Premi Joan Crexells de narrativa

Premi Joan Crexells de narrativa

Tipus	premi literari
Epònim	Joan Crexells i Vallhonrat
Interval de temps	1928  -
Data de publicació	2020
Estat	Espanya
Llengua del terme, de l'obra o del nom	català
Gènere	narració
Conferit per	Ateneu Barcelonès

El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.

Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.

El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atenea i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. A partir de 2005 el premi va anar acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros i el 2008 s'hi va incorporar un nou guardó, obra de l'artista plàstic Antoni Llena. El 2013 la dotació va baixar a 4.000 euros, el 2015 va quedar sense dotació econòmica^[1] i el 2016 es va tornar a dotar el premi amb 4.000 euros.^[2]

Obres guanyadores

Primera etapa

• 1928 Desert
• 1929, Joan Puig i Ferreter, per El cercle màgic
• 1930, Miquel Llor, per Laura a la ciutat dels sants
• 1931, Prudenci Bertrana, per L'hereu
• 1932, Josep Maria de Sagarra, per Vida privada
• 1933, Carles Soldevila, per Valentina
• 1934, Maria Teresa Vernet, per Les algues roges
• 1935, Ernest Martínez i Ferrando, per Una dona s'atura al camí
• 1936, Francesc Trabal, per Vals
• 1937, Mercè Rodoreda, per Aloma
• 1938, Noel Clarasó, per Francis de Cer

Segona etapa

• 1982, Joan Perucho, per Les aventures del cavaller Kosmas
• 1983, Pere Gimferrer, per Fortuny
• 1984, Pau Faner, per Fins al cel
• 1985, Maria Barbal, per Pedra de tartera
• 1986, Pere Calders, per Gaeli i l'home de Déu
• 1987, Baltasar Porcel, per Les primaveres i les tardors
• 1988, Jesús Moncada, per Camí de sirga
• 1989, Miquel de Palol i Muntanyola, per El jardí dels set crepuscles
• 1990, Miquel Àngel Riera, per Illa Flaubert
• 1991, Jaume Cabré, per Senyoria
• 1992, Robert Saladrigas, per El sol de la tarda
• 1993, Víctor Mora Pujadas, per La dona dels ulls de pluja
• 1994, Carme Riera, per Dins el darrer blau
• 1995, Maria Mercè Marçal, per La passió segons Renée Vivien
• 1996, Joan Francesc Mira, per Borja Papa
• 1997, Jesús Moncada, per Estremida memòria
• 1998, Martí Domínguez, per Les confidències del comte de Buffon
• 1999, David Castillo, per El cel de l'infern
• 2000, Baltasar Porcel, per El cor del senglar
• 2001, Joan Agut, per El mestre de Taüll
• 2002, Ferran Torrent, per Societat limitada
• 2003, Emili Teixidor, per Pa negre
• 2004, Joan-Lluís Lluís, per El dia de l'ós
• 2005, Joan-Daniel Bezsonoff, per Les amnèsies de Déu
• 2006, Miquel Maria Gibert, per La victòria de la creu
• 2007, Edgar Cantero, per Dormir amb Winona Ryder
• 2008, Joan Francesc Mira, per El professor d'història
• 2009, Vicenç Pagès, per Els jugadors de Whist
• 2010, Antoni Vives, per El somni de Farringdon Road
• 2011, Jaume Cabré, per Jo confesso
• 2012, Josefa Contijoch, per Sense alè^[3]
• 2013, Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs
• 2014, Manuel Baixauli, per La cinquena planta^[4]
• 2015, Joan Benesiu per Gegants de gel^[5]
• 2016, Joan Buades Beltran per Crui^[6]
• 2017, Desconvocat
• 2018, Melcior Comes per Sobre la terra impura
• 2019, Toni Sala per Persecució^[7]
• 2020, Àlvar Valls per Entre l'infern i la glòria^[8]
• 2021, Joan-Lluís Lluís per Junil a les terres dels bàrbars^[9]
• 2022, Mar Bosch Oliveras per L'edat dels vius^[10]

Referències

Enllaços externs

• Web del Premi Crexells Arxivat 2013-04-04 a Wayback Machine.