Joan Abelanet

Infotaula de personaJoan Abelanet
Nom original(fr) Jean Abélanet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1925 Modifica el valor a Wikidata
Ribesaltes (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Ribesaltes (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Conservador Museu de Talteüll - Centre Europeu de Prehistòria
1978 – 1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, historiador, espeleòleg Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres Modifica el valor a Wikidata

Joan Abelanet [nt 1] o Jean Abelanet / Abélanet (Ribesaltes [1] 20 d'agost del 1925 - 21 març del 2019) va ser un arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals.[2]

Biografia

Es llicencià en lletres clàssiques. Després de molts anys dedicats a prospecció arqueològica (el 1948 ja estudià la cova de l'Aragó i als anys 1950-1955 el dolmen de Brangolí), es doctorà en prehistòria a la universitat de Tolosa el 1977 amb una tesi doctoral [nt 2] sobre les pintures rupestres del Rosselló. Va treballar per al Centre Nacional de la Recerca Científica de l'any 1968 al 1990, període en què estudià [3] el famós Vallée des Merveilles al peu del mont Bégo, i fou conservador del Museu de Talteüll de l'any 1978 al 1990.

Es dedicà a l'estudi dels gravats megalítics [4] i, d'entre els molts jaciments i monuments antics investigats per Abelanet a la Catalunya del Nord [5] se'n poden destacar les excavacions a la cova de l'Aragó [6] amb el descobriment de restes d'eines paleolítiques. Ha estat autor de diversos llibres, i d'un gran nombre d'articles especialitzats. Als anys 60 fou esmentat, i publicà diversos textos [7] amb la indicació d'autoria Abbé Jean Abelanet, cosa que manifestaria un estat eclesiàstic; el tractament seguí apareixent en anys posteriors, però amb menys freqüència. [nt 3]

Des de l'any, pel cap baix, 1994 i fins al present (2019), Jean Abelanet ha estat president d'honor de l'"Association Archéologique des Pyrénées-Orientales".[9] El 2004 [10] va ser distingit amb la medalla d'Oficial de les Arts i les Lletres, i el 2009 fou promogut [11] al grau d'oficial de la mateixa orde.

Obres

Selecció

  • Claustres, G[eorges]; Abelanet, Jean «Le Peyrestortes gallo-romain. 1e fasc.». Études roussillonnaises, IV, núm. 1-2, 1954-55, pàg. 57-68.[Enllaç no actiu]
  • Abelanet, Jean (abbé) «Permanence d'un art schématique dans les Pyrénées-Orientales». Annales publ. par la faculté des lettres de Toulouse. Travaux de l'institut d'art préhistorique, XI, fasc. 3, 1962.[Enllaç no actiu]
  • «Une tombe néolithique: L'Arca de Calahons (Catllar, Pyrénées-Orientales)». Les civilisations néolithiques du Midi de la France. ATACINA, 5, 1970, pàg. 54-55.
  • Abelanet, J.; Cura, M.; Padró, J. Sepulcros megalíticos de la Cerdanya y del Capcir. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1975 (Corpus de monumentos megalíticos, 8). 
  • Lumey, Henry de; Fonvielle, Marie-Elisabeth; Abelanet, Jean (directors). Livret-guide de l'excursion C1: Vallée des Merveilles. Nice: Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, 1976. 
  • «Les roches gravées du Capcir et de La Cerdagne (Roussillon)». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, núm.: 1, 1976, pàg. 79-82. ISSN: 0213-3431.
  • Le Musée de Tautavel. S.l.: Conflent, 1982. 
  • Signes sans paroles : cent siècles d'art rupestre en Europe occidentale. París: Hachette littérature, 1986 (Col. La Mémoire du temps). ISBN 2010086953.  [3]
  • «Les roches gravées nord catalanes : Rosselló, Vallespir, Conflent, Cerdanya, Capcir, Fenolledès». Terra Nostra, Número monogràfic, 1989.
  • Abélanet, Jean; Durand, Mireille; Perrenoud, Christian. 99 réponses sur la prehistore. Montpellier: Centre régional de documentation pédagogique du Languedoc-Roussillon, 1991 (99 réponses sur, 1). ISBN 2-86626-001-5.  10a ed. 1993
  • Abelanet, Joan. Aquells homes dels temps passats... : prehistòria del País Català. Perpinyà: Trabucaire, 1992 (Història, 4). ISBN 2905828374. 
    • Edició en francès: Autrefois des hommes... : préhistoire du Pays Catalan. Perpinyà: El Trabucaire, 1992. ISBN 2905828366. 
  • «Un singulière institution roussillonnaise : "l'abat de mal govern"». Etudes roussillonnaises, t. 13, 1994-1995, pàg. 125-134.[Enllaç no actiu]
  • Guilaine, Jean (director); Martzluff, Michel (director); Abelanet, Jean (et al.). Les excavacions a la Balma de la Margineda (1979-1991). Andorra: Ministeri d'afers socials i cultura, Govern d'Andorra, 1995. ISBN 99920-0-078-3. 
  • Lieux et légendes du Roussillon et des Pyrénées Catalanes. Perpinyà: Trabucaire, 1999. ISBN 2912966116.  3a edició 2008
  • Abelanet, Jean; Abelanet, Louis; Banet, Annie (et al.). La légende du Babau de Rivesaltes. Rivesaltes: l'Agence, 2002. ISBN 2-84646-005-1. 
  • Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes. Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245. [Enllaç no actiu]

Homenatge

  • Martzluff, Michel (editor). Roches ornées, roches dressées aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Pyrénées de l'Est : actes du colloque en hommage à Jean Abélanet, Université de Perpignan, 24-26 mai 2004. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan - Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005. ISBN 2914518617. 

Notes

  1. ↑ Encara que la majoria de la seva producció està signada Jean Abelanet, o Abélanet, un llibre en català té l'autoria en la forma Joan Abelanet
  2. ↑ Abelanet, Jean. Les gravures rupestres du Roussillon, Thèse de Doctorat de 3e cycle. Montpellier: Université Paul Valéry, 1976.  Llibre mecanografiat en dos volums
  3. ↑ Al 1966 era rector de Santa Maria de Toluges un abbé Abelanet [8] que podria haver estat la mateixa persona.

Referències

  1. ↑ «Jean Abélanet, al web de la "Library of Congress"» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  2. ↑ «Mor Joan Abelanet, descobridor del jaciment prehistòric de Talteüll». La clau, 22-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-27 [Consulta: 27 març 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Le Roux, Charles-Tanguy «Comptes rendus d'ouvrages: "Jean Abelanet Signes sans paroles"». Revue archéologique de l'ouest, Vol. 3 núm. 3, 1986, pàg. 158-159.
  4. ↑ Tarrús i Galter, Josep «Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context». Notes, núm. 26, 2011, pàg. 93-102.
  5. ↑ «Cerca per "Jean Abélanet" al catàleg de la Mediateca de Perpinyà» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-02-21. [Consulta: 1r novembre 2014].
  6. ↑ «Caune de l'Arago, per Christian Perrenoud, al web "Histoire Naturelle de l'Homme Préhistorique" del CNRS» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
  7. ↑ Selecció d'obres o referències a l'"abbé" Jean Abelanet: «Informations scientifiques», (1961). Permanence d'un art schématique dans les Pyrénées-Orientales (1962); Légendes et folklore rupestres des Pyrénées-Orientales, (1964).  Un bloc gravé à Fourtou (Aude), (1965).  Une Singulière confrérie: la Confrérie de Saint-Corneille (Rivesaltes P.O.), (1966).  Circonscription de Languedoc-Roussillon, (1968).  Les roches gravées du Capcir et de La Cerdagne (1976); Le rocher gravé de Fornols-Haut à Campome, Pyrénées-Orientales, France, (1986-1987). 
  8. ↑ «En Tuluges se recordó al abad Oliba y la "tregua de Diós"». La Vanguardia Española, 04-08-1966, pàg. 32.
  9. ↑ «Conseil d'Administration - Association Archéologique des Pyrénées-Orientales».
  10. ↑ Martzluff, Michel «Éditorial». Archéo 66, núm. 24, décembre 2009, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2013-12-03 [Consulta: 17 novembre 2014]. Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Arrète de 24 juillet 2009, Nomination ou promotion dans l'ordre des Arts et des Lettres, al web del ministeri de cultura francès» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].

Enllaços externs

  • «"Eclaircissements historiques et étymologiques [Abellanet, Avellanet, Abélanet]" per Jean Abelanet, al web "Arbre" de Joan-Pere Sunyer» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2014].
Registres d'autoritat