Kratochvilita
 Kratochvilita | |
|---|---|
| Fórmula química | C13H10 |
| Localitat tipus | mina Kladno (Nejedlý I Mine; Zdeněk Nejedlý Mine; Schoeller Mine; Schöller Mine), Libušin, Kladno, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.25  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,47Å; b = 5,7Å; c = 18,87Å; |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,578 nβ = 1,663 nγ = 1,919 |
| Birefringència | δ = 0,341 |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1937 |
| Símbol | Ktc |
| Referències | [1] |
La kratochvilita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom en honor de Josef Kratochvíl (1878-1958), petròleg i professor de la Universitat Carolina de Praga, qui va escriure els vuit volums de "La mineralogia topogràfic de Bohèmia".
Característiques
La kratochvilita és una substància orgànica de fórmula química C13H10. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kratochvilita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, carpathita, ravatita, simonel·lita i evenkita.
Formació i jaciments
Es forma com a resultat de la crema d'esquist pirític.[2] Va ser descoberta l'any 1937 a la mina Kladno, a la ciutat de Kladno, Bohèmia Central (Bohèmia, República Txeca). També ha estat descrita a la mina de carbó Kateřina, a Radvanice (Regió de Hradec Králové, República Txeca), i a la mina Anna, a Alsdorf (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya).
