Joan Palou i Coll
  | |||||
| Nom original | (es) Juan Palou y Coll | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | 1828 Palma (Mallorca) | ||||
| Mort | 13 maig 1906 (77/78 anys) Palma | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||
| Ocupació | polític, advocat, dramaturg | ||||
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal | ||||
Premis
| |||||
Joan Palou i Coll (Palma, Mallorca, 1828 - 13 de maig de 1906) fou un advocat, escriptor i polític mallorquí, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.
Fou un dramaturg i escriptor en castellà adscrit inicialment al Partit Progressista i proper al general Joan Prim i Prats. Va escriure obres de tarannà romàntic i ambientació catalana i mallorquina, alguna de les quals fou parodiada posteriorment per Serafí Pitarra. Des del 1868 va presidir l'Ateneu Balear, del que en fou un dels fundadors el 1862, i les Tertulias del Progreso, i participà activament en la Revolució de 1868, durant la qual fou secretari de la Junta de Govern de les Illes Balears.
Fou elegit diputat per Palma a les eleccions generals espanyoles de 1869 dins les files del Partit Republicà Democràtic Federal. Va donar suport la Primera República Espanyola i durant la restauració borbònica va donar suport al Partit Republicà Progressista de Manuel Ruiz Zorrilla el 1881, i posteriorment la Unió Republicana.
Obres
- La campana de la Almudaina (1859), estrenada al Teatre Principal
- La espada y el laúd (1865)
- Don Pedro del Puñalet (1901)
Enllaços externs
- «Joan Palou i Coll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
