Philippe Torreton

Infotaula de personaPhilippe Torreton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Rouen (França) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Comédie-Française
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, productor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnne-Marie Étienne Modifica el valor a Wikidata
ParellaClaire Chazal (2003–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsSimon Torreton (en) Tradueix
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0868881 Allocine: 15344 Allmovie: p198102 TMDB.org: 23669
Musicbrainz: e944f302-8ba6-4f7e-9118-360922628491 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Torreton (Rouen, 13 d'octubre de 1965) és un actor francès que ha participat en diferents pel·lícules, documentals i obres de teatre.[1][2] Va formar part de la Comédie-Française entre els anys 1990 i 1999, i es va convertir l'any 1997 en el primer actor d'aquest teatre a guanyar el Premio César per la seva actuació en la pel·lícula Capitaine Conan.[3] També ha guanyat el Prix Lumière al millor actor l'any 2000 per la pel·lícula Avui comença tot i el premi al millor actor del Festival de Cinema Francòfon d'Angulema l'any 2011 per la pel·lícula Présumé Coupable.[1]

EL'any 2008 es va presentar en les llistes del Partit Socialista a les eleccions municipals de París. Va aconseguir ser elegit Conseller de París al IX Districte, però va renunciar al seu càrrec l'any 2010 en no residir a la ciutat.[4] A les eleccions presidencials franceses de 2012 va donar suport François Hollande[5] i va escriure una carta oberta recriminant Gerard Depardieu el seu "exili fiscal".[6] Fou parella de la periodista Claire Chazal entre el 2003 i 2007.

El gener de 2016 va participar en un col·lectiu de personalitats favorables a una coalició de socialistes i ecologistes.[7] A les eleccions presidencials franceses de 2017 va fer una crida a barrar el pas a una possible victòria de la candidata del FN Marine Le Pen.[8]

Filmografia

  • 1990. Dernier Regard (curtmetratge)
  • 1991. La Neige et le Feu
  • 1992. L.627
  • 1993. Une nouvelle vie
  • 1994. Le petit qui attend le facteur
  • 1994. L'Ange noir
  • 1994. Oublie-moi
  • 1995. L'Appât
  • 1996. Le Bel été 1914
  • 1996. Capitaine Conan
  • 1998. Avui comença tot
  • 2000. Tôt ou tard
  • 2000. Félix et Lola
  • 2001. Les Trois Théâtres
  • 2001. Les Vertiges de l'amour
  • 2002. Monsieur N.
  • 2003. Corps à corps
  • 2003. Dear Hunter (curtmetratge)
  • 2004. L'Équipier
  • 2005. Les Chevaliers du ciel
  • 2005. Le Grand Meaulnes
  • 2006. Jean de la Fontaine, le défi
  • 2008. Ulzhan
  • 2009. Banlieue 13 - Ultimatum
  • 2011. Présumé Coupable
  • 2011. L'ordre et la morale
  • 2011. L'Art d'aimer
  • 2012. Tous Cobayes ?
  • 2013. L'Écume des jours
  • 2013. La Pièce manquante

Teatre

  • 1990. Leben des Galilei
  • 1990. La antífona
  • 1990. Huis Clos
  • 1990. Lorenzaccio
  • 1990. La mère coupable
  • 1991. Fadren
  • 1991. El malalt imaginari
  • 1992. Antígona
  • 1992. La serva amorosa
  • 1992. George Dandin
  • 1993. Aujourd'hui ou les Coréens
  • 1993. Le Faiseur
  • 1994, 2001. Hamlet
  • 1995. Il barbiere di Siviglia
  • 1998. Les Fourberies de Scapin
  • 1999-2000. Enric V
  • 2001-2002. On ne refait pas l'avenir
  • 2003-2004. Le Limier
  • 2005. Ricard III
  • 2006-2007. Desdichado por ser inteligente
  • 2007-2008. Dom Juan
  • 2009. Tot esperant Godot
  • 2009. Oncle Vania
  • 2010. Un pied dans le crime
  • 2012, 2014. Cyrano de Bergerac

Premis

Referències

  1. 1,0 1,1 Allocine. «Philippe Torreton» (en francès). [Consulta: 11 gener 2014].
  2. Artmedia. «Philippe Torreton» (en francès). [Consulta: 12 gener 2014].
  3. Le Livre de Poche. «Philippe Torreton» (en francès). [Consulta: 22 gener 2014].
  4. Heurtaut, D. «Philippe Torreton démissionne de son mandat d'élu PS de Paris» (en francès). , 19-11-2010 [Consulta: 28 gener 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-18. [Consulta: 23 febrer 2020].
  5. « Les "hollandais" de la culture. Ces artistes qui le soutiennent », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », jeudi 10 mai 2012, page 32.
  6. Alors Gérard, t’as les boules ? - Libération, 17 décembre 2012
  7. Un collectif de personnalités réclame une primaire à gauche en 2016 - article du 11/01/2016 - Le Monde
  8. Thomas Romanacce, « Sattouf, Torreton, Le Clézio,... Ils montent au front contre Marine Le Pen », lefigaro.fr, 27 avril 2017.

Bibliografia

  • Comme si c'était moi. París: Le Seuil, 2004, p. 256. ISBN 978-2-0206-3975-0. 
  • Petit lexique amoureux du théâtre. París: Éditions Stock, 2009, p. 252. ISBN 978-2-2340-6333-4. 
  • Mémé. París: Éditions L'Iconoclaste, 2014, p. 162. ISBN 978-2-9133-6661-9. 
  • Cher François : lettres ouvertes à toi, Président, Flammarion, 2015, 220 pàgines, ISBN 978-2081334878.
  • Thank you, Shakespeare !, Flammarion, 2016, 173 pàgines, ISBN 978-2-0813-7954-1.
  • Jacques à la guerre, Plon, 2018, 384 pàgines, ISBN 978-2-259-26364-1.
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i no espanyols.
1958-1962
1965-1983‡
1984-ara
Registres d'autoritat