Gravity Probe B

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula vehicle espacialGravity Probe B
Imatge
Informació general
Tipussatèl·lit de recerca i zero-drag satellite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantLockheed Martin i Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
   Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID2004-014A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28230 Modifica el valor a Wikidata
DestíRetirat el 8 de desembre de 2010 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data20 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta II Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaVandenberg Space Force Base Space Launch Complex 2 West (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
3.334 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada6,4 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2,6 m Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita polar Modifica el valor a Wikidata

Gravity Probe B és un satèl·lit artificial desenvolupat per la NASA i la Universitat de Stanford per comprovar dues prediccions de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. Va ser llançat el 20 d'abril de 2004 per un coet Delta des de la Vandenberg Air Force Base, que va obtenir resultats reeixits que van ser presentats els primers de maig de 2011.[1][2]

El satèl·lit, que orbita a 650 km d'altura en una òrbita polar, porta quatre petits giroscopis continguts en un vas Dewar de 1500 litres de capacitat i refredat amb heli líquid a 1,8 Kelvin, el desplaçament serà mesurat amb una precisió sense precedents per detectar petits canvis en la direcció de gir. Aquests petits canvis serien deguts a la manera en què l'espaitemps és distorsionat per la massa i el gir de la Terra. Els giroscopis van ser construïts a partir d'esferes de quars recobertes de niobi, que a les temperatures de l'heli líquid es torna superconductor, que permet que els giroscopis puguin ser suspesos elèctricament. Els canvis en l'eix de rotació dels giroscopis (que giren a 10.000 revolucions per minut) són mesurats per magnetòmetres ultrasensibles.

La nau s'estabilitza per rotació (entre 0,1 i 1 revolucions per minut). Els propulsors de posició s'alimenten de l'heli que refreda el vas Dewar.

Resultats reeixits

Al maig de 2011 l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai dels Estats Units, NASA, va informar que la missió Gravity Probe B va poder confirmar les dues prediccions clau derivades de la teoria general de la relativitat per la qual cosa havia estat dissenyada la nau.[3] Al seu torn la Universitat de Stanford va informar que després de trenta-un anys d'investigacions, deu anys de preparatius, un any i mig de vol i cinc anys d'anàlisi de dades; el grup encarregat del projecte va arribar als resultats finals de la prova que marca una fita en la teoria formulada per Albert Einstein el 1916.[4]

Referències

  1. ↑ «Einstein acierta otra vez: la gravedad terrestre deforma el espacio y el tiempo» (en castellà). abc.es. [Consulta: 22 maig 2011].
  2. ↑ «Sonda espacial de la NASA comprueba que la teoría de Einstein es correcta» (en castellà). El Universo. [Consulta: 22 maig 2011].
  3. ↑ «La Gravity Probe B confirma dues teories de l'espaitemps d'Einstein» (en anglès). NASA, 03-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-22. [Consulta: 22 maig 2011].
  4. ↑ «Resum dels resultats experimentals finals de GP-B» (en anglès). Universitat de Stanford, 04-05-2011. [Consulta: 22 maig 2011].
  • Wade, Mark. «Gravity Probe B» (en anglès), 2008. [Consulta: 14 octubre 2008].

Enllaços externs

  • Lloc web de la Gravity Probe B a la NASA Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine.
  • Primers resultats de la Gravity Probe B Arxivat 2008-08-29 a Wayback Machine.
  • Gravity Probe B a Real Time Satellite Tracking
  • Vegeu aquesta plantilla
← 2003  ·  Llançaments orbitals el 2004  ·  2005 →
Estrela do Sul 1 | Progress M1-11 | AMC-10 | USA-176 | Molniya-1 #93 | Rosetta (Philae) | MBSat | Eutelsat W3A | USA-177 | Globus #17L | Superbird-A2 | Tansuo 1 · Naxing 1 | Soiuz TMA-4 | Gravity Probe B | Ekspress AM-11 | DirecTV-7S | AMC-11 | Formosat-2 | Progress M-49 | Kosmos 2405 | Kosmos 2406 | Intelsat 10-02 | USA-178 | Telstar 18 | Demeter · AprizeSat-1 · AprizeSat-2 · Saudisat-2 · SaudiComsat-1 · SaudiComsat-2 · UniSat-3 · AMSAT-Echo | Aura | Anik F2 | Kosmos 2407 | Tan Ce 2 | MESSENGER | Amazonas 1 | Progress M-50 | FSW-19 | USA-179 | Ofek-6 | Shijian 6A · Shijian 6B | GSAT-3 | Kosmos 2408 · Kosmos 2409 | Kosmos 2410 | FSW-20 | Soiuz TMA-5 | AMC-15 | Feng Yun 2C | Ekspress AM-1 | Zi Yuan 2C | USA-180 | Tansuo 2 | Swift | AMC-16 | Helios IIA · Nanosat 01 · Essaim 1 · Essaim 2 · Essaim 3 · Essaim 4 · Parasol | HLVOLSDP · Sparkie · Ralphie | Progress M-51 | Sich-1M · MK-1TS | Kosmos 2411 · Kosmos 2412 · Kosmos 2413
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.