Mòdul de descens Schiaparelli

Infotaula vol espacialMòdul de descens Schiaparelli
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiómòdul de descens, sonda planetària i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea
   Roscosmos Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió≤4 sols (planejat)
Propietats de la nau
FabricantThales Alenia Space Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
577 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions2,4 (diàmetre) × 1,8 (alçària) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data14 març 2016
LlocSite 200, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentProton-M (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ContractistaCentre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Motiu de pèrduaCrash-landed
Destruït19 octubre 2016
Lloc d'aterratgeMeridiani Planum, Mart
2° 04′ S, 6° 13′ O / 2.07°S,6.21°O / -2.07; -6.21
Llista d'instruments
DREAMSDust Characterization, Risk Assessment, and Environment Analyzer on the Martian Surface
AMELIAAtmospheric Mars Entry and Landing Investigation and Analysis
COMARS+Combined Aerothermal Sensor Package
DECADescent Camera
INRRIPassive mini retro-reflector

ExoMars Modifica el valor a Wikidata
Astromòbil ExoMars i Plataforma de superfície ExoMars 2018 Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ESA_EDM Modifica el valor a Wikidata

Schiaparelli (o bé Schiaparelli EDM lander, de l'anglès Entry, Descent and Landing Demonstrator Module o simplement EDM) és un mòdul de descens del programa ExoMars,[1] destinat a proporcionar a l'Agència Espacial Europea (ESA) i la Roscosmos de Rússia amb la tecnologia per a l'aterratge en la superfície de Mart.

Es va posar en marxa juntament amb l'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) el 14 de març de 2016 i aterrarà el 19 d'octubre de 2016. El mòdul està equipat amb una bateria elèctrica no recarregable amb energia suficient per a quatre sols.

Després d'un viatge de 7 mesos, Schiaparelli se separarà de l'orbitador, el 16 d'octubre de 2016, quatre dies abans que arribi a Mart, i aterrarà a Meridiani Planum el 19 d'octubre del mateix any. Es farà servir un escut tèrmic, paracaigudes i coets per frenar el seu descens. Mentrestant, després de la injecció en òrbita de Mart, l'orbitador TGO se sotmetrà a diversos mesos de aerofrenada per ajustar la seva velocitat i òrbita, amb activitats científiques reals a partir de finals de 2017,[2] i continuarà servint com un satèl·lit de retransmissió per a futures missions sobre sòl marcià fins al 2022.[3]

Schiaparelli proporciona l'ESA amb la tecnologia per a l'aterratge en la superfície de Mart amb una orientació de l'aterratge controlat i la velocitat de presa de contacte; tecnologies clau per a la missió 2018.[4]

El nom del mòdul es refereix a astrònom del segle xix Giovanni Schiaparelli, més conegut per la descripció de les característiques de la superfície de Mart. També va ser el primer astrònom per determinar la relació entre les restes de cometes i pluges de meteors anuals.[1]

Entrada i aterratge

L'estrella vermella denota el lloc d'aterratge destinat per l'ExoMars Schiaparelli EDM lander: Meridiani Planum, prop d'on va aterrar l'Opportunity rover.

El 19 d'octubre de 2016, el mòdul Schiaparelli entrarà en l'atmosfera de Mart a 21.000 km/h.[2] Després de la desacceleració de la seva entrada inicial a través de l'atmosfera, el mòdul desplegarà 2 paracaigudes i completarà el seu aterratge mitjançant l'ús d'un sistema de guiat de cicle tancat de navegació i control basat en un sensor altímetre de radar Doppler i unitats de mesura inercials. Al llarg del descens, diversos sensors registraran una sèrie de paràmetres atmosfèrics i el rendiment del mòdul d'aterratge.[5] Les etapes finals de l'aterratge es realitzaran utilitzant motors de combustible líquid de combustió a pols. Al voltant de dos metres sobre el terra, els motors s'apagaran. La plataforma aterrarà en una estructura deformable, dissenyat per deformar-se i absorbir l'impacte del moment de l'aterratge final.[4][5]

L'aterrament tindrà lloc a Meridiani Planum[4] durant la temporada de tempestes de pols, que proporcionarà una oportunitat única per caracteritzar un ambient carregat de pols durant l'entrada i descens, i per dur a terme mesuraments de superfície associats a un entorn ric en pols.[6] Un cop a la superfície, es mesurarà la velocitat i direcció del vent, la humitat, la pressió i la temperatura de superfície, i determinar la transparència de l'atmosfera.[6] També farà els primers mesuraments de camps elèctrics a la superfície del planeta. Una càmera de descens està inclòs en la càrrega útil.

En un principi, Roscosmos s'oferia a contribuir amb una font d'energia de generador termoelèctric de radioisòtops (RTG) de 100 watt pel mòdul EDM perquè pugui supervisar l'entorn local de la superfície durant un any marcià,[7][8] però a causa de complexos procediments de control de les exportacions russes, més tard es va optar per l'ús d'una bateria elèctrica no recarregable regular amb suficient energia per a quatre sols.[9]

Càrrega útil

La càrrega útil en superfície del mòdul és un paquet meteorològic anomenat DREAMS (Dust Characterization, Risk Assessment, and Environment Analyser on the Martian Surface), que consisteix en un conjunt de sensors per mesurar la velocitat i direcció del vent (MetWind), humitat (MetHumi), pressió (MetBaro),temperatura de la superfície (MarsTem), la transparència de l'atmosfera (Optical Depth Sensor; ODS), i l'electrificació atmosfèrica (Atmospheric Radiation and Electricity Sensor; MicroARES).[10][11]

La càrrega DREAMS funcionarà durant 2 o 3 dies com una estació ambiental per a la durada de la missió de superfície després de l'aterratge.[4][5] DREAMS proporcionarà els primers mesuraments de camps elèctrics en la superfície de Mart (amb el MicroARES). En combinació amb els mesuraments (de l'ODS) de la concentració de pols atmosfèrica, DREAMS proporcionarà nous coneixements sobre el paper de les forces elèctriques en l'aixecament de pols, el mecanisme que inicia les tempestes de pols. A més, el sensor MetHumi complementarà els mesuraments del MicroARES amb dades crítiques sobre la humitat; això permetrà als científics a entendre millor el procés d'electrificació de la pols.[11]

A més de la càrrega útil de la superfície, operarà una càmera anomenada DECA (Entry and Descent Module Descent Camera) en el mòdul durant el descens. Així mateix, aportarà dades científiques addicionals i dades de localització exacta en forma d'imatges òptiques.[12] DECA és en part reutilitzat del Visual Monitoring Camera VMC de la missió Herschel/Planck.

En un principi, el mòdul EDM estava previst per portar un grup d'onze instruments denominats col·lectivament "càrrega Humboldt",[13] que es dedicaria a la investigació de la geofísica de l'interior profund. No obstant això, una revisió de la confirmació de la càrrega útil en el primer trimestre de 2009 va donar lloc a una severa reducció dels instruments del mòdul, i la suite de Humboldt va ser cancel·lada íntegrament.[14]

Especificacions

Diàmetre 2,4 m[15]
Alçada 1,8 m
Massa 600 kg
Material escut tèrmic Norcoat Liege
Estructura Sandvitx d'alumini amb fibra de carboni
amb capes de polímer reforçades
Paraigudes Dosser Disk-Gap-Band
12 m de diàmetre
Propulsió 3 clústers de 3 motors d'impuls d'hidrazina
(400 N cadascun)[4]
Energia Bateria no recarregable
Comunicacions Enllaç d'UHF
amb l'ExoMars Trace Gas Orbiter

Mapa interactiu de Mart

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis MontesHellas PlanitiaOlympus MonsValles MarinerisArabia TerraAmazonis PlanitiaElysium MonsIsidis PlanitiaTerra CimmeriaArgyre PlanitiaAlba Mons
Mapa de Mart


Beagle 2
Beagle 2 (2003)
Bradbury Landing
Curiosity (2012)
Deep Space 2
Deep Space 2 (1999)
Columbia Memorial Station
Rosalind Franklin (2023)
InSight Landing
InSight (2018)
Mars 2
Mars 2 (1971)
Mars 3
Mars 3 (1971)
Mars 6
Mars 6 (1973)
Mars Polar Lander
Polar Lander (1999)
Challenger Memorial Station
Opportunity (2004)
Mars 2020
Perseverance (2021)
Green Valley
Phoenix (2008)
Schiaparelli EDM lander
Schiaparelli EDM (2016)
Carl Sagan Memorial Station
Sojourner (1997)
Columbia Memorial Station
Spirit (2004)
Tianwen-1
Tianwen-1 (2021)
Thomas Mutch Memorial Station
Viking 1 (1976)
Gerald Soffen Memorial Station
Viking 2 (1976)

Referències

  1. 1,0 1,1 Patterson, Sean «ESA Names ExoMars Lander 'Schiaparelli'». Space Fellowship, 08-11-2013.
  2. 2,0 2,1 Aron, Aron «ExoMars probe set to sniff out signs of life on the Red Planet». New Scientist, 07-03-2016 [Consulta: 7 març 2016].
  3. Allen, Mark; Witasse, Olivier. MEPAG June 2011. Jet Propulsion Laboratory, 16 juny 2011. «2016 ESA/NASA ExoMars Trace Gas Orbiter»  (PDF)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Schiaparelli: the ExoMars Entry, Descent and Landing Demonstrator Module». ESA, 2013. [Consulta: 1r octubre 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 Vago, J «ExoMars, ESA's next step in Mars exploration» (PDF). ESA Bulletin magazine, agost 2013, p. 12–23.
  6. 6,0 6,1 «Entry, Descent and Surface Science for 2016 Mars Mission». Science Daily, 10-06-2010.
  7. Amos, Jonathan «Europe still keen on Mars missions». BBC News, 15-03-2012.
  8. Morring, Jr., Frank «NASA Units Hope For Robotic Mars Mission In 2018». Aviation Week, 14-02-2012. Arxivat 7 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 22 novembre 2022].
  9. de Selding, Peter B. «Russian Export Rules Force ExoMars Mission Changes». Space News, 05-10-2012.
  10. F. Esposito, et al., DREAMS for the ExoMars 2016 mission: a suite of sensors for the characterization of Martian environment" (PDF). European Planetary Science Congress 2013, EPSC Abstracts Vol. 8, EPSC2013-815 (2013)
  11. 11,0 11,1 «EDM surface payload». European Space Agency (ESA), 19-12-2011.
  12. Ferri, F.; Forget, F.; Lewis, S.R.; Karatekin, O. ExoMars Entry, Descent and Landing Science (PDF), 16–22 juny 2012. «ExoMars Atmospheric Mars Entry and Landing Investigations and Analysis (AMELIA)» 
  13. «The ExoMars Instruments». European Space Agency. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2012. [Consulta: 8 maig 2012].
  14. Amos, Jonathan «Europe's Mars mission scaled back». BBC News, 15-06-2009.
  15. «ExoMars». Russian Space Web. [Consulta: 22 octubre 2013].

Vegeu també

Enllaços externs

  • ExoMars Trace Gas Orbiter and Schiaparelli Mission (2016) (ESA)
  • Vegeu aquesta plantilla
Programa ExoMars
Primer llançament
(14 març 2016)
ExoMars Gas
Orbiter
  • NOMAD (Nadir and Occultation for MArs Discovery)
  • ACS (Atmospheric Chemistry Suite)
  • CaSSIS (Colour and Stereo Surface Imaging System)
  • FREND (Fine Resolution Epithermal Neutron Detector)
  • Relé de telecomunicacions Electra
Mòdul de descens
Schiaparelli
  • MetMast (torre meteorològica)
  • MarsTem (sensor de temperatura)
  • SIS (sensor de pols)
  • MetWind (sensor de vent)
  • DREAMS (sensors d'humitat i pressió)
  • MicroARES (sensor de camp elèctric)

Segon llançament
(est. juliol 2020)
Astromòbil
ExoMars
  • PanCam (The Panoramic Camera)
  • ISEM (Infrared Spectrometer for ExoMars)
  • CLUPI (Close-UP Imager)
  • WISDOM (Water Ice and Subsurface Deposit Observation On Mars)
  • Adron
  • Ma_MISS (Mars Multispectral Imager for Subsurface Studies)
  • MicrOmega
  • RLS (Espectròmetre Raman)
  • MOMA (Mars Organic Molecule Analyser)
Plataforma
científica de superfície
  • LaRa (Lander radio-science experiment)
  • HABIT (experiment d'habitabilitat, la irradiació de salmorra i temperatura)
  • METEO (estació meteorològica)
  • MAIGRET-M (Magnetometre)
  • TSPP (Càmeres)
  • BIP (interfície de l'instrument i la unitat de memòria)
  • FAST (espectròmetre Fourier)
  • ADRON-EM (espectròmetre de neutrons i dosímetre)
  • M-DLS (Espectròmetre de díode làser)
  • PAT-M (termòmetre de ràdio)
  • Dust Suite
  • SEM (sismòmetre)
  • MGAP (espectròmetre de cromatografia de masses de gasos)
Llocs
  • Categoria
  • Commons page Commons
  • Vegeu aquesta plantilla
2015  ·  Llançaments orbitals el 2016  ·  2017
Gener
Belintersat-1 – Jason-3 – IRNSS-1E – Intelsat 29e – Eutelsat 9B
Febrer
BeiDou M3-S – USA-266 / GPS IIF-12 – Kosmos 2514 / GLONASS-M 751 – Kwangmyŏngsŏng-4 – USA-267 / NROL-45 / Topaz-4 – Sentinel-3A – ASTRO-H / Hitomi · ChubuSat-2 · ChubuSat-3 · Horyu-4
Març
SES-9 – Eutelsat 65 West A – IRNSS-1F – Resurs-P No.3 – ExoMars Trace Gas Orbiter · Schiaparelli EDM landerSoiuz TMA-20MCygnus CRS OA-6 (Diwata-1 · Flock-2e' × 20  · Lemur-2 × 9) – Kosmos 2515 / Bars-M No.2 – BeiDou IGSO-6 – Progress MS-02
Abril
Shijian-10 – Dragon CRS-8 · BEAMSentinel-1B · MICROSCOPE · AAUSAT-4 · e-st@r-II · OUFTI-1 – Mikhaïl Lomonóssov · Aist-2D · SamSat 218 – IRNSS-1G
Maig
JCSAT-14 – Yaogan 30 – Galileo FOC-10, FOC-11 – Thaicom 8 – Kosmos 2516 / GLONASS-M 753 – Ziyuan III-02 · ÑuSat-1/-2
Juny
Kosmos 2517 / Geo-IK-2 No.12 – Intelsat 31 / DLA-2 – USA-268 / NROL-37 – BeiDou G7 – Eutelsat 117 West B · ABS-2A – Echostar 18 · BRIsat – CartoSat-2C · BIROS · GHGsat · LAPAN-A3 · M3MSat · SkySat-C1 · Flock-2p × 12 · SathyabamaSat · Swayam – MUOS-5 – Maqueta de la nova generació de càpsula tripulada xinesa · Aolong-1 · Aoxiang Zhixing · Tiange-1 · Tiange-2 – Shijian 16-02
Juliol
Soiuz MS-01 – Progress MS-03 – Dragon CRS-9 – USA-269 / NROL-61
Agost
Tiantong-1 01 – Gaofen-3 – JCSAT-16 – QUESS / Mozi / Micius · ³Cat-2 · LiXing-1 – USA-270 / GSSAP #3 · USA-271 / GSSAP #4 – Intelsat 33e · Intelsat 36 – Gaofen-10
Setembre
Amos-6 – INSAT-3DR – OSIRIS-REx – Ofek-11 – Tiangong-2 – PeruSat-1 · SkySat × 4 – ScatSat-1 · Alsat-1B · Alsat-2B · Blacksky Pathfinder-1 · Alsat-1N · CanX-7 · PISat · Pratham
Octubre
Sky Muster II · GSAT-18 – Shenzhou 11Cygnus CRS OA-5 (Lemur-2 × 4) – Soiuz MS-02
Novembre
Himawari 9 – Shijian-17 – XPNAV 1 – WorldView-4 · CELTEE 1 · Prometheus-2 × 2 · AeroCube 8 × 2 · U2U · RAVAN – Yunhai-1 – Galileo FOC 7, 12, 13, 14 – Soiuz MS-03 – GOES-R – Tianlian I-04
Desembre
Progress MS-04 – Göktürk-1 – Resourcesat-2A – WGS-8 – HTV-6 / Kounotori 6 · (EGG · TuPOD · UBAKUSAT · AOBA-VELOX · STARS · FREEDOM · ITF · Waseda-SAT · OSNSAT · Tancredo · TechEDSat · Lemur-2 × 4) – Fengyun 4A – CYGNSS × 8 – EchoStar 19 – Arase / ERG – TanSat · Spark × 2 – Star One D1 · JCSAT-15 – SuperView / Gaojing-1 01, 02 · Bayi Kepu 1
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els Cubesats són amb lletra petita.
Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Planeta Mart
Generalitats
Areografia
Satèl·lits
Deimos • Fobos
Exploració
Astronomia
(5261) Eureka
Meteorits
Altres temes