Paladí

Mort de Rotllan (manuscrit il·lustrat)

Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval.[1] Han protagonitzat diverses gestes de l'anomenada Matèria de Bretanya tot i que l'ús del terme es va ampliar per incloure altres guerres llegendaris. El nombre de paladins canvia segons la versió oral conservada,[2] però els més freqüents són Rotllà, Olivier, Jean Turpin, Ogier, Huon de Bordeus, Fierabràs, Renaud i Ganeló. Al Renaixement es va popularitzar la figura d'Orlando. L'origen del nom és una derivació de palatinus (de palau o de la Capella Palatina), que designava un càrrec de la cort carolíngia[3] heretat, sembla ser, dels nádor d'Hongria, els segons en importància després de la família del rei. Probablement el nombre de dotze fos un afegit posterior, per semblança amb els apòstols.

Referències

  1. ↑ Bulfinch, T. Legends of Charlemagne: Or, Romance of the Middle Ages. J.E. Tilton, 1863, p. 1. ISBN 978-1-4047-2165-4. 
  2. ↑ Paris, G. Histoire poetique de Charlemagne par Gaston Paris (en francès). Franck, 1865, p. 418. 
  3. ↑ The British Magazine and Monthly Register of Religious and Ecclesiastical Information, Parochial History, and Documents Respecting the State of the Poor, Progress of Education, &c. J. Turrill, 1842, p. 623.