Marcellin Boule
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Pierre Marcellin Boule 1r gener 1861 Montsauvi (França) | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 4 juliol 1942 (81 anys) Montsauvi (França) | ||||||||||||||||||||||||
Sepultura | cimetière de Montsalvy (fr) | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Francès | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Collège de France (1886–1887) Facultat de Ciències de Tolosa (1882–1886) | ||||||||||||||||||||||||
Es coneix per | Homo neanderthalensis | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | paleontologia | ||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Service géologique national (fr) (1888–) | ||||||||||||||||||||||||
Membre de | Societat Geològica de França (1884–) Baudenkmalkommission (fr) Comité des travaux historiques et scientifiques Commission nationale des monuments historiques (fr) | ||||||||||||||||||||||||
Professors | Jean-Baptiste Rames i Émile Cartailhac | ||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||
Estudiant doctoral | Pierre Teilhard de Chardin | ||||||||||||||||||||||||
Premis Medalla Wollaston (1933) |
Marcellin Boule (Cantal, França, 1 de gener de 1861 — Cantal, França, 4 de juliol de 1942), fou un paleontòleg francès.
Estudià i publicà la primera anàlisi d'un Homo neanderthalensis complet. El fòssil descobert en La Chapelle-aux-Saints era d'un homínid d'avançada edat i Boule el caracteritzà com un ésser bípede bestial, de genolls corbats i no ert completament.[1] En una il·lustració que realitzà, el neandertal semblava un goril·la pelut amb els dits dels peus oposadament encarats. Això es deu al fet que l'esquelet que examinà patia artritis. Com a conseqüència, els neandertals foren vistos com a criatures primitives en les següents dècades.
Boule també ajudà a resoldre l'engany científic conegut com l'"Home de Piltdown". El 1915, Boule feu públic que la mandíbula pertanyia a un mico, en comptes d'un ancestre humà.[2]
Referències i fonts
- Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, éd. J. Millon 1994, ISBN 2-905614-93-5