O Globo

Infotaula de publicacions periòdiquesO Globo

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic, diari i premsa de referència Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaportuguès brasiler Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici29 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata
FundadorHerbert Moses i Irineu Marinho Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGrupo Globo Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdicgran format Modifica el valor a Wikidata
EditorRoberto Irineu Marinho Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Nominacions i premis
Premis
Identificadors
ISSN2178-5139 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weboglobo.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: jornaloglobo Twitter (X): JornalOGlobo Modifica el valor a Wikidata

O Globo és un diari fundat el 29 de juliol de 1925 amb seu a Rio de Janeiro (Brasil) i és el 2n diari amb major tirada del país i amb major nombre de lectors en la versió en línia.[a]

Fou fundat pel periodista Irineu Marinho, propietari del diari vespertí A Noite. Per intentar ampliar el públic del diari creà un nou diari matutí.[2] A la mort d'Irineu, poques setmanes després de la fundació del diari (21 d'agost),[3] aquest fou heretat pel seu fill Roberto Marinho, qui liderà l'empresa fins a la seva mort el 2003.[2] Gràcies a l'èxit del diari, aconseguí un ascensió econòmica i política que creà un conglomerat de mitjans de comunicació, el Grupo Globo, que avui dia agrupen una televisió (TV Globo), una ràdio i l'Editorial Globo, entre d'altres.[4]

Seu del diari en el día del cop militar de 1964.

Es considera que la seva línia editorial és conservadora. En el passat, O Globo va donar suport als cops militars de 1930 i 1964.[5][6] El 1986, el consorci va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats per la «considerable tasca comunicativa duta a terme en l'àmbit de la premsa, ràdio i televisió al món iberoamericà».[7]

Notes

  1. Dades del 1r semestre de 2023.[1]

Referències

  1. Yahya, Hanna. «Jornais registram queda no digital pela 1ª vez desde 2017» (en portuguès brasiler). Poder 360, 01-08-2023. [Consulta: 4 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Morre jornalista Roberto Marinho» (en portuguès brasiler). Assemblea Legislativa de São Paulo, 07-08-2003. [Consulta: 4 octubre 2023].
  3. «IRINEU MARINHO» (en portuguès brasiler). Museu da TV. [Consulta: 4 octubre 2023].
  4. Schuh, Antonio; Díez Vial, Isabel «La diversificación en las empresas de medios: el caso de Globo en Brasil». GCG: revista de globalización, competitividad y gobernabilidad, 3, 3, 2009, pàg. 90–105. ISSN: 1988-7116.
  5. «Roberto Marinho influiu durante sete décadas» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-08-2003. [Consulta: 4 octubre 2023].
  6. da Silva, Heber Ricardo. «Jornais liberais e o campo político durante a transição democrática». A: A democracia impressa: transição do campo jornalístico e do político e a cassação do PCB nas páginas da grande imprensa, 1945-1948 (PDF) (en portuguès). São Paulo: UNESP, 2009. ISBN 978-85-7983-012-9. 
  7. «Grupo de Comunicación Globo - Premiados» (en castellà). Premios Princesa de Asturias. [Consulta: 4 octubre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

  • O Globo Online (portuguès)
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: María Zambrano  · 1982: Mario Bunge  · 1983: diari El País  · 1984: Claudio Sánchez Albornoz  · 1985: Josep Ferrater i Mora  · 1986: grup O Globo  · 1987: revistes El Tiempo i El Espectador  · 1988: Horacio Saénz  · 1989: Pedro Laín Entralgo i Fondo de Cultura Económica  · 1990: Universidad José Simeón Cañas  · 1991: Luis María Ansón  · 1992: Emilio García Gómez  · 1993: revista Vuelta  · 1994: missions espanyoles a Ruanda i Burundi  · 1995: Agència EFE i José Luis López Aranguren  · 1996: Indro Montanelli i Julián Marías Aguilera  · 1997: Václav Havel i CNN  · 1998: Reinhard Mohn  · 1999: Instituto Caro y Cuervo  · 2000: Umberto Eco  · 2001: George Steiner  · 2002: Hans Enzensberger  · 2003: Ryszard Kapuściński i Gustavo Gutiérrez Merino  · 2004: Jean Daniel  · 2005: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Camões, Alliance Française, Società Dante Alighieri i British Council  · 2006: National Geographic Society  · 2007: revistes Nature i Science  · 2008: Google  · 2009: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic  · 2010: Zygmunt Bauman i Alain Touraine  · 2011: Royal Society  · 2012: Shigeru Miyamoto  · 2013: Annie Leibovitz  · 2014: Quino  · 2015: Emilio Lledó  · 2016: James Nachtwey  · 2017: Les Luthiers  · 2018: Alma Guillermoprieto  · 2019: Museu del Prado