Presa de Susqueda
 |
250 m³/s (canal de desguàs)
cota de fonamentació: 120 m
(1.775 km² ) | |
| 41° 58′ 48″ N, 2° 31′ 32″ E / 41.98°N,2.5256°E / 41.98; 2.5256 | |
La Presa de Susqueda és una obra d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La presa de Susqueda està situada al nord del terme a uns 7 quilòmetres d'Osor passant per Coll de Nafré.[1]
Descripció
Es tracta d'una obra d'ingenieria de dimensions faraòniques de 135 metres d'alçada i 360 de longitud de volta de coronació que té forma de clova d'ou.[1] Per la seva banda l'obertura angular de l'arc és de 97 graus; l'espessor màxima de la volta és de 21 metres i mig; l'alçada màxima dels estreps és de 33 metres; la capacitat total de desguàs és de 3.000 metres cúbics per segon; el volum total de formigó és de 650.000 metres cúbics; el volum total és 233 mil milions de litres d'aigua.[1] L'estructura de la presa està formada per 34 blocs.[1]
La presa entre altres finalitats, té com a tasca principal tancar l'embassament de Susqueda, el més gran del sistema del Ter amb dotze quilòmetres de llargada i tres i mig d'amplada.[1] Una de les parts més importants de la presa de Susqueda és el safareig esmorteïdor el qual té la funció d'esmorteir l'energia potencial de l'aigua quan salti per l'abocador lliure a la coronació.[1]
Està format per: una contrapresa, que embassarà un determinat nivell d'aigua, uns murs laterals que puguin aguantar les forces que el terreny li produeixen i finalment una solera que protegirà el desgast per l'erosió mecànica tant en la seva pròpia superfície com a l'estructura interior de la roca de recolzament. Les dimensions del safareig esmorteïdor són: 100 metres de longitud i 40 metres d'amplada.[1]
Actualment la funció del pantà és recollir l'aigua destinada a Barcelona i enviar aigua a la central hidroelèctrica per produir electricitat, però també regula el riu Ter i assegura la dotació d'aigua a les zones de regadiu de la província de Girona que són unes 50.000 hectàrees. També s'ha de dir que amb la construcció del pantà el perill dels aiguats a Girona ha disminuït notablement, fins al punt que es pot dir que no hi ha hagut cap més aiguat des de la seva construcció.[1]
Per realitzar una de les seves funcions, produir energia elèctrica, s'utilitza una central hidroelèctrica situada a quatre quilòmetres de la presa aigües avall aproximadament i és subterrània. Les dimensions de la central són: 54 metres de longitud, 20 metres d'amplada i 30 metres d'altura. Les turbines que s'utilitzen a la central de Susqueda són del tipus Francis, és a dir, turbines de reacció que estan totalment submergides en l'aigua d'impulsió. Les turbines tenen una potència total instal·lada de 75.660 KW. Els alternadors tenen una potència de 92.500 KVA i la producció anual és de 180.000.000 KWH.[1]
Història
El 1962, Hidroelèctrica de Catalunya S.A., va convocar un concurs entre diverses empreses de construcció espanyoles per a l'execució de l'obra de la presa. Dragados Construccions S.A. es van adjudicar l'obra. Un equip tècnic organitzat per Hidroelèctrica de Catalunya i encapçalat per l'enginyer Arturo Rebollo, van dur a terme la direcció tècnica de l'obra.[1]
El 1963 van començar l'execució dels accessos generals, les instal·lacions auxiliars i la preparació de la pedrera, la construcció d'una petita presa per la desviació del riu amb el túnel de desviació.[1]
Per poder construir la presa va caldre el treball de 1.600 persones, el moviment de dos milions de metres cúbics de terres, la utilització de 2.500 tones d'acer i 250.000 tones de ciment, i la inversió de 550 milions de pessetes.[1]
El 1964 es van finalitzar els treballs d'excavació. El 1965 es va abocar la primera tongada de formigó. El 1967 es va tancar el túnel de desviament i es va posar en marxa el funcionament de la central hidroelèctrica. Entre el 1966-1968 es va iniciar el tractament de formigó, es va finalitzar el cosit de la base de la presa i es va executar la pantalla d'impermeabilització i les pantalles de control i drenatge, i en el 1968 es van injectar les juntes de construcció.[1]
La construcció de la presa va estar envoltada de molta polèmica, tant per les manifestacions en contra de la població, com per les males condicions de treball dels operaris.[1]
