Premis Pompeu Fabra

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremis Pompeu Fabra
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimPompeu Fabra i Poch Modifica el valor a Wikidata
Vigència2008 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Format per
Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies
Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica
Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana
Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana
Premi Pompeu Fabra de l'àmbit socioeconòmic
Premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,[1] i, des de 2010, de la llengua occitana, en qualsevol punt del domini lingüístic.[2]

La creació dels premis data del 28 d'octubre de 2008, mitjançant una ordre vicepresidencial, i va a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística, per mitjà del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.[1] Un dels objectius dels premis és fomentar l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de l'occità, en els sectors de regulació privada.[1] L'adquisició del premi no comporta l'ingrés d'una dotació econòmica, sinó d'un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor Manuel Cusachs,[3] en el cas català, i d'un bust de Robèrt Lafont, de les mateixes característiques i fet pel mateix autor, en el cas del premi occità.[2]

Els premis consten de sis categories temàtiques (comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic, des de l'edició de 2012),[1] així com una categoria especial per la defensa, projecció i promoció de l'occità.[2]

Historial

Premi Pompeu Fabra

Edició Any Comunicació i noves tecnologies Àmbit socioeconòmic Projecció i difusió del català Trajectòria professional, científica o cívica Incorporació a la comunitat lingüística Voluntariat lingüístic
I 2008 Fundació puntCAT Grup Bon Preu Till Stegmann Aina Moll Saoka Kingolo -
II 2009 Google Galetes Trias Patrizio Rigobon Isabel-Clara Simó Giovanni CastroNota 1 -
III 2010 VilaWeb Moritz Bernat Lesfargues Albert Jané Celia Angulo -
IV 2012 Amical Wikimedia Grup Taurus Paul Preston Joan Veny Pius Alibek Hermez Hospital Sant Jaume d'Olot
V 2014 Núvol Establiments Viena Manel Joan Melià Ileana Belfiore Projecte Rossinyol. Universitat de Girona i Fundació Servei Solidari
VI 2016[4] Softcatalà Casa Ametller Anglo-Catalan Society Jordi Carbonell Liz Castro Punt de Referència
VII 2018[5] Associació de Publicacions Periòdiques en Català König Associació d'Editors en Llengua Catalana Mila Segarra i Jordi Mir Halldór Már Stefánsson Ramon Rom Sagristà
VIII 2020[6] Canal Malaia FilminCAT Txarango Lídia Pons i Joan Julià-Muné coral Canta amb el cor, del CNL de Reus Blanca Serra
IX 2022[7] Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l'IEC Fibracat Carla Simón Miquel Strubell (post mortem) Shazra Javed Jordi Esteban
X 2024

Premi Robèrt Lafont

Edició Any Defensa, projecció i
promoció de l'occità
I 2010 Pèire Bec
II 2012 Felip Gardy
III 2014 Jacme Taupiac
IV 2016 Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran
V 2018[5] Georg Kremnitz
VI 2020 Frederic Vergés Bartau
VII 2022[7] Xavier Lamuela i Lissa Escala
VIII 2024

Premi Pompeu Fabra anterior

Hi havia hagut un Premi Pompeu Fabra anterior, acordat, entre altres, per l'Institut d'Estudis Catalans per tercera vegada el 1973 al filòleg britànic Max Woodfield Wheeler.[8]

Notes

Nota 1: Giovanni Castro fou un ciutadà colombià que feia 10 anys que residia a Catalunya quan va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 5-11-10).
  3. ↑ Premis Pompeu Fabra, Blogspot.com - Gazophylacium (consulta: 26-12-09).
  4. ↑ «Jordi Carbonell, Liz Castro, Softcatalà i Casa Ametller guanyen els Premis Pompeu Fabra 2016». Ara, 08-04-2016 [Consulta: 8 abril 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «La consellera de Cultura presideix la cerimònia de lliurament dels VII premis Pompeu Fabra i del V Premi Robèrt Lafont». Generalitat de Catalunya, 23-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 24 octubre 2018].
  6. ↑ «Canal Malaia guanya un Premi Pompeu Fabra». Núvol, 04-12-2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Carla Simon, Fibracat TV, Paraulògic i el portal de recursos de l'IEC, principals guardonats dels Premis Pompeu Fabra 2022, que atorga el Departament de Cultura». Govern.cat, 05-12-2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
  8. ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
  9. ↑ Google i Isabel-Clara Simó, entre els guardonats amb els Premis Pompeu Fabra pel seu impuls i defensa del català, Avui, 21 de desembre 2009 (consulta: 26-12-09).

Enllaços externs

  • Generalitat de Catalunya - Premis Pompeu Fabra
  • Generalitat de Catalunya - Premi Robèrt Lafont