L'esquella de la torratxa

Aquest article tracta sobre l'obra teatral. Si cerqueu el setmanari satíric, vegeu «L'Esquella de la Torratxa».
Infotaula d'arts escèniquesL'esquella de la torratxa

Portada La esquella de la torratxa Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
CompositorJoan Sariols Porta Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaFrederic Soler i Hubert Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Gèneresarsuela Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena11 abril 1864 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatre Odeon Modifica el valor a Wikidata

L'esquella de la torratxa és una obra en dos actes de Frederic Soler i Hubert, paròdia de l'obra La campana de la Almudaina, que va ser estrenada el 25 de febrer de 1864 al Teatre Odeon, de Barcelona, per la societat particular Melpómene.[1]

Es representà diverses vegades, sempre amb èxit, i en diferents teatres, des del moment de la seva estrena.[1]

L'obra, que havia estat musicada per Joan Sariols, havia estat presentada com a sarsuela. Després que al mes de maig de 1864 el Diario de Barcelona anunciés la publicació de les obres de «Serafí Pitarra», esmentant per primer cop aquest pseudònim, i s'hi referís com a «gatades», aquesta obra serà presentada com a tal.[1]

L'esquella de la torratxa és una de les primeres sarsueles en català, després de Setze jutges –amb lletra de Manuel Angelon– i L'Aplec del Remei –amb lletra i música d'Anselm Clavé–, totes dues estrenades el 1858 al Gran Teatre del Liceu.[2]

Va ser la primera obra que Soler estrenava en un teatre públic a Barcelona i va esdevenir el seu primer gran èxit. L'obra és una paròdia d'un drama històric –La campana de la Almudaina (1859), de Joan Palou i Coll– i fa burla d'un alcalde i cacic de poble. Des del punt de vista literari, L'esquella de la torratxa és una paròdia. La trama se situa entorn de les eleccions en una petita vila, mostra tots els interessos que es mouen a l'entorn d'aquesta situació i constitueix una denúncia de les actituds dels personatges que hi intervenen.[3][4]

L'èxit rotund va fer que la Llibreria espanyola d'Innocenci López i Bernagossi l'edités juntament amb una sèrie de sis obres de Soler amb el títol de Singlots poètics. El mateix editor va aprofitar el nom de l'obra per editar la revista satírica del mateix nom, com a successora de La Campana de Gràcia.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bacardit, Ramon. «L'Esquella de la Torratxa». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Torna la llavor de la sarsuela catalana». El Punt Avui, 23-11-2011.
  3. ↑ «Comentari d'obra | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 27 desembre 2023].
  4. ↑ «El sainet musical L'Esquella de la Torratxa, de Serafí Pitarra, diumenge a Cal Bolet». Eix Diari, 21-01-2015. [Consulta: 27 desembre 2023].
  • Vegeu aquesta plantilla
Categoria:Obres de teatre de Frederic Soler
L'esquella de la torratxa (1864)  • Juan Fivaller o una gloria catalana (1864)  • Ous del dia (1864)  • La botifarra de la llibertat (1864)  • La vaquera de la piga rossa (1864)  • El cantador (1864)  • Les píndoles d'Holloway o la pau d'Espanya (1864)  • La venjança de la Tana (1864)  • El punt de les dones (1864)  • Un barret de rialles (1865)  • El boig de les campanilles (1865)  • El castell dels tres dragons (1865)  • Les carbasses de Mont-roig (1865)  • Liceistes i "Cruzados" (1865)  • Un mercat de Calaf (1865)  • En Joan Doneta (1865)  • Els herois i les grandeses (1866)  • Les joies de la Roser (1866)  • O rei o res! (1866)  • Si us plau per força (1866)  • Coses de l'oncle! (1866)  • Les modes (1866)  • La rosa blanca (1867)  • Palots i ganxos (1868)  • La sabateta al balcó (1868)  • La urbanitat (1868)  • Les francesilles (1868)  • L'últim rei de Magnòlia (1868)  • Les papallones (1869)  • Les heures del mas (1869)  • Els pescadors de Sant Pol (1869)  • El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria (1869)  • La bala de vidre (1869)  • Els càntirs de Vilafranca (1869)  • El collaret de perles (1870)  • La Rambla de les Flors (1870)  • El veguer de Vic (1870)  • Donya Guadalupe (1870)  • La festa del barri (1870) • Els egoistes (1870)  • Un ciri trencat (1871)  • Els polítics de gambeto (1871)  • Els estudiants de Cervera (1871)  • El conceller y el monarca (1871)  • A posta de sol (1871)  • L'apotecari d'Olot (1871)  • Cafè i copa (1871)  • El rector de Vallfogona (1871)  • Per carta de mes (1872 • L'àngel de la guarda (1872)  • La fira de Sant Genís (1872)  • La dida (1872)  • El moro Benani (1873)  • La creu de la masia (1873)  • El ferrer de tall (1874)  • El sagristà de Sant Roc (1874)  • La filla del marxant (1875)  • El cercado ajeno (1875)  • El jardí del general (1875)  • El didot (1876)  • El plor de la madrastra (1876)  • Els segadors (1876)  • Cura de moro (1876)  • A la vora del mar (1876)  • Senyora i majora (1877)  • L'hostal de la farigola (1877)  • El lance de Calderón (1877)  • El ret de la Sila (1877)  • El contramestre (1878)  • La campana de Sant Llop (1878)  • La cua de palla (1878)  • La falç (1878)  • La mà de l'anglès (1879)  • El forn del rei (1880)  • El dir de la gent (1880)  • Cèrcol de foc (1881)  • La banda de bastardia (1882)  • El timbal del Bruc (1882)  • Les peres a "quarto" (1883)  • El llibre de l'honor (1883)  • El primer amor (1884)  • El trinc de l'or (1884)  • Sota terra (1885)  • la ratlla dreta (1885)  • El pubill (1886)  • El rústec Bertoldo (1886)  • El lliri d'aigua (1886)  • L'hereuet (1886)  • Batalla de reines (1887)  • La vivor de l'estornell (1887)  • 100.000 duros (1887)  • Bertoldino (1887)  • La bruixa (1887)  • La pena de mort (1887)  • Judes de Keriot (1889)  • La carta de navegar (1889)  • El monjo negre (1889)  • La dona i la ballarina (1890)  • El teatre per dins (1890)  • La rondalla de l'infern (1891)  • Els Pastorets o el bressol de Jesús (1891)  • Barba-roja (1892)  • L'infern a casa (1892)  • La mort d'en Zorrilla (1893)  • La mosca al nas (1893)  • Or (1893)  • Les claus de Girona (1893)  • El moro de les pantofles (1893)  • Jesús (1894)  • El comte l'Arnau (1900)  • El campanar de Palma (1912).