Nebulosa de l'Halter

Nebulosa de l'Halter
Tipus	nebulosa planetària
Tipus espectral (estel)	DAO.6[1]
Descobert per	Charles Messier[2]
Data de descobriment	12 juny 1764[2]
Constel·lació	Guineueta
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	376,2935 pc [3]
Radi	0,5 a. ll.[4]
Magnitud absoluta	−0,5[2]
Magnitud aparent (V)	14,089 (banda V)[2]
Temperatura efectiva	11.000 K[5]
Paral·laxi	2,6575 mas[3]
Moviment propi (declinació)	3,682 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	10,496 mas/a [3]
Velocitat radial	−42 km/s[6]
Gravetat superficial equatorial	5.000.000 cm/s²[5]
Ascensió recta (α)	19h 59m 36.3632s[3]
Declinació (δ)	22° 43' 16.3124''[3]
Part de	Braç d'Orió
Catàlegs astronòmics
NGC	6853
M 27 (Catàleg Messier) NGC 6853 (New General Catalogue) 2MASX J19593637+2243157 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) PLX 4735 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) BD+22 3878 (Bonner Durchmusterung) CSI+22-19572 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GCRV 12336 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) IRAS 19574+2234 (IRAS) PK 060-03 1 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PK 060-03 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PLX 4735.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) 1RXS J195936.2+224309 (1RXS) 2EUVE J1959+22.7 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) EUVE J1959+22.7 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) RX J1959.6+2243 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) Gaia DR2 1827256624493300096 (Gaia Data Release 2)

Messier 27 (També coneguda com a Nebulosa de l'Halter (Dumbbell en anglès), M 27, or NGC 6853). És una nebulosa planetària en la constel·lació de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier el 1764.

La nebulosa de l'Halter és especialment brillant i posseeix un diàmetre aparent molt gran, ja que la part més lluminosa ocupa 1/5 de la que ocupa la Lluna. La seva velocitat d'expansió és 6,8 segons d'arc per segle i la seva edat estimada és de 3.000 o 4.000 anys.

L'estrella central que va originar la nebulosa té una magnitud aparent de 13,5, el que la fa difícilment observable per a un astrònom novell: és una nana blanca de color blau molt calenta (85 000K). La seva massa va ser estimada el 1999 per Napiwotzki en 0.56 ± 0.01 de la massa solar. Aquest estrella podria estar acompanyada d'una altra, encara més feble (magnitud 17) a 6,5 segons d'arc de distància aparent.

Estructura

Com a moltes nebuloses planetàries, la nebulosa de l'halter conté «nusos». La seva regió central està marcada per efusiones de nusos foscos i brillants i les cues fosques associades. L'aparença dels nusos varia des d'objectes simètrics amb cua fins a objectes irregulars sense cua. De la mateixa manera que a la nebulosa de l'Hèlix i la nebulosa de l'Esquimal, els caps dels nusos tenen cúspides brillants que són fotoionitzacions locals.

Observació

En bones condicions meteorològiques l'M27 és observable amb binoculars. Amb un telescopi a partir de 150 o 200 mm s'observa més fàcilment el «cor» brillant.

Referències

Enllaços externs

• SEDS (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
• APOD. «M27: Not a Comet» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2018].