Nasal palatal sonora

Infotaula IPANasal palatal sonora
ɲ
Número AFI118
Codificació
Entitat (decimal)ɲ
Unicode (hex)U+0272
X-SAMPAJ
Kirshenbaumn^
Braille⠿ (braille pattern dots-123456)
Imatge
So
noicon
font · ajuda
Infotaula IPANasal alveolopalatal
n̠ʲ
ɲ̟
ȵ

La consonant nasal palatal sonora es representa [ɲ] a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior. És un so present a moltes llengües actuals, com en català, castellà, francès, italià, grec modern, hongarès, etc.

Característiques

  • Es comporta com una oclusiva perquè hi ha una interrupció total del pas de l'aire.
  • El punt d'articulació és palatal perquè la llengua es recolza al paladar.
  • És un so nasal perquè l'aire surt al mateix temps per la boca i pel nas.
  • Totes les consonants nasals són sonores per definició.

En català

El català té aquest fonema, que està representat ortogràficament pel dígraf NY, com a canya. La majoria d'idiomes romànics tenen un dígraf per escriure'l (nh, gn, ny, nn), tot i que algunes llengües com el castellà que posseeixen una lletra modificada (ñ).

L'ocurrència d'aquest fonema en català és escassa, però, a diferència d'altres llengües que també el tenen, pot aparèixer tant en obertura com en coda sil·làbica, tret de coda a l'interior del mot. Tot i això, el context més freqüent, amb diferència, és l'obertura intervocàlica.

Aquest fonema, en català, té molt poca variació dialectal i està ben consolidat a tots els contextos en què apareix a tots els dialectes. Com a realitzacions alternatives, cal destacar dos fenòmens dialectals:

  • En alguerès es produeix una despalatalizació cap a [n] quan apareix en posició de coda (per exemple, any > [an]).
  • En mallorquí es produeix una assimilació de punt d'articulació amb segregació de [j] quan una /ɲ/ en coda entra en contacte amb una altra consonant (per exemple, anys > [ajns]).

Així mateix, a tots els dialectes es pot trobar [ɲ] com a al·lòfon de /n/ (en mallorquí, també de /m/) quan una /n/ en coda es troba amb una consonant palatal per fonètica sintàctica (per exemple, un llamp > u[ɲ] llamp).

Pel que fa a l'etimologia d'aquest fonema, cal destacar que en català és un fonema evolutiu, ja que en llatí no existia, provinent sempre de nasals llatines palatalitzades. Al llarg de l'evolució del llatí fins al català, s'han palatalitzat tres contextos de nasals:

  • El grup consonàntic -GN-: PUGNU > puny
  • El grup secundari -NY- (Y és la grafia que representa una [j] en gramàtica històrica): ll. clàssic ARANEA > ll. vulgar ARANYA (ARAN[j]A) > aranya
  • El grup consonàntic -NN-: ANNU > any.
  • Vegeu aquesta plantilla
Vocals

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.