Marià Puig i Valls
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 4 agost 1843  Tarragona | ||||||||
| Mort | 28 gener 1928 (84 anys) Barcelona | ||||||||
| |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||
| Ocupació | polític, empresari | ||||||||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||||||||
Marià Puig i Valls (Tarragona, 4 d'agost de 1843 - Barcelona, 28 de gener de 1928)[1] fou un polític català.[2]
Biografia
Membre del Partit Liberal Conservador, fou elegit diputat pel districte de Gràcia a les eleccions generals espanyoles de 1891 i pel de Vilanova i la Geltrú a les eleccions generals espanyoles de 1896.[3]
El 1879 va presentar a Corts un projecte de tramvia a vapor de Manresa a Berga que s'acabaria convertint en el Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga. Es tractava d'una proposta molt modesta amb ample de via de 750 mm, amb un pressupost valorat en 1.500.000 pessetes. A finals de l'any següent s'aprovà el projecte, era el 7 de desembre de 1880. La subhasta de la concessió fou celebrada el 25 d'abril de 1881, i s'atorgava al Sr. Marià Puig i Valls, la concessió seria per a 60 anys i les obres havien de començar al cap de tres mesos i estar acabades al cap de 2 anys. El 6 de maig de 1881 el Sr. Puig es reuní amb diversos propietaris i industrials de Barcelona i Berga, als quals proposà la participació en el negoci mitjançant l'adquisició d'accions, de les quals se'n subscriviren aquell mateix dia més de 1.500, i la major part de l'emissió quedà coberta en pocs dies. Un cop constituïda la junta d'accionistes, Marià Puig i Vall, autor del projecte, fou nomenat director general de la societat, el qual assumí el compromís de construir la via en el termini de dos anys.[4]
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Referències
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 05-02-1928, pàg. 2.
- ↑ Anna Isabel Serra Masdeu. Recorregut per la Tarragona modernista. Edicions Cossetània, 2003, p.91.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ Serra, Eudald «La viabilitat econòmica del ferrocarril de Manresa a Olvan». L'Erol, 119, 2014.
Víctor Balaguer i Cirera (1876-1886) · Salvador de Samà i Torrents (1886) · Josep Antoni Ferrer i Soler (1891-1893) · Josep Maria Vallès i Ribot (1893) · Marià Puig i Valls (1896) · Frederic Travé i Escardó (1898) · Joan Ferrer-Vidal i Soler (1899-1901) · Pau Barbé i Huguet (1903) · Josep Bertran i Musitu (1905-1923) |  | |
Josep Maria de Nadal i Vilardaga (1876-1879) · Vicente de Romero y Baldrich (1881) · Roque Labajos Arenas (1884) · Francesc de Paula de Borbó i Castellví (1886/1896) · Josep Bosch i Serrahima (1886) · Marià Puig i Valls (1891) · Nicolás Salmerón y Alonso (1893/1898) |  | |
