Marta Sánchez Soler

Infotaula de personaMarta Sánchez Soler
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans, sociòloga Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2016)  100 Dones de la BBC Modifica el valor a Wikidata

Marta Sánchez Soler (França, 1941) és una sociòloga i activista mexicana. És la presidenta del Moviment Migrant Mesoamericà (MMM), moviment iniciat el 2006, que té com a objectiu ajudar a les mares de migrants desapareguts a trobar els seus migrants perduts, viatjant a través de caravana durant diversos dies al llarg de les rutes que solen fer durant el viatge il·legal als Estats Units.[1][2]El 2016, va ser una de les 9 dones llatinoamericanes més influents en la llista 100 Women (BBC).[3][4]

Biografia

Sánchez Soler va néixer a França l'any 1941, filla d'uns refugiats que fugien de l'Espanya franquista. Es va criar a Mèxic i després va completar els seus estudis universitaris als Estats Units,[5] especialitzant-se en ciències socials a la Universitat Estatal de San Diego de Califòrnia.[6] El seu segon marit, José Jacques y Medina, era un activista estudiantil, que va fugir als Estats Units per evitar una detenció durant el Moviment Estudiantil Mexicà de 1968.[5][7]

Carrera

En la primera part de la seva carrera, Sánchez va treballar com a mestra en l'àrea marginada del sud de Califòrnia.[6] Després va passar molts anys treballant amb poblacions empobrides. Fins a la dècada de 1990 Sánchez va treballar en l'educació i defensa dels drets humans de les persones marginades.[8] Va ser responsable d'implementar el Memoràndum d'Entesa sobre Educació d'Adults a la Baixa Califòrnia, que va ser signat pels presidents de Mèxic i dels Estats Units. Va desenvolupar materials educatius regionals a la Baixa Califòrnia per millorar la qualitat de l'educació impartida als estudiants migrants. Com professora, va ajudar a millorar l'educació de poblacions considerades geogràficament disperses i marginades a la Baixa Califòrnia.[9]

El 2005, Sánchez va ajudar a establir la Caravana de Mares Centreamericanes, on les mares busquen als seus fills que poden haver estat arrestats, segrestats o desapareguts en el seu viatge per Mèxic als Estats Units.[8] Cada any, des de la fundació del grup, mares de tots els països centreamericans es reuneixen i busquen en les rutes migratòries els membres de la família que han desaparegut. Per sensibilitzar sobre el tema, Sánchez participa en conferències, com la 2a Reunió Mesoamericana de Defensors dels Drets Humans, celebrada en El Salvador el 2013.[10]

El 2006, Sánchez i el seu marit, van fundar el Moviment Mesoamericà de Migrants, per facilitar millor les caravanes i pressionar per l'acció governamental per protegir als migrants.[11] Juntament amb el moviment, Sánchez Soler opera una caravana amb mares centreamericanes d'Hondures, Nicaragua, El Salvador i Guatemala, que viatgen cada any per trobar als seus fills i conscienciar sobre els riscos que enfronten els migrants.[12] Viatjant al llarg de Mèxic, però amb el focus a la frontera sud-est per on la majoria dels migrants entren al país, Sánchez ha liderat grups durant més d'una dècada, que ha permès la localització de més de 250 centreamericans entre els desapareguts.[11]

Sánchez i altres tres activistes, Pilar Arrese Alcala, Claudia Medina Tamariz i Brenda Rangel Ortiz van assistir a la Cimera de Líders Nord-americans a mitjan 2016 per instar als líders del Canadà, Mèxic i els Estats Units a fer front als problemes de detenció, desaparició i tortura, que han assotat a diversos estats de Mèxic durant l'última dècada a conseqüència de la guerra contra les drogues.[13]

Referències

  1. ↑ Ávila, 2015, p. 895.
  2. ↑ Chávez, 2015, p. 39.
  3. ↑ BBC, 2016.
  4. ↑ BBC Mundo, 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 Maurer i Sälzer, 2015, p. 8.
  6. ↑ 6,0 6,1 Revista Líder Empresarial, 2016.
  7. ↑ Marlo, 2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ríos Navarrete, 2015.
  9. ↑ Convenio INEA, 1990.
  10. ↑ The San Diego Union-Tribune, 2013.
  11. ↑ 11,0 11,1 Melimopoulos, 2012.
  12. ↑ Aristegui Noticias, 2013.
  13. ↑ Blanchfield, 2016.

Bibliografia

  • Ávila, Enrique Bachinelo. Xlibris Corporation. Crónicas de la vida: Columnas, ensayos y comentarios 2004-2013 (en castellà), 30 maig 2015, p. 895. ISBN 978-1-5035-6690-3. 
  • «Rights activists want Trudeau to push Mexican 'amigo' Nieto». The Globe and Mail [Toronto, Ontario, Canada], 23-06-2016 [Consulta: 11 desembre 2016].
  • Chávez, Basilio Verduzco. Editorial Universitaria, Libros UDG. Cada quien su Imperio: Preferencias institucionales y patrones territoriales de inseguridad (en castellà), 24 març 2015, p. 39. ISBN 978-607-742-173-3. 
  • «Movimiento Migrante Mesoamericano y algunas historias de migrantes» (en castellà), 23-03-2013. Arxivat de l'original el 9 desembre 2016. [Consulta: 9 desembre 2016].
  • «Madres centroamericanas demandarán al Estado mexicano por desaparición forzada» (en castellà). La Jornada [Mexico City, Mexico], 06-12-2015 [Consulta: 11 desembre 2016].
  • «Grieving mothers become activists» (en anglès). Annual Report 2014. Medico International [Frankfurt am Main, Germany], juliol 2015, pàg. 8 [Consulta: 9 desembre 2016].
  • «Migrant mothers search for their lost sons». Al Jazeera, 26-10-2012 [Consulta: 10 desembre 2016].
  • «Martha, defensora de migrantes» (en castellà). Milenio [Monterrey, Nuevo León, Mexico], 27-09-2015 [Consulta: 9 desembre 2016].
  • «Aristegui y Sánchez Soler: las dos mexicanas en la lista de la BCC de mujeres inspiradoras 2016» (en castellà). Revista Líder Empresarial. CEOS New Media Agency [Aguascalientes, Mexico], 24-11-2016 [Consulta: 9 desembre 2016].
  • «BBC 100 Womel 2016: Who's on the list». BBC, 21-11-2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  • «"Han desaparecido 70 mil migrantes en tránsito por México", Martha Sánchez Soler en CNN» (en castellà). Aristegui Noticias, 12-12-2013. [Consulta: 11 desembre 2016].
  • EFE «Instan a América Central a presionar a México sobre migrantes» (en castellà). The San Diego Union-Tribune. EFE [San Diego, California], 09-09-2013 [Consulta: 9 desembre 2016].
  • «Internacional UABC» (en castellà). Convenio INEA, 11-05-1990. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  • «Quiénes son las 9 latinoamericanas en la lista de las 100 mujeres del 2016 de la BBC» (en castellà). BBC Mundo, 21-11-2016. [Consulta: 11 desembre 2016].