Josef Bohuslav Foerster
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 desembre 1859 ![]() Praga ![]() |
Mort | 29 maig 1951 ![]() Nový Vestec ![]() |
Sepultura | cementiri d'Olšany ![]() |
Dades personals | |
Formació | Conservatori de Praga ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Praga ![]() |
Ocupació | compositor, pianista, escriptor, professor, professor d'universitat, pedagog, musicòleg, pintor ![]() |
Ocupador | Conservatori de Praga ![]() |
Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica ![]() |
Alumnes | Johanna Müller-Hermann ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Berta Foersterová ![]() |
Pare | Josef Foerster (en) ![]() ![]() |
Germans | Viktor Foerster ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Josef Bohuslav Foerster (Praga, 30 de desembre de 1859 - Nový Vestec, 29 de maig de 1951) fou un compositor txec.
Va fer els estudis en el Conservatori de Praga. Fou professor dels Conservatoris d'Hamburg i el nou de Viena, des de 1918 fixà la seva residència a Viena.
Va executar la crítica musical amb gran autoritat a Hamburg, Viena i Praga, en aquesta última ciutat tingué entre els seus alumnes en Emil František Burian, Jaroslav Zich,[1] Václav Dobiáš,[2] Josef Nešvera,[3] Karel Nedbal,[4] Julius Kalaš,[5] Karel Hába, Jaroslav Křička, František Bartoš[6] i Henry Alfred Kaiser.[7] Estava casat amb la cèlebre cantant Berta Foersterová. La universalitat del talent de Förster, el continu progrés que s'observa en les seves obres, la seva tècnica moderna i el seu temperament altament musical, situen Förster en els primers llocs entre els compositors txecs de l'època.
Obres
- Dues Simfonies;
- Meine Jugend; Frühling und Sehnsucht, poemes simfònics;
- Cyrano de Bergerac, suite;
- Inden Bergen, suite;
- Shakespeare, suite;
- una Obertura dramàtica en do menor;
- Slawische Fantasie; Legendevom Gluck;
- un Stabat Mater;
Òperes
- Debora (Praga, 1893);
- Eva (Praga, 1899);
- Jessika (Praga, 1905);
- Nepřemožení (L'invicte, Praga, 1918);
- Srdce (El cor, Praga, 1923);
Himnes, cantates, i d'altres composicions del gènere religiós, més un gran nombre d'obres per a piano, violí, violoncel, quartets, trios, nombrosos cors i lieder.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 544 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1595. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Retrieved 28 December 2008.
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum, III, pàg. 921. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 916. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 116. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Volum núm. 28, segona part, pàg. 3287 (ISBN 84-239-4582-0)