Els Sahipataoğulları.[1] és el nom d'una dinastia de begs (beis, beys) turcmans d'Anatòlia fundada per Fakhr al-Din Ali Sahip Ata un dels últims visirs seljúcides del sultanat de Rum durant el període dels beilicats. Després de 1265[2] els seus fills s'instal·laren a Afyonkarahisar. Els seus descendents s'hi van mantenir fins a 1341; el principat fou llavors annexionat al dels germiyànides. Els Sahipataoğulları deixaren importants treballs d'arquitectura.
Història del beilicat
Els primers a ocupar funcions oficials a Afyonkarahisar foren els dos fills de Sahip Ata, Taceddin,[3] Hüseyin i Nusreddin Hasan,[4] conjuntament nomenats governadors de la plaça forta d'Afyonkarahisar, lloc fronterer amb l'Imperi Romà d'Orient el 1271.[5] El territori comprenia les terres entre Kütahya, Beyşehir i Akşehir. La capital era Afyonkarahisar.[6] Sahip Ata va regnar sobre aquest principat conjuntament amb els seus fills.[7] Afyonkarahisar és una posició fàcil de fortificar. El 1271, Sahip Ata hi va fer construir una gran mesquita amb coberta de carcassa posada sobre pilars de bosc.[8] Sahip Ata va reprimir la rebel·lió de l'emir turcman de Deñizli així com la dels amotinats turcmans dels voltants d'Afyonkarahisar i de Sandikli. Els dos fills de Sahip Ata moriren en el transcurs dels combats contra l'usurpador Alaeddin Siyavu Jimri[9] el 1276/77[10]
Acusat de traïció pel kan mongol Abaqa, el gran visir Mu'in Ad-dîn Suleyman «Pervane» fou executat el 2 d'agost de 1277.[11] Després d'aquesta mort Sahip Ata esdevingué el nou gran visir del sultanat de Rum. Sahip Ata va morir abans de 1289.[12] Com els seus fills van morir abans que ell, fou el seu net Şemseddin Ahmed (fill de Nusreddin Hasan) qui prengué les funcions de bei a Afyon.
Şemseddin Ahmed
Şemseddin[13] Ahmed era el gendre del beilicat de Germiyan. Va ser mort el 1287, deixant dos fills:[7]
Durant el regnat de l'Ilkhan Abu Saïd Bahadur, l'emir Coban va arribar a Anatòlia. Nusreddin Ahmed fou un dels que es declaren vassalls dels il-kànides (1314). Timurtaş, fill segon de Coban, fou nomenat governador d'Anatòlia (1319). Timurtaş intentà posar ordre a la regió. El principat va fer en principi part dels territoris vassalls de l'Il-kanat. A l'inici havia estat constituït per tota la regió a l'entorn d'Afyonkarahisar, però ara estava reduït a la ciutat i a la rodalia. El 1321, Timurtaş es va revoltar contra els Ilkhans i va fer aliança amb els mamelucs d'Egipte. Coban el va convèncer de sotmetre's i obtingué d'Abu Saïd Bahadur el perdó i el seu manteniment en les funcions de governador d'Anatòlia. En acostar-se Timurtaş, Nusreddin Ahmed) es va refugiar amb la família de la seva mare al palau dels germiyànides a Kütahya (durant el regnat de Yakub Bey I, abans de 1325).
El 1327, Coban, caigut en desgràcia, fou mort per orde de l'Ilkhan. Timurtaş es va refugiar a Egipte. Ben rebut al principi per An-Nasir, fou aviat executat per aquest a petició d'Abu Saïd Bahadur el juliol/agost de 1328.[7]
Després de la fugida de Timurtaş, Nusreddin Ahmed va poder tornar a Afyonkarahisar tot reconeixent la tutela dels Germiyànides. Es considera que va viure almenys fins a 1342.
Després de la mort de Nusreddin Ahmed, el principat fou finalment annexat al beilicat dels germiyànides. Els fills de Muzaffereddin Devlet van conservar una certa influència durant el període de domini dels germiyànides fins al punt que en aquesta època, Afyon era anomenada Kara-Hisar-i Devlet.
↑. Sahipataoulları plural turc de Sahipataoğlu significa els fills de Sahip Ata
↑Data imprecisa, entre 1265 i 1275, durant el regnat de Kay Khusraw III.
↑. Taceddin en àrab: tadj al-Din تاج الدين, corona de la religió
↑. Nusreddin (o Nusreteddin ?) en àrab: nusrat al-Din, تاج الدين, victòria de la religió
↑. (anglès) Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis a GoogleBooks, The Cambridge History of Islam, capítol The emergence of turcoman border principalities in western Anatolia
↑. (anglès)Holt, Peter Malcolm; Swynford Lambton, Ann Katherine; Lewis, Bernard. «The emergence of turcoman border principalities in western Anatolia». A: The Cambridge History of Islam.
↑. Janine i Dominique Sourdel, Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF, coll. « Quadrige », 2004, 1056 p. (ISBN 978-213054536-1), capitol Sahib Ata `Ala' Fakhr al-dîn `Alî ibn al-Husayn, ?-1289
↑(anglès) Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis The Cambridge History of Islam, en línia a [2]. capítol Emergence of the Ottomans
↑Morts el 1276 segons (anglès) Sâhib-Ataogullari Principality Arxivat 2005-12-20 a Wayback Machine., morts el 1277 segons la llista de successió donada per exemple a (turc) Sâhibatâoğulları Beyliği Arxivat 2022-03-12 a Wayback Machine. reproduïda a nombroses pàgines en llengua turca
↑René GroussetL'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, París, Payot, 1938, reedició 1965, en línia a [3]
↑ 12,012,11289 segons l'obra de Janine i Dominique Sourdel abans esmentada; 1288/89, segons l'obra de M. Th. Houtsma E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, en línia a [4]; 1285 segons el mateix M Th Houtsma a [5] article "Konya"; i novembre de 1285, segons Sâhib-Ataogullari Principality Arxivat 2005-12-20 a Wayback Machine.
↑Şemseddin en àrab: Sams al-Din تاج الدين, sol de la religió.
↑Muzaffereddin en àrab: Muzaffar al-Din تاج الدين, triomf de la religió
↑Devlet, paraula turca que significa estat de l'àrab dawla, دولة, estat; imperi.
(anglès) Sâhib-Ataogullari Principality Arxivat 2005-12-20 a Wayback Machine.
(turc) Sâhibatâoğulları Beyliği Arxivat 2022-03-12 a Wayback Machine.
Bibliografia
Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF, collection Quadrige ISBN 978-213054536-1, 2004
René Grousset, L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, París, 1938, reedició, 1965, en línia a PDF, i [6]
(anglès) Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, Cambridge University Press, 1977 ISBN 978-052129135-4.
(anglès) C. E. Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual < [7] 2004, ISBN 978-074862137-8.
(anglès) M Th Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 en línia a [8], 1987, ISBN 9004082654.
Enllaços externs
Les Beyliks anatoliens per Yilmaz Öztuna al lloc "Histoire abrégée de la Turquie depuis les origines jusqu'à l'avènement de la République", 2002 Arxivat 2010-12-08 a Wayback Machine.
(anglès) Sâhib-Ataogullari Principality al lloc "Turkish Bey Principalities and Khanates, Anatolian Bey Principalities" Arxivat 2005-12-20 a Wayback Machine.
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği) centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344) Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment) Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392) 1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461) 1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360) 1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368) 1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314) Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360) 1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?) 1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341) 1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital: Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà