Santa Brígida d'Amer
 |
 | |
| 42° 01′ N, 2° 37′ E / 42.02°N,2.61°E / 42.02; 2.61 | |
(parròquia de Santa Maria d'Amer) | Bé cultural d'interès local | |
|---|---|
| Id. IPAC | 34296 |
Santa Brígida d'Amer és una església romànica d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
Edifici aïllat situat dalt d'un espadat amb unes vistes excel·lents de la vall d'Amer i la rodalia. La construcció consta d'un edifici original de planta rectangular amb absis semicircular, coberta amb una teulada de doble vessant a laterals, i d'un adossat a la part de l'absis amb forma de pentàgon irregular i tres plantes. La coberta interior de l'ermita és de volta de canó i la de l'absis, de quart d'esfera. Tot l'interior de l'ermita està orientada al sud-est a causa de la naturalesa del terreny.[1]
Tot el conjunt està sobrealçat, perquè damunt de la volta de l'església hi ha unes golfes amb el mateix nivell de teulada que l'edificació unida a llevant. Aquesta edificació té una porta d'accés exterior amb permòduls i llinda de fusta, feta de blocs de pedra sorrenca.[1]
La façana principal conté la porta, dues obertures petites i el campanar de cadireta amb la campana Marieta. La porta és adovellada i feta de blocs ben escairats de pedra sorrenca. Sobre la porta hi ha dues finestres petites, un de la nau, a l'alçada del cor, i l'altra de les golfes.[1]
La façana de migdia té una sola obertura, si no comptem l'obertura de l'adossat. La façana oriental conserva restes d'un rellotge de sol mig despintat de color vermell i blanc.[1]
Al costat mateix de l'ermita, al vessant nord, hi ha una font de cisterna anomenada de Sant Bernat i les restes d'una antiga construcció adossada a aquest costat.[1]
El ràfec està format per dues fileres, una de rajola i una de teula.[1]
Història
Edifici original del segle xi i reconstruït al segle xvii. Originalment fou una capella dependent del monestir d'Amer. És molt possible que durant els terratrèmols de 1427 s'enderroqués totalment o parcialment, com indiquen les diferents parts constructives a l'interior i a l'exterior.[1]
A Santa Brígida, cada primer diumenge de febrer, els amerencs organitzen un aplec d'excursionistes i devots. Aquest aplec ha estat reconegut com a festa tradicional i, a més d'escoltar els goigs cantats de santa Brígida i ballar sardanes, s'hi fa el concurs de xiulet amb cargolina.[1] També s'hi consumeixen els "rocs de Santa Brígida", una mena de galetes que les pastisseries locals elaboren per la festa.[cal citació]
El 2001 fou restaurat pel grup d'excursionistes amerenc Esquelles. Aquesta mateixa entitat excursionista s'encarrega d'organitzar l'aplec des de 1972. Actualment, a les proximitats de l'ermita es practica l'escalada i el parapent.[1]
Santa Brígida és una santa irlandesa dels segles V-VI d.C. Brighid singnifica en gaèlic "la més forta".[1]
