Premi Josep Vallverdú

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Josep Vallverdú
Imatge
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimJosep Vallverdú i Aixalà Modifica el valor a Wikidata
Vigència1984 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióLleida Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya i Principat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perPaeria de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcultura.paeria.cat… Modifica el valor a Wikidata

El Premi Josep Vallverdú d'assaig és un premi literari en llengua catalana convocat anualment per la Paeria de Lleida des de l'any 1984 i està dotat amb 9.000 euros. Al guardó hi poden optar obres inèdites i és atorgat públicament al mes de novembre.[1]

Obres guanyadores

  • 1984: Núria Perpinyà i Xavier Macià per La poesia de Gabriel Ferrater
  • 1985: Àngel Castiñeira per Àmbits de la Postmodernitat
  • 1986: Vidal Vidal per Les rutes de Ponent
  • 1987: Josep M. Casasús per El periodisme a Catalunya
  • 1988: Oriol Pi de Cabanyes per Repensar Catalunya
  • 1989: Carme Arnau per Miralls màgics. Aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda
  • 1990: Gerard Vergés per Eros i art
  • 1991: Xavier Duran per Les cruïlles de la utopia
  • 1992: Enric Bou per Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques
  • 1993: Xavier Lamuela per Estandardització i establiment de les llengües
  • 1994: Josep Piera per El paradís de les paraules
  • 1995: Núria Bou per La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood
  • 1996: Salvador de Brocà per Les arrels romàntiques del present
  • 1997: Ramon Camats per Les emocions de poder
  • 1998: Ferran Sàez per El crepuscle de la democràcia
  • 1999: Lluís Quintana per La paradoxa del majordom. Guia pràctica per reconèixer un esnob (i no tornar-s'hi)
  • 2000: Ramon Camats per El llegat d'Antígona. El principi de desobediència civil
  • 2001: Jordi Julià per Un segle de lectura. Assaig de literatura contemporània i el seu estudi
  • 2002: Francesc Torralba per Un altre món és possible? Educar després de l'Onze de Setembre
  • 2003: Francesc Burguet per Les trampes dels periodistes
  • 2004: Pere Ballart per El riure de la màscara
  • 2005: Jordi Ramírez per Les pel·lícules del laberint
  • 2006: Eduard Vilella per Doble contra senzill
  • 2007: Josep J. Conill per Submarins de butxaca. Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus
  • 2008: Joaquim Espinós per Història d'un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana
  • 2009: Elena Yeste per L'era de l'hipermemòria. Revisionisme en temps de tardor
  • 2010: Ramon Usall per Futbol per la llibertat
  • 2011: Eusebi Ayensa per D'una nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna
  • 2012: Miquel Pueyo i Ernest Benach per Mort certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa
  • 2013. Pere Franch per La guerra explicada des del Despatx Oval. Com els presidents nord-americans justifiquen l'acció bèl·lica en el seu discurs
  • 2014: Carlos Miguel Ruiz per La digitalització de l'altre
  • 2015: Xavier Duran per L'individu transparent. Dels raigs X al big data
  • 2016: M. Àngels Cabré per Miralls creuats Roig/Capmany
  • 2017: Joan Garcia del Muro i Solans per Good bye, veritat: una aproximació a la postveritat[2]
  • 2018: Josep Ballester per Atles d'aigua i pedra[3]
  • 2019: Jordi Romeu per Les arnes de Bendicó[4]
  • 2020: Lourdes Toledo per La inquietud (Dietari 2018-2019)[5]
  • 2021: Eusebi Ayensa per De l'una a l'altra riba[6]
  • 2022: Josep Maria Sala-Valldaura per La serp i la poma. Al voltant del llenguatge poètic[7]

Referències

  1. ↑ «http://cultura.paeria.cat/literatura/premis-literaris». [Consulta: 14 juliol 2017].
  2. ↑ «En l'era de la postveritat, acceptem que ens menteixin». betevé, 18-01-2019. [Consulta: 20 gener 2019].
  3. ↑ «Els Premis Literaris de Lleida reconeixen obres inspirades en la natura». Catalunya Ràdio, 16-11-2018. [Consulta: 16 desembre 2018].
  4. ↑ «El periodista Jordi Romeu guanya el Premi Vallverdú d'assaig i Anna Garcia el Màrius Torres de Poesia». CCMA, 15-11-2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  5. ↑ 324cat. «La periodista Lourdes Toledo guanya el Premi Vallverdú d'assaig i Meritxell Cucurella-Jorba el Màrius Torres de poesia», 20-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  6. ↑ «Eusebi Ayensa guanya el Premi Vallverdú amb ‘De l’una a l’altra riba’ i Francesc Pastor el Màrius Torres amb ‘Ànima’». La República, 19-11-2021 [Consulta: 9 juny 2022].
  7. ↑ «Josep Maria Sala-Valldaura i Marina Miralles guanyen els Premis Literaris de Lleida 2022». Segre, 18-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].