Mir-Hossein Mousavi
Nom original | (az) Mir Hüseyn Musəvi (fa) میرحسین موسوی خامنه | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | (fa) میرحسین بن اسماعیل موسوی خامنه 29 setembre 1941 (82 anys) Khamaneh (en) | ||||||||||||||||||||||||
Primer Ministre de l'Iran | |||||||||||||||||||||||||
31 d'octubre del 1981 – 3 d'agost del 1989 | |||||||||||||||||||||||||
← Mohammad-Reza Mahdavi Kani Càrrec abolit → | |||||||||||||||||||||||||
Ministre d'Afers exteriors | |||||||||||||||||||||||||
15 d'agost del 1981 – 15 de desembre del 1981 | |||||||||||||||||||||||||
← Mohammad-Ali Rajai Ali Akbar Velayati → | |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Iranià | ||||||||||||||||||||||||
Religió | Xiisme (Imamisme) | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat Shahid Beheshti | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, periodista, assagista, arquitecte, pintor, escriptor | ||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat Tarbiat Modares | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Independent | ||||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||||
Família | Hashemites of Iran (en) | ||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Zahra Rahnavard | ||||||||||||||||||||||||
Condemnat per | manifestació | ||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||||||||||
Lloc web | kaleme.org | ||||||||||||||||||||||||
|
Mir-Hossein Mousavi (persa: میرحسین موسوی) (Khamaneh, Azerbaidjan Oriental, 29 de setembre de 1941) és un arquitecte i polític iranià. Està casat amb l'artista Zahra Rahnavard.
Graduat en arquitectura a la Universitat Nacional de Teheran el 1969, és expert en arquitectura islàmica tradicional.
Entre 1981 i 1989, coincidint amb la presidència d'Ali Khamenei, va exercir com a primer ministre de la República Islàmica de l'Iran, però posteriorment es va abolir el càrrec.
Divendres 12 de juny de 2009, es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials i va prometre un govern més tecnocràtic i millors relacions amb Occident. Com a resultat de la seva campanya, va arrossegar entusiastes joves, intel·lectuals i alguns líders iranians ja ancians, i va esdevenir un candidat rival del president Mahmud Ahmadinejad, qui va aconseguir la reelecció amb el suport de camperols, militars i clergues conservadors.[1][2]