom Sigyn és un compost dels mots sigr "victòria" i vina "amiga" i, habitualment, se sol interpretar com a "amiga de la victòria". D'acord amb algunes fonts, aquest terme s'ha d'entendre en el sentit de "donadora de victòria". Un altre nom de Sigyn és Sigunn.

  • Vegeu aquesta plantilla
Part de {{Mitologies europees}}
Panteó principal
Æsir, primers déus del panteó nòrdic,
segons el Gylfaginning hi ha catorze
Baldr  · Bragi  · Forseti  · Heimdallr  · Hödr  · Loki  · Odin  · Thor  · Týr  · Ullr  · Váli  · Vídar
Ásynjur, deesses dels Aesir, segons el
Gylfaginning hi ha també catorze
Eir  · Frigg  · Fulla  · Gefjon  · Gná  · Hlín  · Lofn  · Sága  · Sjöfn  · Snotra  · Syn  · Vár  · Vör
Altres déus i deesses, segons la font
(Skáldskaparmál o la Völuspá) són:
Aesir, Vanir o de cap dels dos grups.
Alguns son descendents dels anteriors
Byggvir  · Dagr  · Dellingr  · Hela  · Hermóðr  · Hjúki i Bil  · Hœnir  · Ilmr  · Iðunn  · Irpa  · Kvasir  · Lóðurr  · Máni  · Meili  · Móði i Magni  · Nanna  · Njörun  · Nótt  · Rán  · Rindr  · Sif  · Sigyn  · Skírnir  · Sól  · Þrúðr  · Þorgerðr Hölgabrúðr  · Óðr  · Viðfinnr
Gegants (Jötun) considerats déus,
família dels déus o ajudants
Angrboða  · Býleistr  · Gerðr  · Hyrrokkin  · Jörð  · Skaði  · Mímir  · Vili i Vé
Vanir. Segons el Gylfaginning són
dels Aesir després de la guerra
Mjolnir
Humans i
principals herois
i heroïnes
Arngrim  · Ask i Embla  · Aslaug  · Beowulf  · Gudrun  · Hjalmar i Ingeborg  · Hrothgar  · Hrólfr Kraki  · Ragnar Lodbrok  · Sigurd  · Völundr
Éssers i esperits
d'altres raçes
Bèsties,
animals i monstres
Árvakr i Alsviðr  · Audhumla  · Fenrir  · Hati Hróðvitnisson  · Hugin i Munin  · Hófvarpnir  · Jormungand  · Níðhöggr  · Ratatösk  · Skinfaxi i Hrímfaxi  · Sköll  · Sleipnir  · Veðrfölnir
Llocs
Societat
Blót  · Félag  · Calendari germànic  · Heiti  · Horg  · Kenning  · Sala d'hidromel  · Niding  · Paganisme nòrdic  · Seid  · Skald  · era dels vikings  · Völva
Successos
Fonts