Manganita

Manganita
Cristalls de manganita provinents d'Ilfeld, Thuringia, Alemanya
Fórmula química	Mn3+O(OH)
Epònim	manganès
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.FD.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04a – Anhang
Dana	06.01.03.01
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics prims, massiu a fibrós
Estructura cristal·lina	a = 8.94 Å, b = 5.28 Å, c = 5.74 Å; β = 90°; Z = 8
Grup puntual	monoclínica 2/m prismàtica
Massa molar	103,9442 Da
Color	negre, gris, marró fosc
Macles	macles de contacte i penetració en {011}
Exfoliació	perfecta {010}, bona {110} i {001}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	semimetàl·lica, mat
Color de la ratlla	gris fosca
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	4,29 a 4,34
Densitat	4,3 a 4,4
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2.250(2) nβ = 2.250(2) nγ = 2.530(2)
Birefringència	δ = 0.280
Pleocroisme	feble
Angle 2V	petit
Dispersió òptica	molt forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mnn
Referències	[1]

La manganita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser anomenada així l'any 1827 per Wilhelm Karl von Haidinger, en al·lusió al seu contingut de manganès.

Característiques

La manganita és un hidròxid de manganès, que cristal·litza en un sistema monoclínic. Els cristalls de manganita són prismàtics i alineats fortament en el seu eix longitudinal. Sovint es troben agrupats en manolls. El seu color es troba en la gamma del gris acer al negre, i el seu llustre és brillant i submetàl·lic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4, com la de la fluorita, i la seva densitat és 4,35 g/cm³.

Formació i jaciments

La manganita es troba amb altres òxids de manganès en els dipòsits formats per la circulació a la intempèrie d'aigua meteòrica en el medi ambient en dipòsits d'argila i laterites. Es forma per acció hidrotermal a baixa temperatura als filons, en associació amb calcita, barita i siderita. Sovint s'associa amb pirolusita, braunita, hausmannita i goethita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),^[2] a la mina Serrana (El Molar, Priorat),^[3] a la mina Virgen del Pilar (Requena, Plana d'Utiel)^[4] i a les mines de Vetera (Cortsaví, Vallespir).^[5]

Referències