Picocassette
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Picocassette_and_Compact_Cassette.jpg/220px-Picocassette_and_Compact_Cassette.jpg)
El picocassette és un mitjà d'emmagatzematge d'àudio introduït per Dictaphone en col·laboració amb JVC el 1985. És aproximadament la meitat de la mida de l'anterior microcassette (en superfície) i estava pensat per a dispositius de dictat altament portàtils.[1] Amb una velocitat de cinta de 9 mil·límetres per segon, cada casset podia suportar fins a 60 minuts de dictat, 30 minuts per costat.[2] La relació senyal-soroll era de 35 db. La dimensió més gran del picocasset (amplada) era prop de 4,2 cm.[3]
Referències
Bibliografia
- «Apéndice: Sistemas Compac Casstte y Microcassette». A: Alta Fidelidad: Biblioteca Practica del Sonido. Cinta Encapsulada Casetes. España: Nueva Lente, Ediciones S.A., 1987, p. 64. ISBN 84-7534-286-8.
Vegeu també
- Mini-cassette
- Microcassette
- Compact cassette
Enllaços externs
- «¿Cómo funciona un grabador de cinta?» (en castellà). electronica-basica.com. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 22 setembre 2019].
- «Historia de la gravació magnètica», 2019. Arxivat de l'original el 2013-02-02. [Consulta: 24 setembre 2019].(alemany)
- «The History of Magnetic Recording» (en anglès). h2g2.com.