Pompeia Plotina
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | c. dècada del 70 dC Nimes | ||||
Mort | 121 (Gregorià) (41/51 anys) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | filòsofa | ||||
Període | Alt Imperi Romà | ||||
Altres | |||||
Títol | Augusta (en) | ||||
Família | Dinastia Antonina | ||||
Cònjuge | Trajà | ||||
Pares | Lucius Pompeius (en) i valor desconegut | ||||
Germans | Pompeia Marullina (en) |
Pompeia Plotina (m. 121 - 122) (en llatí Pompeia Plotina) va ser l'esposa de Trajà, amb qui es va casar molt abans del seu ascens al tron imperial.
Va acompanyar a l'emperador quan aquest va fer la seva entrada triomfal a Roma. Va ser una emperadriu que va afegir les seves virtuts a les de Trajà (modèstia i noblesa d'esperit), car era amable, intel·lectual i benèvola.[1][2][3][4]
Va viure en perfecta convivència i entranyable amistat amb Marciana (la germana del seu marit) i ambdues van rebre, per part del Senat, el títol i els honors d'augusta, al voltant de l'any 105. No va tenir fills, però va influir en la decisió del seu marit -poc abans de morir- d'adoptar Hadrià, per qui Plotina sentia una gran estima. Plotina, que havia acompanyat el seu espòs en la seva última expedició contra els parts, va tornar a Roma amb una urna d'or que contenia les restes del seu marit i les va dipositar a la Columna de Trajà. Cap a l'any 121-122 va morir de manera natural i, llavors, l'emperador Hadrià, a part d'erigir una basílica en el seu honor a prop de Nemausus, l'actual Nimes (que ha donat motiu a la idea molt tradicional, però mancada de proves, que era gal·la i natural d'aquella ciutat), va manar que se li retessin honors divins, passà a ser anomenada Diva Plotina i comptà amb les seves pròpies sacerdotesses (Flaminica Divae Plotinae).
Referències
Precedida per: | Emperadriu de Roma
| Succeïda per: |