La città delle donne
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Federico Fellini |
Protagonistes | Marcello Mastroianni Ettore Manni Donatella Damiani Jole Silvani Fiammetta Baralla Gabriella Giorgelli Marina Hedman Alessandra Panelli Malisa Longo Anna Prucnal Bernice Stegers Dominique Labourier Marina Confalone Mimmo Poli Franco Diogene Maïté Nahyr Nello Pazzafini Luciana Turina Rose Alba (en) Penny Brown |
Producció | Daniel Toscan du Plantier |
Dissenyador de producció | Dante Ferretti |
Guió | Federico Fellini, Bernardino Zapponi i Brunello Rondi |
Música | Luis Bacalov |
Fotografia | Giuseppe Rotunno |
Muntatge | Ruggero Mastroianni |
Distribuïdor | Gaumont, Netflix i Vudu |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1980 |
Durada | 139 min |
Idioma original | italià |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema fantàstic, comèdia i drama |
La città delle donne és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini el 1979 i estrenada el 1980.
Argument
En un tren on viatgen els esposos Snàporaz, el marit aborda una desconeguda que amaga i baixa quan el comboi s'atura al mig del camp. Snàporaz segueix aquesta senyora i es troba en una gran casa plena de dones que celebren una mena de congrés. Anirà d'una trobada estranya a l'altre, trobant-se sobretot amb un Don Joan vulgar, Katzone...[1]
Repartiment
- Marcello Mastroianni: Snàporaz
- Anna Prucnal: Elena Snàporaz
- Bernice Stegers: La desconeguda al tren
- Ettore Manni: El Doctor Xavier Katzone
- Donatella Damiani: Donatella
- Jole Silvani: La motociclista
- Fiammetta Baralla: Onlio
- Catherine Carrel: La comandant
- Marcella Di Falco: L'esclava
- Silvana Fusacchia: La patinadora
- Gabriella Giorgelli: La pecadora de San Leo
- Sibilla Sedat: La jutgessa
- Alessandra Panelli: La mestressa de casa
- Rosaria Tafuri: La ballarina
- Carla Terlizzi: Una "conquista" de Katzone
- Fiorella Molinari: La punk
- Katren Gebelein: La petita Enderbreith
- Marina Hedman: dona a l'infern
- Hélène Calzarelli, Stéphane Emilfolk, Dominique Labourier, Sylvie Meyer, Maïté Nahyr, Loredana Solfizi i Sylvie Wacrenier: Les militants féministes
Rebuda
"Arribat al llindar de la tercera edat, Fellini com a director ha (per la seva fortuna i nostra) entrat en aquella esplendida maduresa en que un monstre sagrat aconsegueix aprofundir els seus tresors. Et deixa portar de la cavalcada de les invencions, i aconsegueixes encara gaudir (com un nen petit que acaba de descobrir adés el cinema), a cada seqüència, a cada quadre. Si a La città delle donne batega el suspens per la història, o pels ingredients (no importa com acabaran Snàporaz o Katzone..."[2]